11
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
12
d'octubre
a les
16:31h
Un assassí en sèrie que s'amaga rere una màscara de granota i un detectiu que el persegueix preocupat per la seguretat de la seva esposa i el seu fill. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Museum: the serial killer is laughing in the rain, l'adaptació del manga homònim dirigida per Keishi Ohtomo que es va presentar aquest diumenge al Festival de Cinema de Sitges. Dit així, i sense més explicació, el film podria semblar una història sense massa complicacions basada en el típic sang i fetge. Si bé és veritat que hi ha violència, l'obra d'aquest conegut director japonès va més enllà de morts macabres.
Ohtomo aconsegueix explicar la història dels dos protagonistes i teixir una trama creïble que atrapa l'espectador. Al principi, com sempre sol passar en thrillers d'aquesta tipologia (Memories of Murder, Zodiac), la teranyina són els misteriosos assassinats que es comencen a produir en una regió i el seu denominador comú, en aquest cas, unes notes que l'homicida deixa al lloc del crim: el nom del "càstig" que els ha aplicat.
En la segona part de l'obra, la malla que reté el públic és no només la investigació de les morts, sinó el perquè. De nou Ohtomo fa una bona feina fent encaixar totes les parts d'un puzle que es remunta en la infància de l'assassí i de l'home que el vol executar. És aquí, quan el film potser abusa dels flashbacks en alguns moments i cau en la sensació de repetició. Ara, també s'ha de dir que és en aquesta segona part quan Museum sorprèn amb alguns girs difícils d'endevinar que injecten l'adrenalina necessària. En resum, la destresa d'Ohtomo i dels actors fan d'aquesta pel·lícula de 137 minuts un llargmetratge intrigant i entretingut.
Vestigis, una òpera prima gravada a Roses
Aquest diumenge el Cinema Prado de Sitges també va acollir un thriller:Vestigis, l'òpera prima d'Ivan Morillo. El film, gravat íntegrament a Roses, narra la història del Marc i l'Elena, una parella infeliç perseguida per la seva filla nonada. Les seves vides canvien quan ella es retroba amb l'Èrika, una exalumna amb qui inicia una intensa relació que fa trontollar el seu matrimoni. És per això que el Marc la convenç per fer una teràpia amb un psicòleg poc convencional.
El que no saben cap dels dos, però, és que es tracta d'un "tractament" a quatre bandes: les dues amants i els homes amb qui comparteixen el dia a dia tancats un cap de setmana sencer dins la mateixa casa. El còctel d'emocions sumat a la ment perversa del psicòleg acaben convertint la teràpia en una tortura. És en aquests moments de violència on es nota, precisament, la manca de pressupost, si bé el director sap resoldre aquesta falta de recursos amb enginy.