07
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
16:11h
Potser esgotats per la necessitat de superproduir i tenir sempre alguna novetat en cartellera, les "majors" s'entesten en rendibilitzar al màxim tota mena de remakes. El resultat sovint acostuma a ser artísticament insuficient, tot i que hi ha excepcions remarcables. En aquest sentit, l'edició 2016 del Festival de Sitges ens ofereix un nou tast de noves mirades sobre històries ja vistes, des del reboot de The Blair Wicht Project, titulada simplement Blair Witch, a la peça inaugural, Inside (Miguel Ángel Vivas).
Aquesta darrera, amb l'honor d'obrir un certamen per on hi passaran algunes joies del gènere, adapta la francesa À l'intérieur, una salvatjada que contenia horror, terror i molta mala bava. La nova versió, que compta amb producció i talent catalans, ha estat escrita per Jaume Balagueró (creador de la saga ) i Manu Díez, rodada en anglès i amb un repartiment internacional on destaquen Rachel Nichols (Sexo en Nueva York, Los cuatro fantásticos) i Laura Harring (Mulholland Drive, Inland Empire).
Massa respecte vers el film original
La història presenta una jove vídua que és a punt de donar a llum mentre intenta reconstruir la seva vida després d'un accident de trànsit. La calma acaba quan, de sobte, rep la visita inesperada d'una dona que vol apoderar-se del seu fill, encara nonat. Malgrat tots els ingredients, que a priori són terriblement devastadors per a una audiència afamada, el film desbrossa les expectatives creades. Potser eren massa altes tenint en compte l'equip creatiu i el precedent original, À l'intérieur (Alexandre Bustillo i Julien Maury), una peça que va ser un dels grans impactes de Sitges 2007.
Presentada la qüestió, la resta del film promet ser un bany de terror i una cruenta guerra psicològica entre dues dones disposades a tot. Però Inside no acaba d'arribar mai al lloc desitjat. Ni és prou cínica, ni té un contrapunt prou irònic; ni és prou salvatge, ni resulta emocionalment impactant, com si la pulcritud i el respecte vers l'original n'impedissin un color propi, atrapada en una zona d'on és impossible sortir-ne indemne.
Aquesta darrera, amb l'honor d'obrir un certamen per on hi passaran algunes joies del gènere, adapta la francesa À l'intérieur, una salvatjada que contenia horror, terror i molta mala bava. La nova versió, que compta amb producció i talent catalans, ha estat escrita per Jaume Balagueró (creador de la saga ) i Manu Díez, rodada en anglès i amb un repartiment internacional on destaquen Rachel Nichols (Sexo en Nueva York, Los cuatro fantásticos) i Laura Harring (Mulholland Drive, Inland Empire).
Massa respecte vers el film original
La història presenta una jove vídua que és a punt de donar a llum mentre intenta reconstruir la seva vida després d'un accident de trànsit. La calma acaba quan, de sobte, rep la visita inesperada d'una dona que vol apoderar-se del seu fill, encara nonat. Malgrat tots els ingredients, que a priori són terriblement devastadors per a una audiència afamada, el film desbrossa les expectatives creades. Potser eren massa altes tenint en compte l'equip creatiu i el precedent original, À l'intérieur (Alexandre Bustillo i Julien Maury), una peça que va ser un dels grans impactes de Sitges 2007.
Presentada la qüestió, la resta del film promet ser un bany de terror i una cruenta guerra psicològica entre dues dones disposades a tot. Però Inside no acaba d'arribar mai al lloc desitjat. Ni és prou cínica, ni té un contrapunt prou irònic; ni és prou salvatge, ni resulta emocionalment impactant, com si la pulcritud i el respecte vers l'original n'impedissin un color propi, atrapada en una zona d'on és impossible sortir-ne indemne.
Un fotograma d'«Inside»