L'exconseller Fernández Teixidó constitueix el seu grup de liberals no independentistes

Aquest dimarts a la tarda es constitueix el grup promotor de Lliures, amb l’exconseller i exdirigent de Convergència Antoni Fernández Teixidó al capdavant. Fa mesos que el polític està dissenyant aquesta plataforma, que pretén ser el primer pas per formar un partit d’ideologia liberal, centrista i catalanista, però no sobiranista.  

Fernández Teixidó va ser un dels membres de la direcció de l’antiga CDC que va manifestar les seves discrepàncies per l’estratègia independentista de la formació. Els darrers mesos, junt amb un grup reduït de persones, ha analitzat el mapa polític català generat des de l’inici del procés i ha arribat a la conclusió que existeix un espai per una força moderada d’ideari liberal que reculli una part de l’electorat que es pugui sentir orfe després de la inflexió donada per la vella CDC i l’esclat de CiU.

L’aposta independentista de l’actual PDC és un element de distanciament entre l’exconseller i els antics convergents, però no pas l’únic. Fernández Teixidó també ha discrepat pel que considera decantament del partit presidit per Artur Mas cap a posicions cada cop més socialdemòcrates, espai que creu que ja està prou ocupat.  
 
L’acte d’avui, a la sala Mirador del CCCB, no és obert als mitjans de comunicació. En el transcurs de la sessió de constitució del grup, es presentarà el Manifest de Lliures. Entre els promotors hi ha Roger Muntañola, exdirigent d'UDC i l'exconvergent Xavier Cima (marit d'Inés Arrimadas). Els democristians d'Unió, però, resten de moment al marge del projecte.

En tot cas, no serà fàcil per Lliures ni tan sols monopolitzar el camp liberal, ja que el mes passat es va presentar una altra plataforma del mateix signe, però de caire sobiranista, amb el nom de Catalans Lliures. Ara apareixen els liberals que “només” són lliures. 

Una llarga trajectòria del marxisme al liberalisme

Economista de formació, “perico” reconsagrat, Antoni Fernández Teixidó va militar de jove en l’extrema esquerra antifranquista, en la Lliga Comunista, abans d’emprendre un camí cap al centre. Ho va fer afegint-se al Centre Democràtic i Social, el CDS d’Adolfo Suárez. Aleshores ja era un liberal convençut i va combatre per dur el suarisme a la Internacional Liberal. Desaparegut ja Suárez d’escena, Fernández Teixidó va arribar a la secretaria general del partit, però les trifulgues internes i la manca del lideratge de l’expresident espanyol van dur el CDS a la fallida.

Fernández Teixidó, orador brillant i animal polític per damunt de tot, va fer el pas cap a CDC el 1993, arribant després a l’executiva, sent conseller d’Indústria, Comerç i Turisme en el darrer govern de Jordi Pujol. Va ser un exemple més de la gran capacitat del pujolisme per integrar, des de l’ambigüitat, tota mena de posicionaments ideològics. El procés ha obligat tothom a definir-se.