BARCELONA

​El Rec Comtal, el gran desconegut de Barcelona

La ciutat d'avui no s'entendria sense l'aportació d'aquesta canalització hidràulica mil·lenària

L'únic tram que encara perviu discorre a l'aire lliure entre el barri de Vallbona i Montcada

Un llibre en recull per primer cop tota la història i l'Ajuntament vol fer visitables alguns vestigis

Un renovat Rec Comtal connecta Montcada i Barcelona

| 08/10/2016 a les 12:42h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, Rec Comtal, Montcada i Reixac, Vallbona, graó barceloní, Enric H. March, Ajuntament de Barcelona, Barcelona
El Rec Comtal al carrer de la Marina al voltant del 1916, davant La Monumental en obres | Autor desconegut/Viena Edicions
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Només el recorden alguns veïns en els barris que travessava i els estudiosos, però sense ell no s'entendria la Barcelona d'avui. El Rec Comtal era una canalització artificial d'origen medieval de més de 12 kilòmetres de longitud, però només en queden vestigis, excepte el tram entre els barris de Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada), on encara discorre a l'aire lliure. La seva història mil·lenària sencera es recull per primer cop en el llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions), d'Enric H. March, on s'adjunten 150 fotografies i mapes que serveixen per adonar-se'n de la transcendència d'aquesta infraestructura.

March (Barcelona, 1959) és llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, i es dedica a l'ensenyament, però també fa recerca sobre la història de Barcelona. És veí del Clot, on encara es recorda el rec, i l'embrió del llibre és un blog sobre aquesta infraestructura que va començar fa un grapat d'anys. Ha insistit a NacióDigital en el fet que, més enllà d'entre alguns veïns i estudiosos, "per la resta de barcelonins el rec és una cosa absolutament oblidada", encara que Barcelona "es va convertir en un gran capital gràcies a la seva contribució", ha ressaltat.
 

Inauguració de les obres de desviament del Rec Comtal entre els carrers de la Marina i de Casp, l'any 1917 Foto: Frederic Ballell. AFB/Viena Edicions


Va començar a ser un motor econòmic important quan va assumir la funció de proporcionar energia hidràulica per moure els molins fariners de propietat comtal, els quals proporcionaven altes rendes a la corona. Més endavant va ser clau en la industrialització. El seu origen però es remunta a fa un miler d'anys, i se situa entre els regnats del comte Mir (954-956), que podria ser-ne l'impulsor, i de Ramon Berenguer (1035-1076). Travessava el Pla de Barcelona des del riu Besòs fins a les proximitats de la Barcelona del final del domini visigòtic o principis del període comtal, quan encara era tancada dins del primer recinte de muralles.
 
Els romans donaven molta importància a l'aigua com a bé públic i ja havien construït una xarxa d'estructures per canalitzar-la. L'aqüeducte romà va evolucionar substituït pel rec a l'edat mitjana, quan es va produir un canvi. L'aigua es va començar a veure com un element generador de riquesa, va canviar-ne la conducció i usos, i l'administració va començar a controlar-la, tot i que llavors encara no es pot parlar de privatització.
 

Un nen camina sota la pluja els anys vint pels marges del Rec Comtal amb l'església de Sant Andreu. Foto: AFB/Fons Tomàs Fàbregas/Viena Edicions


La seva aigua es va fer servir primer per als molins fariners i després per regar els horts, subministrar-la als oficis del tèxtil i de la pell a la Rivera, i ja el segle XVIII per a les fàbriques d'indianes i proveir aigua potable. Amb els anys el rec es va integrar dins el teixit urbà, fins que les dècades de 1950 i 1960 l'augment de la població emigrant va provocar el creixement urbanístic i la desaparició dels darrers trams a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, que subsistien, insalubres.

Seguia el recorregut del "graó barceloní"

Més enllà de la seva història, al llibre es poden redescobrir curiositats sobre Barcelona, com la que segur que tothom ha notat alguna vegada desplaçant-se per la ciutat però potser no se n'és conscient. El Pla de Barcelona està dividit en dos per l'anomenat "graó barceloní". Tot i ser una obra humana, el rec no va poder obviar aquest accident geogràfic i circulava per la part alta del graó, un escarpament d'origen plistocènic que en època antiga marcava la línia litoral i formava una mena de penya-segat. En alguns carrers encara avui es nota que hi ha un canvi de nivell.
 

Rec Comtal, que uneix el barri de Vallbona de Barcelona amb el de Can Sant Joan de Montcada. Foto: Jordi Palmer


El Rec Comtal perviu en un tram de poc més d'un kilòmetre de recorregut a l'aire lliure entre Can Sant Joan i Vallbona, on serveix per regar els horts. A vegades alguns veïns també s'hi banyen. A la resta de la ciutat només queden vestigis arqueològics, però l'Ajuntament ha previst diverses actuacions perquè siguin visitables i que hi torni a circular l'aigua. March ho exemplifica amb la plaça de les Glòries, on hi ha 400 metres de l'antiga canalització a prop d'on hi havia els Encants Vells. Formarà part del futur parc de la plaça, ara empantanegada amb les obres del túnel.

A l'àmbit del corredor ferroviari de Sant Andreu, també queden restes entre els carrers Fernando Pessoa i de l'Andana de l'Estació. Aquí es preveu que s'integrin en un parc que portarà el nom del rec. Es dóna el cas que és l'únic lloc on els vestigis estan protegits com a Bé d'Interès Local, i March vaticina que serà un lloc "espectacular", perquè hi coincideixen altres vestigis, com els del molí de Sant Andreu, l'aqüeducte romà i un pont medieval. Ell no en té prou, i creu que es podria recuperar un tram molt més llarg des de Montcada fins a la zona de Navas i el Clot.
 

El traçat que feia el Rec Comtal, el tram que queda actiu i els vestigis. Foto: Núria Monés Cera/Viena Edicions

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

De quatre grapes
Anònim, 08/10/2016 a les 14:18
+25
-4
L'executiu barceloní aplica tàctiques de populisme llatinoamericà. Una de les quals és la polèmica setmanal gratuïta i pseudorevolucionària que no mena enlloc, però que els garanteix espai en els mitjans de comunicació.

Que parlin de la Colau. Tant se'ls en dóna que sigui bé o malament el cas és que se'n parli.

Els demagogs de l'Ajuntament paren l'esquer i els mitjans hi cauen de quatre grapes.

el pont de la foto
taberenc, 10/10/2016 a les 08:13
+11
-1
un pont com el de la fotografia va aparèixer sencer deu fer uns cinc anys prop de les obres de la boca de metro d'Arc de Triomf.
El que va aparèixer era de pedra, ben tallada i escairada, i complet: l'ull, la zona de pas de vianants, el tram del rec que cobria.. tot. A més tenia unes inscripcions a la pedra.
No afectava el projecte de l'estació i es podria haver conservat, però hi havia projectat un hotel i no van voler canviar el projecte per incloure el pont.
Era un pont del s.XVIII i hauria estat l'element històric patrimonial més antic del barri on es va trobar, el Fort Pienc.
L'arqueòleg el va fer demolir. Com sempre diuen: "no es pot conservar tot". Rara és la vegada que conserven res.
Després l'hotel no es va arribar a fer mai.
Fa anys que l'únic que queda és un solar de ciment.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Concentració contra la violència masclista | Juanma Peláez
Júlia Brosa
01/01/1970
Nou dones han estat assassinades el 2017 a Catalunya i 44 al conjunt de l'estat espanyol | L'any passat es va registrar una denúncia per abús sexual cada vuit hores
01/01/1970
El candidat del PSC afirma que les eleccions no han de servir "per premiar els independentistes que ens han dut al caire del precipici"
01/01/1970
No ha passat el tall fixat per la Junta Electoral
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»