Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

entrevista

Francesca Bria: «Volem posar el ciutadà al centre del debat tecnològic»

La comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona repassa l'estratègia que el consistori pensa desplegar en els pròxims tres anys | Els drets digitals, la privacitat i l'ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar

per Karma Peiró, Barcelona, 13 d'octubre de 2016 a les 17:50 |
Francesca Bria | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Francesca Bria és, des del passat mes de maig, la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona i qui lidera l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI). Abans havia assessorat la Comissió Europea en polítiques d'Internet i liderat projectes tecnològics a la Fundació Nesta, entre ells el D-Cent, basat en l'apoderament ciutadà a partir de plataformes digitals que promouen el coneixement col·lectiu, com el portal Decidim Barcelona.

En aquesta entrevista, la comissionada de Tecnologia repassa l'estratègia que pensa desplegar en els pròxims tres anys. Bria vol implantar la filosofia open (obertura de formats, sistemes de treball) en el treball intern del consistori. Està convençuda que cal anar més enllà del concepte smart city que l'exalcalde Xavier Trias havia implantat, "on es va concedir el poder a unes poques multinacionals sense tenir en compte el talent de les empreses locals". Els drets digitals, la privacitat i l'ètica en el tractament de les dades públiques dels ciutadans són les principals batalles que pensa liderar.  


- La setmana passada van presentar el Pla de Sobirania Tecnològica. En què consisteix?

- Tenim un pla tecnològic i digital molt ambiciós per Barcelona. Posarem la tecnologia en el centre del model urbà amb la intenció de servir als ciutadans i incrementar l'accés a serveis crítics com la salut, habitatge, educació, transport públic i apoderar la ciutat des de les bases. Volem anar més enllà del concepte smart city.


- En quin sentit?

- Creiem que viure en una ciutat intel·ligent significa tenir la sobirania tecnològica de la ciutat, que els sistemes i programaris siguin oberts, aconseguir vies de participació més democràtiques i sostenibles i posar els ciutadans al centre de les polítiques tecnològiques.


- Fins ara no s'havia fet així? Barcelona acull, des de fa sis anys, l'SmartCity Congress, tot un referent en l'àmbit internacional

- L'anterior govern va desplegar infraestructures tecnològiques i va omplir la ciutat de sensors i gadgets, sense pensar per què ho feien, ni amb quin objectiu. Així no s'apodera la ciutadania, sinó a unes poques multinacionals, externalitzant els serveis. Volem revertir aquest procés i preguntar-nos què pot fer la tecnologia per resoldre els reptes de l'habitatge social, la mobilitat sostenible, la salut o l'educació. No pot ser que l'Institut d'Informàtica de la ciutat intel·ligent més important d'Europa- i una de les més importants del món- no tingui les capacitats ni el coneixement per controlar els sistemes d'informació pública de la ciutat en temps real, ni pugui analitzar les dades que genera per influir en polítiques públiques.

- Vostè és ara la responsable de l'IMI, què pensa fer al respecte?

- D'entrada, no treballar únicament amb unes poques multinacionals tecnològiques. Fins ara s'ha posat molta atenció en projectar la marca smart city externament i veure quins negocis se'n podien derivar d'aquests acords. Paradoxalment, s'ha invertit molt poc en millorar internament l'ús de la tecnologia. Canviarem radicalment aquest procés.

- El Pla de Sobirania Tecnològica compta amb un finançament de 75 milions d'euros. Pot concretar més a on anirà a parar la inversió?

- D'una banda, destinarem 65 milions d'euros a ser més transparents, més àgils, amb bons serveis digitals. Volem construir solucions col·laboratives amb tots els actius de la ciutat. La inversió es farà en tres anys (del 2017-20) i servirà per fomentar els formats oberts, que l'open data sigui més accessible als ciutadans, per construir una infraestructura de dades distribuïda i que el coneixement no quedi en mans d'uns pocs proveïdors. Posarem clàusules per la compra pública en estàndards ètics i donarem oportunitats a pimes locals, catalanes, que són molt innovadores i amb molt de talent. Per això destinarem 10 milions d'euros més. Aquest pressupost també servirà per crear un sistema d'informació pública, que anirà més enllà de la tecnologia, però ens ajudarà a detectar i resoldre problemàtiques de la ciutat com ara saber quants pisos buits tenim, com reutilitzar-los per lloguer social i quines polítiques socials aplicar-hi.

Francesca Bria, Comissionada de l'Ajuntament de Barcelona de Tecnologia i Innovació Digital Foto: Adrià Costa


Economia col·laborativa, una batalla per resoldre

- Moltes de les dades que demana estan en mans de plataformes col·laboratives com AirB&B. I no sembla que les vulguin cedir...

- Estem lluitant amb el fenomen d'AirB&B, que té un model de negoci amb un impacte negatiu en els preus del mercat. Estem amb gent al carrer que ens passa informació de pisos buits o índexs de preus. Aconseguirem informació i la sistematitzarem. Per descomptat, col·laborarem amb AirB&B i altres plataformes similars. També tenim institucions amb molta informació recol·lectada però no està en un format reutilitzable, la trobes en PDF o en paper. 

- Tot i que Barcelona va ser un dels primers ajuntaments que va estrenar el seu web d'open data, caldria donar-li un impuls ara

- Jo diria que tampoc està tan malament. Tenim més de 300 datasets de bona qualitat. És cert que no és fàcil pels ciutadans reutilitzar aquestes dades. Volem treballar en aquest sentit, en una primera fase. Avui les dades estan en unes poques mans tecnològiques com Google, Airb&B o Facebook i en possessió dels bancs que saben el que fem i el que consumim. Tota aquesta informació té propietaris.  

- En l'economia digital, aquestes dades són molt valuoses...

- Ho sabem. Estem parlant no només del seu preu sinó també de la privacitat dels ciutadans. Aspirem a ser un referent mundial en el terreny de l'ètica tecnològica. A Estònia, els ciutadans disposen d'una plataforma digital on poden revisar des del seu historial mèdic fins al consum energètic, o informació de mobilitat. Poden demanar a les agències públiques, d'una manera transparent, quines dades personals tenen emmagatzemades, amb quina llicència i amb quin objectiu. Poden triar la informació d'ells que volen que es faci servir. Volem anar cap aquí.

- El panorama que dibuixa és molt encoratjador però té al davant murs molt alts. L'ajuntament encara té departaments molt opacs...

- Cert, hem de començar sent un model. No podem exigir res, si nosaltres no som exemplars. Parlem d'una transformació cultural interna, de canviar mentalitats. Estem en aquest procés. Amb l'agenda de transparència ja hem posat en línia el pressupost de l'ajuntament i es pot consultar què gastem, quins són els nostres proveïdors. Pas a pas, farem les coses de manera diferent. D'altra banda, el pla de compra pública que hem engegat també vol inserir clàusules als contractes sobre estàndards socials, mediambientals, taxes, els salaris que paguen els seus empleats, per definir la propietat de les dades, i assegurar la privacitat d'aquestes amb sistemes d'encriptació i anonimització, etc.

- Fins a on volen arribar?

- Ens agradaria ser referent per altres ciutats i poder exportar el model. Establir un diàleg amb les companyies per avançar. Com es poden reutilitzar les dades per polítiques públiques però també per a la ciutadania o les petites empreses? Queixar-nos únicament de què aquestes plataformes depredadores, com Airb&b o Über, fan un ús abusiu de les dades, no serveix de res. Com veure la part positiva de la tecnologia per garantir que els ciutadans tenen els seus drets protegits?

Els drets digitals dels ciutadans

- La seva estratègia passa per aconseguir la sobirania tecnològica. En el mercat global que ens movem, és possible?

- Crec que aconseguirem que les companyies cedeixin les dades. Potser hi ha resistència al començament però han d'aceptar les regles del joc. Si vols un contracte amb l'ajuntament, aquestes són les normes. Ara hi ha més predisposició per a l'experimentació, per entendre els drets digitals. Els ciutadans estan amoïnats sobre la privacitat i cada cop tenen més presents a qui pertanyen les dades. Hi ha debats entre els grans operadors com Google, Facebook, Telefònica, etc. al respecte. Després d'Edward Snowden i de Julian Assange, als quals considero uns herois del nostre temps, crec la qüestió de la vigilància no és menor. Ha arribat el moment de fer les coses diferents.
 

Francesca Bria, Comissionada de l'Ajuntament de Barcelona de Tecnologia i Innovació Digital. Foto: Adrià Costa


- Que un ajuntament tingui presents els drets digitals ja és un pas important, però creu que els ciutadans saben que els tenen?

- Estem programant campanyes perquè coneguin les seves opcions. La idea és que siguin més conscients de la sobirania digital. La iniciativa BITS s'ha programat per debatre sobre tecnologia a la ciutat. Col·laborem amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3/UOC) i amb l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP/UAB) perquè és la manera de transformar lentament la consciència. Estem informant sobre les polítiques d'habitatge social i sobre què està passant amb Airb&b, i la gent està més alerta.

- L'alcaldessa Ada Colau ha intentat aturar la promoció de pisos turístics il·legals d'Airb&b mitjançant sancions. És aquesta la solució o passa més per la col·laboració tecnològica que vostè proposa?

- Potser totes dues. La Comissió Europea està seguint molt de prop Google i altres multinacionals tecnològiques per deixar ben clares les regles del joc, pagar taxes i ser responsable localment. Altra qüestió és com no ser únicament reactius, sinó també alternatius.

- De quina manera?

- Amb estratègies de control de dades, generant nous models econòmics amb pimes. Barcelona està plena de talent! Tenim el Centre de Supercomputació, universitats tecnològiques, empreses molt innovadores que ja exploren en la internet de les coses, els fablabs, els makers, els commons que aporten solucions boníssimes i innovadores. I des de l'ajuntament hem de treballar per obrir aquest ecosistema i donar sortides a tot el que estan fent.

- Aquest model participatiu des de les bases no és més lent i complex?

- No podem fer-lo d'altra manera. Nosaltres no som polítics professionals, venim de la societat civil, som ciutadans que ara fem polítiques públiques. Era una bogeria pensar que aniríem barri per barri, rebent propostes dels veïns, i que després faríem servir una plataforma digital basada en programari obert, però ho vam fer amb Decidim. Vam rebre més de 10.000 propostes. Hem d'avançar tots junts si volem resoldre els problemes de la ciutat. Hem d'anar amb les universitats, amb les petites i grans empreses, amb les comunitats, amb els veïns, amb organitzacions. De manera participativa, pensant en estratègies cap a on volem anar i què volem aconseguir.

- Som la capital del mòbil però encara hi ha escletxa digital en alguns barris 

- Barcelona és una de les ciutats més connectades d'Europa. Tenim 500 kms de fibra òptica. És cert que tenim escletxa digital en alguns barris, en aquells amb menys recursos econòmics i tenim projectes per oferir solucions d'infraestructura comunitària com Güifi.net, que sorgeixen de les comunitats. I també farem èmfasi en l'educació tecnològica, sobretot per a la gent jove. Potser el més important no serà que estigui connectat sinó trobar solucions laborals, amb la col·laboració de la xarxa dels Ateneus de Fabricació i altres comunitats semblants.

- Disposem de molts punts wifi però lents...

- Sobre el wifi públic, volem estendre'l als autobusos, i tenim 7.000 punts a la ciutat. Però és cert que no funcionen amb la velocitat que ens caldria. Estem denunciant que la regulació del 2010, actualment en vigor, marca una velocitat obsoleta que no pertoca amb els temps que vivint ni es correspon amb la tecnologia que disposem. El primer tinent d'alcalde, Gerard Pisarello, treballa amb els rectors de les universitats tècniques i acadèmics per anar junts en aquesta denúncia, perquè hi ha consens que ens trobem en una situació injusta i volem aconseguir una bona connectivitat d'acord amb la ciutat tecnològica que tenim.

- Què passarà amb el centre Smart City d'innovació tecnològica a Ca L'Alier? Està en standby?

Res s'ha aturat, el projecte continua endavant. Amb Cisco estem negociant els termes del contracte. Scheneider va deixar d'invertir en la reconstrucció de l'edifici però continua en parts específiques del projecte. La intenció d'aquest govern és fer possible que Ca L'Alier acabi convertint-se en un lloc de concentració d'investigadors amb pimes, d'investigació en Big Data, de fabricació digital i d'innovació tecnològica. 

- Ha mencionat diverses vegades apoderar la ciutadania, però quina és la fórmula?

- Tenim el Pla de Barris molt focalitzat en el veïnatge, treballant en diferents districtes. Alguns necessitaran educació pels més petits, altres sortides laborals, altres mancances en energia o menjar. Barcelona té laboratoris ciutadans, una extensa xarxa de biblioteques que poden resoldre molts dels problemes actuals. La tecnologia no resol tot, és una eina més. El més important és entendre la gent, escoltar-la. I tenim una comissió que treballa conjuntament i transversalment amb altres departaments.

- Fa només uns mesos que va entrar a l'Ajuntament, com li agradaria que fos la Barcelona tecnològica d'aquí cinc anys

- Abans parlava de l'ecosistema innovador que té la ciutat. Un exemple és Poblenou des d'on es pot fer aflorar el talent de grans i petites empreses que tenen el seu talent amagat. Des de programari obert, producció Km.0 en el sector de l'alimentació, el moviment dels makers, espais de coworkingel FabLab, etc. M'agradaria unir tot el que s'està movent allà amb altres iniciatives i moviments de la ciutat per avançar en polítiques habitacionals, educatives i socials. 
 

Francesca Bria, Comissionada de l'Ajuntament de Barcelona de Tecnologia i Innovació Digital. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació