6 d'octubre: les resolucions sí que importen

«Dels debats de política general ens n'hauria de preocupar molt què pacten els partits. I després el grau de compliment dels acords»

06 d'octubre del 2016
Actualitzat a les 11:29h

Dels debats de política general ens n'hauria d'importar molt què es pacta. I després el grau de compliment dels acords. A vegades, però, els periodistes ens quedem només en l'escuma dels dards i les frases enginyoses. Les propostes de resolució (les conclusions de cada grup per orientar l'acció del govern) són la Ventafocs. Aquest cop no.

Conclusions del debat. El debat va ser tranquil, tal i com retrataven a la crònica de passadissosPep Martí i a l'1x1Joan Serra. Tothom venia desfogat de la qüestió de confiança i la falsa alarma de la sentència del TC sobre les corrides de toros (és possible que surti avui) va alterar poc els ànims. Junts pel Sí preveia aprovar dues resolucions del referèndum: una amb la CUP i una altra amb CSQEP. Al matí negociaran i a la tarda votaran. El debat condicionarà els pressupostos (a Junts pel Sí no les tenen totes) i l'anunci de Puigdemont de contractar 7.000 mestres, metges i mossos en penja. Sara González, Oriol March i Roger Tugas ens expliquen com estan les coses i sobre el president escriu al seu debut com a opinador Joan Foguet.

Alcaldes d'esquerres. Avui a les 19h, a l'auditori del Campus de Ciutadella, Crític ha organitzat el debat El reptes del canvi amb tres alcaldes: la barcelonina Ada Colau, líder dels comuns, la badalonina Dolors Sabater, vinculada a la CUP, i el sabadellenc Juli Fernàndez, d'ERC. A Catalunya hi ha dues "revolucions" més o menys intenses: una que demana nova política i una sortida més social a la crisi, i una de nacional. Fer-les compatibles i combatre amb ERC en l'espai de l'esquerra nacional és, per exemple, el que pretén Colau amb el seu nou partit.

El Saloufest ja és història. La pressió de l'ajuntament i la Generalitat ha provocat que els promotors d'aquesta festa salvatge, que reunia poc abans de la Setmana Santa uns 10.000 joves estudiants britànics, s'acabi. A ben segur que millorarà la imatge de la població de la Costa Daurada com a destí de turisme familiar. Incomprensiblement, alguns comerciants i restauradors s'han queixat de perdre unes engrunes que estigmatitzaven Salou.


Vist i llegit

Dimarts arrencava a l'Audiència Nacional el judici del cas Gürtel i Rodrigo Rato declarava per les targetes black. En el primer les acusacions demanaven que, com a suposat receptor de sobres de diner negre, es cités Mariano Rajoy. Veurem què passa. Però té raó Antón Losada a eldiario.es quan fa notar que al PP li va sortir barat per l'immens soroll provocat pels barons del PSOE, als qui Rajoy, crescut, no només els demanarà l'abstenció sinó més compromís per no convocar noves eleccions.


 El passadís

El ple va començar a les nou del matí. I la jornada va ser llarga pels diputats. Especialment pels de Junts pel Sí, que estaven convocats a les deu de la nit per tractar sobre les resolucions i repartir-se la negociació. De la reunió n'estaven disculpats alguns, entre ells Fabián Mohedano, impulsor de la reforma horària i que a aquelles hores ja devia ser al llit. El debat havia anat bé i el clima era relaxat. Germà Bel s'havia canviat de roba i duia una samarreta ben provocadora (aquí la foto) amb Podem i el seu discurs de "la casta" que va provocar bromes. És un independent dels que no deixa indiferent.


 L'efemèride

L'anul·lació per part del Tribunal de Garanties (el TC d'aleshores) de la Llei de contractes de conreu el juny de 1934 va enverinar encara més les relacions entre el govern de Lluís Companys, d'ERC, i el conservador de Madrid. El president català, pressionat per Josep Dencàs i els sectors més nacionalistes, va proclamar l'Estat català el 6 d'octubre d'aquell any. Els militars van reprimir hores després la sublevació armada, que va tenir un dels seus focus a la seu del CADCI a la Rambla, on van morir diversos independentistes. El govern espanyol va suprimir la Generalitat i empresonar Companys i el seu executiu. La memòria del 6 d'octubre és recurrent a la política catalana.


 L'aniversari

Una de les poques persones que va viure aquells fets ja des del compromís polític i que, per sort, encara viu és Neus Català, nascuda avui fa 101 anys als Guiamets, al Priorat. Militant comunista (primer al PSUC i ara a EUiA) i feminista, és l'única supervivent catalana del camp de concentració femení de Ravensbrück, a Alemanya. Hi va arribar des de França, on s'havia exiliat després de la guerra amb un grup de nens que cuidava com a infermera. Compromesa i valenta, el Govern va commemorar el 2015 l'any Neus Català en homenatge a totes les víctimes del feixisme i en agraïment a la seva tasca divulgativa. L'Albert Om va ser el seu Convidat.


Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital


Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.