L'Institut d'Estudis Catalans defensa la reducció d'accents diacrítics

La institució sosté que el nombre de diacrítics "no determina la riquesa" del català i que la simplificació afavoreix "l'aprenentatge de l'ortografia"

per Redacció, 3 d'octubre de 2016 a les 19:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Institut d'Estudis Catalans Foto: Wikicommons


L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha defensat aquest dilluns la seva proposta de reducció d'accents diacrítics en l'Ortografia de la llengua catalana després de les crítiques rebudes. L'organisme sosté que el nombre de diacrítics "no determina la riquesa" del català i que la simplificació afavoreix "l'aprenentatge de l'ortografia".


La institució remarca que la quantitat d'aquest tipus d'accents s'havia multiplicat en l'època de Pompeu Fabra per complir amb la funció de "desambiguar" el sentit d'una paraula o facilitar la seva lectura als que no tenien el català com a llengua mare. Ara, en canvi, la major part dels diacrítics ja no té aquest paper.

L'IEC detalla que les paraules que conserven l'accent diacrític, totes elles monosíl·labes, ho fan perquè una és lèxica i l'altra gramatical.


L'organisme argumenta que la redacció de la gramàtica va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l'ortografia, que es ratificarà al ple del 17 de novembre, amb la intenció que es comercialitzi a començament de 2017, amb una aplicació que es farà al llarg de cinc anys.
 
Els canvis més significatius
- Reducció de la llista de mots amb accent diacrític (de 150 a 14). S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.


- Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).


- Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu --> art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.

- Mots compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica*. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera...

- Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, o ingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.

- Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.

- A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com aiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl o menysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

*e epentètica: designa la inserció o intrusió del so vocàlic e no etimològic (per derivació històrica no hi hauria d'aparèixer) a l'interior d'un mot. Normalment es produeix per facilitar la pronúncia i no haver de fer un esforç articulatori especial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació