Primer debat sense Sánchez

Aquest ha estat el primer debat de política general de la legislatura. I el darrer si el full de ruta que proposa el president de la Generalitat tira endavant. Des de l’inici del procés, s’han viscut al Parlament climes polítics molt diferents, des d’instants de gran tensió a sensacions de dejà vu.

Però avui era obvi, una setmana després del debat de qüestió de confiança –i amb bones perspectives de cara als pressupostos-, el sentiment d’alleugeriment entre les forces sobiranistes. “Estem tranquils i contents”, assegurava un membre de Junts pel Sí. Responia a l’ambient que es respirava, compatible amb la prudència que un diputat del mateix grup afirmava fa uns dies amb humor:  “Després del juny, ens caldrà resar”.     

Estimàvem tant Pedro…

Serà també el primer debat al Parlament sense Pedro Sánchez. Totes les especulacions sobre l’estat de salut de la desconnexió no poden desmentir el fet que el procés continua endavant mentre la política espanyola arrossega bloqueig i víctimes polítiques. Cambó va dir allò que “cauran governs i règims, però el fet viu de Catalunya seguirà”. Es va descuidar d’afegir: i passaran secretaris generals del PSOE. 

Avui, per la zona dels passos perduts, alguns parlamentaris comentaven la caiguda del secretari general del PSOE. Dins de Junts pel Sí, hem escoltat dos comentaris sobre el “difunt” Sánchez. Un d’ells afirmava que “la defenestració s’ha produït perquè l’han vist capaç de formar un govern alternatiu amb Podem i que ens hi suméssim nosaltres. Per això l’han decapitat”. Un altre diputat sobiranista manifestava el seu estupor per l’agressivitat dels barons amb Sánchez: “I això que era un dels seus. Si han estat capaços de ser tan brutals amb el cap del PSOE, què no seran capaços de fer amb nosaltres?”.  
 
Millo felicita Rull

Al matí, quan arribaven al Parlament el portaveu del PP, Enric Millo, ha coincidit amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, pujant a l’escala noble. Millo li ha dit a un Rull sorprès: “Ho estàs fent molt bé”. Però de seguida ho ha detallat, dient-li al conseller que en el tema de les infraestructures, el desgast del seu departament era mínim malgrat les mancances, segons ell evidents, de la gestió del Govern en aquest camp.

Després, Millo explicava per passos perduts que “donen tota la culpa a l’Estat en tot, des del Corredor Mediterrani a Rodalies, quan ells no han fet ni una sola inversió”. Millo, veterà del Parlament, ha recordat que en anteriors legislatures l’estat de les infraestructures havia estat un tema de fort desgast de l’executiu, en bona part gràcies a la feina de diputats de l’oposició, “especialment Josep Rull”.       

Desconnexió horària

Aquesta ha estat la legislatura de la desconnexió horària parlamentària amb Espanya. Els plens comencen a les nou, s’intenta que a dos quarts de dues es tanqui la sessió del matí, que es reprenen a les tres per no concloure molt tard. Al Congrés encara segueixen amb l’horari convencional. Avui, mentre encara s’escoltaven alguns comentaris dels darrers resistents, el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano somreia: “Començar a les nou ja és una victòria”, afirmava.
 
Però Mohedano assenyala la persona que ha estat cabdal en aquesta conquesta: la presidenta Carme Forcadell, molt sensible al tema del canvi d’horari “Un altre horari és possible”, assegura Mohedano, que explica que alguns diputats es queixen que s’han d’aixecar d’hora, però estan contents si poden marxar a quarts de set. “Hi ha molta gent que s’ha d’aixecar a les cinc per anar a treballar en una cadena de muntatge”, deia.
 
Asincronia horària amb el Govern

“Ara tenim un horari com el de tots els parlaments del món, tret de l’espanyol”. En això, el canvi ha estat important. A l’anterior legislatura els plens solien començar a les deu. Queda lluny aquelles primeres legislatures, en què l‘hora habitual eren dos quarts de dotze. “Era un Parlament molt diferent –explica Mohedano-, en la primera legislatura hi havia només vuit dones”. Un matís que sí que admet Mohedano és que el nou horari no se sincronitza bé amb els horaris dels alts càrrecs de la Generalitat, que dinen entre les dues i les quatre. Mala cosa si un diputat i un director general volen dinar plegats.

La intervenció dels diputats Àngels Martínez i Albano Dante Fachin en nom del grup Catalunya Sí que es Pot en el debat ha generat sorpresa. “Us heu fixat amb la cara que feien el Coscu i Rabell mentre parlaven els seus portaveus?”, deia una diputada als passadissos? Al llarg de les dues intervencions, el president i el portaveu del grup han assistit al debat de política general muts i a l’escó. A la mesa, Joan Josep Nuet, membre també de CSQEP i dirigent d’EUiA, no mostrava tampoc especial entusiasme si ens hem de refiar del llenguatge corporal.  
 
Santi Vila no escolta Turull

Al final dels debats, conclosos els principals xocs dialèctics, sol produir-se un cert relaxament a la cambra. Potser això ha fet que el conseller de Cultura, Santi Vila, s’ha passat bona part del discurs del portaveu del seu grup, Junts pel Sí, a la cafeteria, assegut a una taula i prenent notes. Hi havia poca gent a la cafeteria en aquell moment. Molt a prop, hi havia una taula “liberal”, amb Roger Montañola i altres dels promotors de Lliures, el projecte de nou partit d’ideologia liberal que impulsen l’exconseller Antoni Fernández Teixidó i Xavier Cima. Per cert, que Vila s’ha saludat molt cordialment amb Montañola i han departit uns minuts.   
 
Els dos “processos” d’Assumpció Laïlla

La diputada de Junts pel Sí Assumpció Laïlla afronta dos “processos” ben diferents. La parlamentària (i dirigent de Demòcrates) veu amb optimisme el futur polític del procés però està doblement contenta aquests mesos. Laïlla llueix estat de bona esperança. “Per quan l’esperes?”, li pregunten. “Per finals de novembre”, respon. La nova maternitat –té una nena de dos anys- és imminent i Laïlla deia avui que “el Pau arribarà abans que la independència”.