desnonaments

L'estratègia del Govern per evitar la suspensió de la nova llei antidesnonaments

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, presenta la iniciativa com una "resposta de país en temps rècord" amb una base legal "jurídicament impecable" | El projecte de llei no té el suport del grup promotor de la ILP d'Habitatge integrat per entitats socials com la PAH

per Isaac Meler, 4 d'octubre de 2016 a les 21:27 |
Protesta de la PAH en una entitat bancària del passeig de Gràcia de Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Menys de mig any després de la suspensió de la llei 24/2015 del Parlament de Catalunya coneguda per les seves mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica, el Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts un nou projecte legislatiu pensat per suplir la norma suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) a instàncies del govern espanyol.

El text arriba després de dues cimeres transversals convocades pel propi president, Carles Puigdemont. Avui la consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha presentat la iniciativa com una "resposta de país en temps rècord" i ha assegurat que el nou text és "jurídicament impecable", i que permetrà ajudar els ciutadans més vulnerables. A través de quines vies?


Mediació en cas de sobreendeutament. Si la primera llei preveia un sistema de mediació obligatori previ al judici per desnonament, el projecte actual també recupera la mediació però a través de l'àmbit del consum. En el seu recurs d'inconstitucionalitat, el PP argumentava que la primera mesura prevista suposava una invasió de competències en legislació processal, camp exclusiu de l'Estat.

Aquesta vegada, la mediació es basa en instruments previstos en el Codi de Consum i preveu la creació de comissions a tot el territori integrades per Govern, entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres amb l'objectiu de servir d'intermediàries entre bancs i famílies, i crear un pla per superar el sobreendeutament.

Reallotjament de famílies. Entre els articles suspesos de la llei 24/2015, s'establia també un sistema de lloguer social obligatori permanent que les entitats financeres havien d'oferir a les famílies vulnerables que havien de ser desnonades. El projecte de llei actual recupera aquesta mesura, però amb una limitació temporal de manera que, atenent a la conjuntura socioeconòmica, les famílies han de ser reallotjades però amb un lloguer social amb una durada màxima de tres anys prorrogables.

Expropiació temporal d'ús. Aquest és un dels punts més crítics. La primera llei donava potestat a les administracions per obligar els bancs a cedir-los l'ús dels pisos buits per tres anys i el recurs d'inconstitucionalitat es fonamentava assegurant que aquest precepte va en contra del dret a la propietat.


Per superar aquest obstacle, la nova norma s'empara en la llei d'expropiació catalana i estableix que si els bancs i grans tenidors tenen els pisos buits, estan incomplint l'ús social de l'habitatge, motiu pel qual l'administració té la facultat d'expropiar-ne l'ús i destinar-lo a fins socials per un període d'entre 4 i 10 anys. En aquest cas, l'expropiació es faria a través de la fixació d'un preu que hauria de pagar la Generalitat. Tot i això, d'aquesta quantitat caldria descomptar-ne els costos de rehabilitació de l'habitatge, a càrrec del propietari.

Sense el suport de la PAH

Malgrat tot, el projecte de llei no ha aconseguit el suport del grup promotor de la ILP d'Habitatge, del qual forma part la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Per al portaveu de la PAH, Carlos Macías, està clar que el text aprovat "no serà la llei de desnonaments zero amb capacitat de mobilitzar els 490.000 habitatges que necessita Catalunya ni alliberarà les famílies del deute".

Després de participar en el procés de redacció del projecte, Macías lamenta que la mediació sigui de "caràcter voluntari" i que hagi desaparegut el sistema de segona oportunitat previst en la 24/2015 i que permetia la cancel·lació del deute restant un cop s'havia procedit a la liquidació de tots els actius del deutor, que havia de ser una persona en risc d'exclusió social.  

El portaveu de la PAH també recorda que la llei catalana del dret a l'habitatge de l'any 2007 ja preveia l'expropiació de l'ús, com ja va explicar més àmpliament en una entrevista amb NacióDigital. "Amb aquesta proposta de llei només es podran expropiar l'usdefruit dels habitatges que estiguin en el registre de pisos buits de la Generalitat, cosa que ho redueix a la mínima expressió", critica Macías. I afegeix: "En nou anys de vigència de la primera llei del dret a l'habitatge cap govern ha fet expropiació d'ús...".

Sobre la capacitat del projecte de llei d'evitar una suspensió, Macías no s'atreveix a pronunciar-se. "Els recursos del PP mai han estat una qüestió de legalitat. De fet, la llei 24/2015 és constitucional i l'única que fa complir l'article 47 de la Constitució espanyola del dret a l'habitatge", conclou.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació