12
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
13
d'octubre
a les
17:24h
El periodista Antoni Batista acaba de publicar A la caça del PSUC (Pòrtic). És un llibre a l’escalf de dos aniversaris. Aquest 2016 s’han complert 80 anys de la fundació del PSUC i Batista li fa un homenatge a través d’una crònica molt personal que és també un viatge pel que es va anomenar “el” partit en els anys del tardofranquisme. Aquests dies es compleix també el desè aniversari de la mort d’un dels seus dirigents històrics, Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti. El llibre té molt de doble reconeixement per part de l’autor.
Un partit comunista diferent dels altres
El viatge s’inicia amb la seva fundació del PSUC el 23 del juliol del 1936 al bar del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona. Com recorda en el pròleg l’historiador Solé i Sabaté, el PSUC va ser una força diferent des de la primera hora. Mentre que la majoria de partits comunistes neixen d’una escissió dins de la II Internacional socialista, el PSUC sorgeix com la confluència de diverses sigles: la federació catalana del PSOE, el Partit Comunista Català i la Unió Socialista de Catalunya.
Batista condueix el lector per un itinerari ple de grandeses i també misèries. Hi apareix el talent polític de Joan Comorera, l’home que va defensar amb totes les conseqüències la sobirania del partit enfront les apetències del PCE i que va començar la seva fi quan va ser detingut pel tenebrós comissari Creix, que va entrar a casa seva fent-se passar per empleat del gas. Batista canta a l’èpica dels comunistes espanyols amics del PSUC, com Enrique Líster, que es va batre a l’Ebre i fou general de quatre exèrcits, i es rendeix davant l’heroisme del combat antifranquista. El llibre ajuda a comprendre la rellevància del PSUC, sempre esforçat per obrir-se a nous sectors, des de la intel·lectualitat al món cristià, en una transversalitat que el va convertir en l’organització més poderosa de l’oposició. I els personatges, molts d’ells, llegendaris, van passant. Julián Grimau, executat pel règim. Miguel Núñez, una llegenda, digne i valent sempre enfront els torturadors. El Guti, empresonat com molts altres.
Però Batista, lleial amb el lector, no amaga els capítols sòrdids que també han tacat la memòria psuquera. L’assassinat de Nin –a mans de sicaris soviètics- i la posterior persecució contra el POUM, on sí que el PSUC hi va jugar un paper determinant, la mort de Trotsky pel militant psuquer Ramon Mercader, la idolatria envers Stalin i la purga contra el mateix Comorera. Fins arribar a la transició.
Rastres de la guerra freda a Kansas
El títol del llibre ens transporta als anys posteriors a la mort de Franco. Els Estats Units contemplaven amb neguit la puixança del comunisme a Itàlia, a Portugal, a l’Estat espanyol. I el PSUC es va convertir en un maldecap. Antoni Batista aporta la seva vivència d’una trama obscura que lliga serveis d’intel·ligència, joc brut i geoestratègia. En un viatge seu a Kansas, on va anar per fer un reportatge sobre el mític xèrif Wyatt Earp, va cometre la gosadia de confessar que havia militat al PSUC. Va ser interrogat per la policia i va entrar en contacte amb un agent que ell va creure de l’FBI. Va ser gràcies a aquesta coneixença que va començar a conèixer l’interès de la CIA per la vida interna del PSUC. La resta de la història s’endinsa en el que podria ser l’argument d’un thriller d’intriga, però que no és altra cosa que una part de la història nostra ben relatada.
A Batista, el PSUC l’agafa de prop. Hi va militar, com tants i tants altres de tots els àmbits socials. Va dirigir el seu òrgan, Treball, i va assistir amb frustració la crisi d’inicis dels vuitanta que va acabar amb l’enfrontament entre eurocomunistes i “afgans” pel control de l’organització. Un capítol de la història de Catalunya era a punt d’escolar-se sense que potser alguns dels seus protagonistes en fossin del tot conscients. En tot cas, segurament menys que algú de Kansas.
En el marc dels 80 anys de la fundació del partit, aquest dijous 13 d'octubre es presentarà el darrer número de la revista Nous Horitzons que porta com a tema central "PSUC 1936-2016. El millor partit de Catalunya", coordinat per Andreu Mayayo. Joan Busquet, exdirector de la revista, presentarà l'arxiu històric del mitjà i de Nous Horitzons, que ja és consultable a la xarxa. Hi intervindran també Dolors Comas d'Argemir, presidenta de la Fundació Nous Horitzons, Enric Juliana i Marta Ribas, coordinadora d'ICV. L'acte es farà al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) a les 19 hores.
Antoni Batista, en una imatge d'arxiu. Foto: Sofia Cabanes
Un partit comunista diferent dels altres
El viatge s’inicia amb la seva fundació del PSUC el 23 del juliol del 1936 al bar del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona. Com recorda en el pròleg l’historiador Solé i Sabaté, el PSUC va ser una força diferent des de la primera hora. Mentre que la majoria de partits comunistes neixen d’una escissió dins de la II Internacional socialista, el PSUC sorgeix com la confluència de diverses sigles: la federació catalana del PSOE, el Partit Comunista Català i la Unió Socialista de Catalunya.
Batista condueix el lector per un itinerari ple de grandeses i també misèries. Hi apareix el talent polític de Joan Comorera, l’home que va defensar amb totes les conseqüències la sobirania del partit enfront les apetències del PCE i que va començar la seva fi quan va ser detingut pel tenebrós comissari Creix, que va entrar a casa seva fent-se passar per empleat del gas. Batista canta a l’èpica dels comunistes espanyols amics del PSUC, com Enrique Líster, que es va batre a l’Ebre i fou general de quatre exèrcits, i es rendeix davant l’heroisme del combat antifranquista. El llibre ajuda a comprendre la rellevància del PSUC, sempre esforçat per obrir-se a nous sectors, des de la intel·lectualitat al món cristià, en una transversalitat que el va convertir en l’organització més poderosa de l’oposició. I els personatges, molts d’ells, llegendaris, van passant. Julián Grimau, executat pel règim. Miguel Núñez, una llegenda, digne i valent sempre enfront els torturadors. El Guti, empresonat com molts altres.
Però Batista, lleial amb el lector, no amaga els capítols sòrdids que també han tacat la memòria psuquera. L’assassinat de Nin –a mans de sicaris soviètics- i la posterior persecució contra el POUM, on sí que el PSUC hi va jugar un paper determinant, la mort de Trotsky pel militant psuquer Ramon Mercader, la idolatria envers Stalin i la purga contra el mateix Comorera. Fins arribar a la transició.
Rastres de la guerra freda a Kansas
El títol del llibre ens transporta als anys posteriors a la mort de Franco. Els Estats Units contemplaven amb neguit la puixança del comunisme a Itàlia, a Portugal, a l’Estat espanyol. I el PSUC es va convertir en un maldecap. Antoni Batista aporta la seva vivència d’una trama obscura que lliga serveis d’intel·ligència, joc brut i geoestratègia. En un viatge seu a Kansas, on va anar per fer un reportatge sobre el mític xèrif Wyatt Earp, va cometre la gosadia de confessar que havia militat al PSUC. Va ser interrogat per la policia i va entrar en contacte amb un agent que ell va creure de l’FBI. Va ser gràcies a aquesta coneixença que va començar a conèixer l’interès de la CIA per la vida interna del PSUC. La resta de la història s’endinsa en el que podria ser l’argument d’un thriller d’intriga, però que no és altra cosa que una part de la història nostra ben relatada.
A Batista, el PSUC l’agafa de prop. Hi va militar, com tants i tants altres de tots els àmbits socials. Va dirigir el seu òrgan, Treball, i va assistir amb frustració la crisi d’inicis dels vuitanta que va acabar amb l’enfrontament entre eurocomunistes i “afgans” pel control de l’organització. Un capítol de la història de Catalunya era a punt d’escolar-se sense que potser alguns dels seus protagonistes en fossin del tot conscients. En tot cas, segurament menys que algú de Kansas.
En el marc dels 80 anys de la fundació del partit, aquest dijous 13 d'octubre es presentarà el darrer número de la revista Nous Horitzons que porta com a tema central "PSUC 1936-2016. El millor partit de Catalunya", coordinat per Andreu Mayayo. Joan Busquet, exdirector de la revista, presentarà l'arxiu històric del mitjà i de Nous Horitzons, que ja és consultable a la xarxa. Hi intervindran també Dolors Comas d'Argemir, presidenta de la Fundació Nous Horitzons, Enric Juliana i Marta Ribas, coordinadora d'ICV. L'acte es farà al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) a les 19 hores.