Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

BARCELONA

​Més wifi gratuït al carrer i dades obertes, l'aposta de Colau per la sobirania digital

El wifi s'estendrà a tots els busos i a barris amb rendes baixes que encara no en tenen | La mesura s'inclou al pla Barcelona Ciutat Digital 2017-20, que suposa invertir 75 milions d'euros

per Jordi Bes, Barcelona, 6 d'octubre de 2016 a les 13:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El tinent d'alcalde Gerardo Pisarello i la comissionada de Tecnologia, Francesca Bria. Foto: Jordi Bes


El govern d'Ada Colau vol fer un pas més enllà del model de smart city que va impulsar el seu predecessor, Xavier Trias, i que suposava posar la tecnologia al servei de la ciutadania. Ho preveu realitzar a través del Pla "Barcelona Ciutat Digital 2017-2020", amb el qual vol estendre el wifi gratuït a barris que no el tenen, com Torre Baró, Ciutat Meridiana i la Marina del Prat, a la Zona Franca; aconseguir que a finals d'any en disposin tots els busos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i que l'Ajuntament recuperi el control de dades que ara estan en mans d'empreses privades perquè siguin obertes i permetin millorar les polítiques públiques.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha explicat aquest dijous en roda de premsa que el pla ha de servir per "repensar la política tecnològica i digital de la ciutat", i impulsar la sobirania tecnològica, és a dir, que l'administració i la ciutadania puguin decidir quines són les prioritats en matèria tecnològica. Això suposa, per exemple, diversificar els proveïdors dels serveis en aquest àmbit i prioritzar els que ofereixen els emprenedors locals. Pisarello ha defensat que la conversió de Barcelona en smart city que va impulsar Trias "no va resoldre" reptes com aquest, però ha precisat: "No renunciem al que s'ha fet, però ha de ser més i millor".

Una de les mesures més palpables per als barcelonins serà estendre el wifi gratuït. Ja en tenen una quinzena d'estacions del metro, i uns 300 autobusos de TMB. A finals d'any en disposarà tota la flota de bus, formada per un miler d'unitats. El gerent de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI), Paco Rodríguez, ha explicat que als barris s'ha constatat amb un estudi de la Mobile World Capital que hi ha "certs desequilibris", i n'hi ha alguns que no tenen el que ofereix el consistori (s'identifica amb una W blava), cosa que suposa una bretxa digital per alguns dels barris amb les rendes més baixes. Tot i això, no ha especificat quan hi arribarà.


Més wifi, però igual de lent

La regidora Gala Pin ha afegit que també aposten per col·laborar amb iniciatives ciutadanes com Guifi.net per oferir el servei, de manera que ajudin a estendre la cobertura gratuïta a la via pública. Això sí, per ara seguirà sent a baixa velocitat, a 256 kbps, perquè és la màxima que permet la regulació espanyola del 2010 quan s'ofereix wifi sense cost. L'Ajuntament vol dialogar-ho amb l'Estat, perquè la norma és "obsoleta" i ja no respon al moment tecnològic, ha ressaltat Rodríguez. Pisarello ha dit que el consistori impulsarà un front comú com representants de la comunitat científica, acadèmica i dels sectors afectats per modificar-ho.


La inversió més gran, de 65,6 milions d'euros, servirà per transformar l'Ajuntament i que treballi més en digital. Aquest paquet inclou "remunicipalitzar" dades públiques i fer-les obertes per al consistori, els ciutadans i les empreses. Pin ho ha exemplificat amb la futura targeta de transport públic T-Mobilitat, que serà sense contacte, tot i que no es planteja per ara sobre aquest projecte. En aquest cas es tractaria d'aconseguir una gestió pública de les dades dels moviments dels passatgers que quedin registrades a la targeta. Tenir-ne el control no és intrascendent, ja que, segons la comissionada de Tecnologia, Francesca Bria, les dades "són el petroli de l'economia", de manera que advoca per trencar "el monopoli de les dades" que ara controlen poques empreses.

Continua la incertesa sobre Ca l'Alier

Els 10 milions d'euros restants es destinaran a fomentar la compra pública a proveïdors de serveis digitals locals. A més, el pla es proposa l'alfabetització de la ciutadania als barris on s'ha demostrat una important bretxa digital. Segons el consistori, també segueix vigent l'aposta del Smart City que havia d'acollir Ca l'Alier, projecte amb un futur incert. Bria ha insistit en el fet que negocien "una rectificació" del contracte amb Cisco, i treballen per veure quina col·laboració pot tenir-hi Schneider, després que l'empresa hagi comunicat la seva voluntat d'abandonar el projecte. La comissionada ha destacat que "no hi ha polítiques d'innovació del desenvolupament local sense un centre" com aquest.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació