12
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
15:44h
Matí fred el d'aquest 12 d'octubre a Badalona. El calendari oficial marca en dia festiu aquest dimecres, però desenes de veïns obvien el número en vermell, es treuen les lleganyes ben d'hora ben d'hora i es concentren davant de l'Edifici Viver, que forma part de les dependència municipals de la ciutat. Responen així a la crida feta pel govern municipal, disposat a obrir les portes de l'ajuntament i estripar la resolució judicial que els impedia fer-ho.
A les 8.30, els veïns més matiners fan cua a les portes de l'edifici municipal flanquejats per càrrecs electes de la CUP i d'ERC. "Jo corro habitualment. Vinc a preguntar si les pistes d'atletisme estan obertes", explica Albert Ribas, de 75 anys, ben vestit amb americana, camisa de quadres i corbata. L'Albert fa cua pacientment després que els tinents d'alcalde Oriol Lladó i José Téllez hagin assegurat que els veïns seran atesos dins de l'edifici.
Darrere seu, la Muntsa Niso, ben abrigada, explica que s'ha llevat a les set del matí, com cada dia. Explica que té "gestions a fer" a l'ajuntament. Però, la més important, diu, és exhibir "orgull" per la seva ciutat per ser capaç de "reivindicar" que el 12-O no és més que una "herència del franquisme" i que, per tant, cal convertir-lo en un dia "de llibertat i de servei públic". Sap que la protesta és "simbòlica", però subratlla que, al cap i a la fi, són els símbols allò que acaba trencant les normes. "La legalitat està per qüestionar-la, ha d'estar al servei dels ciutadans", etziba.
Amb els braços creuats protegint-se del fred, la Mercè Cabrera està a punt d'entrar a les dependències municipals. Necessita consultar una qüestió sobre l'empadronament i generalment als matins treballa i no pot anar-hi. "Em sembla intolerable que en ple segle XXI un municipi no pugui decidir sobre la seva autonomia local", argumenta.
Per saber en quina situació està la seva instància, el badaloní Josep Marín, de 57 anys, també fa cua. Diu que no té "res a celebrar" i que aquest és, per molt que el calendari s'entesti en dir el contrari, "un dia com qualsevol altre".
A les 8.30, els veïns més matiners fan cua a les portes de l'edifici municipal flanquejats per càrrecs electes de la CUP i d'ERC. "Jo corro habitualment. Vinc a preguntar si les pistes d'atletisme estan obertes", explica Albert Ribas, de 75 anys, ben vestit amb americana, camisa de quadres i corbata. L'Albert fa cua pacientment després que els tinents d'alcalde Oriol Lladó i José Téllez hagin assegurat que els veïns seran atesos dins de l'edifici.
Darrere seu, la Muntsa Niso, ben abrigada, explica que s'ha llevat a les set del matí, com cada dia. Explica que té "gestions a fer" a l'ajuntament. Però, la més important, diu, és exhibir "orgull" per la seva ciutat per ser capaç de "reivindicar" que el 12-O no és més que una "herència del franquisme" i que, per tant, cal convertir-lo en un dia "de llibertat i de servei públic". Sap que la protesta és "simbòlica", però subratlla que, al cap i a la fi, són els símbols allò que acaba trencant les normes. "La legalitat està per qüestionar-la, ha d'estar al servei dels ciutadans", etziba.
Amb els braços creuats protegint-se del fred, la Mercè Cabrera està a punt d'entrar a les dependències municipals. Necessita consultar una qüestió sobre l'empadronament i generalment als matins treballa i no pot anar-hi. "Em sembla intolerable que en ple segle XXI un municipi no pugui decidir sobre la seva autonomia local", argumenta.
Per saber en quina situació està la seva instància, el badaloní Josep Marín, de 57 anys, també fa cua. Diu que no té "res a celebrar" i que aquest és, per molt que el calendari s'entesti en dir el contrari, "un dia com qualsevol altre".