BARCELONA

​El comerç de la Sagrada Família paga comissions del 20% perquè hi comprin turistes

Els guies només porten grups a les botigues a canvi d'un sobre amb un percentatge del recaptat | En Marc, un guia amb 30 anys d'experiència, afirma que és "una pràctica estructural" | La Marta Izquierdo, que ven queviures, lamenta que el turisme de masses "no dóna res"

per Jordi Bes , Barcelona, 9 d'octubre de 2016 a les 18:05 |
La Sagrada Família té al voltant desenes de botigues de «souvenirs» | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al barri de la Sagrada Família cada dia es repeteix el mateix guió per disgust dels veïns. Grans grups de turistes es fan amos de les voreres per veure la basílica, la primera atracció turística de Barcelona. El 2015 va rebre 3,7 milions de visitants, més de 10.000 al dia, i caldria sumar-hi els que opten per no pagar l'entrada. Els grups, molts amb una ajustada agenda perquè han vingut en creuer, generen problemes als veïns per caminar, i el comerç de barri tampoc en treu res.

Es podria pensar que és perquè van amb pressa, però el motiu principal és que no surt gratis aconseguir que entrin a una botiga. Molts guies que els acompanyen només els faran aturar a un comerç o un bar si a canvi reben una comissió del 20% de la despesa total que facin els seus turistes. Aquest percentatge és l'estàndard, però és negociable, i pot estar entre el 5% i el 35%.


Aquesta pràctica no és nova a la Sagrada Família, ni en altres punts turístics o bars de carretera on hi paren busos de línia, però ha sorprès la Marta Izquierdo i la seva mare, Maria Sardà. Tenen una botiga de queviures que funciona des del 1930 a la cantonada entre els carrers Marina i València, i la Marta n'ha agafat les regnes des de fa poc i l'acaba de remodelar. És un punt privilegiat per veure passar els grups de turistes que baixen dels busos a la Diagonal, però cap s'atura al seu comerç. "Algun cop algun guia ens ha demanat una comissió del 20%", ha explicat a NacióDigital la Marta, cosa que considera "inacceptable". Això va succeir fa un any, i la mare assegura que no els havia passat mai abans.

Problemes per les botigues de barri


"Treballem amb marges petits perquè la nostra botiga és per al client de barri", ha defensat la Marta, i ha explicat que no han entrat en el joc perquè "la comissió és molt alta" i no els convé que en un moment donat s'ompli la botiga de turisme i no puguin atendre els clients de sempre. Alguna vegada sí que ha entrat un grup espontàniament, i el guia els ha demanat "un regal" per a ell.

En una altra ocasió, va demanar una beguda i alguna cosa de menjar, i se li va donar, però "no ha tornat" mai més, relata la Maria. La seva filla lamenta que aquest turisme de masses "no dóna res", i al cap i a la fi l'únic efecte de cara a la seva botiga és que "la gent del barri no pot entrar a vegades" perquè els turistes ocupen tota la vorera.


Els turistes necessiten lavabos

L'Ajuntament assegura que desconeix que es paguin comissions i que no ha rebut queixes. No obstant això, és "una pràctica estructural", ha reconegut en Marc, un guia amb 30 anys d'experiència que no vol que se l'identifiqui. Segons ell, s'estableixen "contractes privats" entre els guies i els botiguers, un sistema que funciona des dels anys 50, quan el règim franquista va permetre obrir Barcelona al turisme.

Ho justifica pel fet que els comerços amb aquests tractes cobreixen les necessitats dels grups, com tenir lavabo. No és de pagament, però se sobreentén que per usar-lo s'ha de comprar. Per acabar amb les comissions, en Marc considera que l'Ajuntament hauria d'habilitar lavabos gratuïts –a països com el Japó n'hi ha fins i tot als supermercats-, però suficients perquè els poguessin utilitzar 30.000 o 40.000 persones diàries. "Desestructurar això és molt complicat", ha argumentat.

Entre els comerciants que no fan aquesta pràctica assenyalen determinats establiments de souvenirs molt grans que estan al davant del temple, a prop de la cantonada dels carrers Mallorca i Marina, o un del carrer Provença que només obre quan arriben grans grups. En un d'ells una treballadora ha admès a NacióDigital la pràctica i que treballen directament amb agències. "Es fa un treball i es paga una factura", ha afirmat, i els diners a vegades es donen en efectiu i en d'altres, amb transferència. Aquest sistema seria a l'engròs, però llavors hi ha els tractes fets directament amb els guies.

Sense sobre no hi ha compra

 

El turisme està omnipresent al voltant de la Sagrada Família Foto: Adrià Costa

La via directa amb els guies l'ha relatat en Joan, nom fictici del responsable d'una botiga que va obrir fa uns tres anys, i que vol evitar que se l'identifiqui. No ven souvenirs, però sí aliments gurmet que poden resultar atractius al turisme, i ofereix lavabos. Abans de muntar el negoci ja sabia que, si volia que hi anessin grups, hauria de pagar el 20%. Ha relatat que, quan arriba un grup, "tot el que gasta es posa en un sobre, es compta i el 20% es posa en un altre sobre amb la data i el nom del guia", i se li lliura discretament el següent dia que acudeix al local amb més turistes. Sense sobre, no torna mai més.

En Joan fa un càlcul ràpid: si li compren 30 turistes d'una tacada i cadascun gasta 40 euros, suposa una despesa de 1.200 euros, 240 dels quals (el citat 20%) són per al guia. "És una mica exagerat. El 10% seria més que suficient", ha reconegut, però qui paga la comissió és el mateix turista perquè els preus són més cars. Un producte que en aquesta botiga es ven per 19,50 euros, en veritat hauria de costar uns quatre menys. El sistema no és perfecte, i és que un guia japonès li va comunicar fa poc que no tornaria a la seva botiga perquè la seva agència havia tancat un contracte amb una de les grans botigues de souvenirs. Allà és probable que les comissions siguin més elevades.

Mario Centurión, responsable d'un restaurant mexicà, ha reconegut que quan van obrir fa quatre anys van optar per pagar comissions, però ho van deixar un cop ja no necessitava fer-se conèixer. Daniel Goncer, d'un lloc de paelles per endur-se, reconeix que també li agradaria fer-ho. "No he tingut l'ocasió, i hauria estat bé", ha admès, i ho veu com una inversió. Segons ell, el 90% són grups de turistes que "no paren enlloc i molesten". Aquesta activitat ho modela tot, i és que el local s'anomenava "Paellas Takeaway" i ara "Comidas Naturales". El negoci li anava més bé amb el primer nom. Calcula que aquest estiu ha baixat un 50%, i ho atribueix al fet que els turistes amb pressupost ajustat que abans anaven a països com Turquia ara s'han desplaçat a Barcelona.

No a tothom li agrada el sistema. Lola Suárez, guia que normalment treballa a València, ha assegurat que ella mai ha demanat comissions enlloc. "A mi ja em paguen. No m'agrada que la gent s'aprofiti dels turistes", ha afirmat, i ha avisat que la mesura incompleix el codi ètic de l'Organització Mundial del Turisme (OMT).

Carlos González, del restaurant Casa Casares del carrer Marina, va obrir fa 23 anys, i assegura que no paguen comissions. No obstant això, manté que "la majoria de guies van allà on els paguen", però ell ho refusa perquè només disposa de 50 places i prefereix el client habitual. També li entren turistes que viatgen pel seu compte, i que són aquells que "saben que per 10 euros no li poden donar gambes".

Allunyar els busos i senyalitzar el comerç de barri

Des de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, el seu responsable d'Urbanisme, Joan Itxaso, reconeix que el pagament de comissions "és bastant comú", però assegura que el comerç tradicional no ho fa. Segons ell, el guia que fa un recorregut per Barcelona i "no troba ningú per fer la mossegada, se'n va a un altre lloc" de la ciutat. L'entitat pugna per aconseguir que els autocars turístics aparquin al Fòrum, no a la Diagonal (ho fan a l'altura de la plaça Hispanitat), i que els turistes acudeixin al barri amb transport públic quan s'implanti el tramvia per la Diagonal.

Amor Garcia, presidenta de l'Eix Comercial de la Sagrada Família, també reconeix que la pràctica ve de lluny, però que no es fa al comerç de barri. Ha recordat que el 2012 van presentar a l'Ajuntament una proposta per senyalitzar altres atractius de la zona, com el mercat del barri, a Provença-Padilla, ja que són pocs els turistes que s'atreveixen a anar més enllà dels voltants del temple. No obstant això, el consistori no ha mogut fitxa, i l'eix tornarà a presentar la seva proposta actualitzada, perquè ja han passat quatre anys. "Ens agradaria que ens toqués un trosset del pastís del turisme", ha ressaltat. Per ara, el de masses segueix passant de llarg de les botigues de sempre.
 

Un grup de turistes, acabats de baixar de l'autocar, es dirigeix cap a la Sagrada Família. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació