1 de 10
SALUT

Els efectes secundaris de la vacuna del papil·loma, de nou a debat

El documental “Papil·loma: les dones hem de decidir” reclama que s’expliquin amb detall les conseqüències de la vacuna i les seves alternatives | Mentre que alguns científics consideren que la seva administració respon a interessos de les farmacèutiques, altres creuen que ofereix prou garanties | Des de l’abril del 2016 s’han detectat a Europa 14.000 incidències per la vacuna, set de les quals amb causa de mort

per Cristina Allué, 3 d'octubre de 2016 a les 19:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un documental realitzat per les associacions SICOM i Entrepobles i el Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) reobre el debat sobre els efectes secundaris de la vacuna del papil·loma humà. En el reportatge, “Papil·loma: les dones hem de decidir”, diversos experts reflexionen sobre les conseqüències de la vacunació i sobre les altres formes de prevenció que existeixen. El virus del papil·loma, que té fins a un centenar de variants, és una de les malalties de transmissió sexual més comunes. Tot i que la major part no provoca cap símptoma, algunes, les més greus, poden produir berrugues o infeccions.
 

La major part de les infeccions, un cop es detecten i es tracten, desapareixen en el període d’un any o dos. Tanmateix, si no es fa una bona prevenció, les lesions poden provocar un càncer de coll d’úter o càncer de cèrvix. A l’estat espanyol, com a conseqüència d’aquests tumors, moren unes 800 dones cada l’any. Per això, la citologia, que el Servei Català de la Salut realitza cada tres anys, és clau per a la prevenció i evita la major part d’infeccions. També des del 2008 s’administra la vacuna del papil·loma, de forma voluntària, a les adolescents a partir de 12 anys que no han tingut cap relació sexual.
 

Tanmateix, per a moltes associacions de pacients i de professionals sanitaris, la vacuna no ofereix totes les garanties. Tal com ha explicat el president de SICOM, Josep Cabayol, en la presentació del documental aquest matí al Col·legi de Periodistes, fins l’abril del 2016, la base de dades europea d’informes de presumptes reaccions adverses a medicaments ha recollit més de 14.000 incidències sobre la vacuna, set d’elles amb resultat de mort. “Fins a principis del segon trimestre del 2016, les incidències a nivell mundial han estat 69.000, 288 amb desenllaç fatal”, afegeix.

 
Desmais i menopausa precoç, alguns dels efectes secundaris
 
Alguns dels efectes secundaris de la vacuna, com detalla la presidenta de la Xarxa Dones per a la Salut i membre de CAPS, Margarita López, són els desmais, la menopausa precoç o els problemes neurològics. Argumenta que no hi ha explicació per a l’ús de la vacuna contra el virus del papil·loma humà, ja que “a l’estat espanyol, en els darrers quaranta anys, s’ha reduït dràsticament l’afectació gràcies a la citologia”. També recorda López que la incidència del càncer de coll d’úter és de les més baixes d’Europa i que les farmacèutiques que administren la vacuna ara no asseguren el 100% d’eficàcia.
 
De fet, segons l’informe “La situació del càncer a Espanya” elaborat pel Ministeri de Sanitat l’any passat, la incidència del virus del papil·loma humà és de només tres dones cada 100.000 persones. Per aquest motiu, desaconsellen “la implantació de programes de prevenció d’àmbit poblacional o massiu”, com ara les vacunacions; i aposten, en canvi, per programes de detecció precoç, com les proves de citologia.
 
Malgrat tot, també hi ha professionals que consideren que la vacuna ha passat totes les proves possibles i que ofereix una protecció del 100% per a les variants del virus per a les quals ha estat creada. De fet, està demostrat científicament que les vacunes protegeixen contra les dues variants, la 16 i la 18, que provoquen el 70% dels càncers. Així ho argumenta el doctor Xavier Castellsagué, epidemiòleg i científic a la unitat d’infeccions i càncers de l’Institut Català de la Dona, que assegura que en tractar-se d’un medicament per a la prevenció, “el nivell de seguretat és molt més exigent”.

Les autoritats sanitàries, argumenta Castellsagué, han forçat les farmacèutiques a establir estudis sobre els possibles efectes secundaris a mig i llarg termini. Per a l’activista Montse Benito, d’Entrepobles, el documental, al capdavall, busca només aportar prou informació a les famílies perquè puguin escollir lliurement si cal que les seves filles prenguin la vacuna o no.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació