03
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
11:08h
Les aigües baixen remogudes en el Partit Popular de Catalunya. Diverses filtracions periodístiques –a El País i La Vanguardia– sobre la paràlisi que viu la formació i la recerca d’un recanvi a Xavier García Albiol, que després de ser candidat in extemis el 27-S es va conformar amb 11 escons i un paper irrellevant al Parlament per darrere de C's i el PSC, van sorprendre a la seu del carrer d’Urgell. La informació apuntava a l’intent de sectors del PP des de la seu central del carrer Génova i La Moncloa de moure la cadira al coordinador general i exalcalde de Badalona.
L’acusació de mantenir el partit paralitzat ha estat vista com a molt injusta en amplis sectors de la formació perquè respon a la situació de bloqueig de la política espanyola. Els estatuts del PP estableixen que els congressos “regionals” han de celebrar-se després del congrés “nacional” de la formació, que fa un any i mig que s’havia d’haver convocat, però no ho ha estat per les diverses campanyes electorals del 20-D i el 26-J i el període d’interinitat que s’ha anat prolongant des del desembre.
Això fa que els populars catalans hagin d’esperar-se per celebrar el seu propi congrés i els congressos “provincials”. Els partidaris de García Albiol insisteixen en què això no és culpa del seu líder. Aleshores, què pretenen les filtracions sobre nous lideratges?
La transició entre Alicia i García Albiol s’allarga
El PP català viu una situació inèdita. Des de Génova es va dissenyar un pla de transició breu de la presidència d’Alicia Sánchez-Camacho al nou dirigent per qui va apostar el PP, Xavier García Albiol, que va ser el cap de cartell en les eleccions del 27-S. Els resultats no van complir amb les expectatives generades, i el partit es va veure va passar de dinou escons a onze, sent superat clarament per Ciutadans en l’espai de dreta unionista. La llista d’Inés Arrimadas va treure vint-i-cinc escons (en tenia nou) i va convertir-se en la primera de l’oposició.
Malgrat els resultats, el pla perquè l’exalcalde de Badalona assumís la presidència dels populars catalans va continuar endavant. Només faltava que el PP culminés els seus processos congressuals. Però a mida que la situació al Congrés dels Diputats s’enredava, també ho feia la del PP català. La presidenta Sánchez-Camacho continuava en el càrrec. Estava disposada a deixar el lloc a García Albiol, però sense cap intenció de deixar el primer pla i continuant com a diputada a Madrid.
El coordinador col·loca les seves peces
En aquest període de provisionalitat, es va crear la figura de coordinador general per escenificar l’autoritat de García Albiol. El febrer passat, es van designar un seguit de coordinadors d’àrea, en la seva majoria persones joves que encarnaven una nova generació a l’espera de la sortida d’Alicia i la “jubilació” de veterans com Jordi Cornet, secretari general del partit. En el nou equip, García Albiol va aconseguir situar dues persones de la seva total confiança que ja li havien fet costat a l’Ajuntament de Badalona, una d'elles Elisa de Mata, excoordinadora d’Educació a Badalona.
L’home clau, però, ha estat l’històric Ramon Riera, designat com a vicesecretari territorial. Riera va ser tinent d’alcalde d’Hisenda a Badalona, era el braç dret de García Albiol i ho continua sent en l’estructura del carrer d’Urgell. Riera és un home discret amb fama de gestor eficient i és la principal peça de suport al coordinador general dins de l’estructura del partit.
Unes terceres eleccions poden dur a més tensions
La cúpula del PP català tem que si la situació desemboca en unes terceres eleccions retornaran les tensions en la confecció de les llistes que ja es van produir els darrers mesos malgrat la bona perspectiva electoral del partit a nivell espanyol. La principal incògnita afecta el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el futur del qual està qüestionat des de l’esclat del cas Antifrau. El ministre va ser el cap de llista en les anteriors eleccions i si continua en el govern, res fa pensar que no ho torni a ser. En tot cas, la seva sortida de l’executiu de Mariano Rajoy seria un fet que capgiraria moltes coses en el PP català. Per començar, afebliria la posició del seu germà Alberto Fernández en el grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
El cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, va ser el número dos i aspira a continuar, malgrat les antipaties que s’ha guanyat entre molts dirigents populars catalans, que el veuen com a massa intervencionista sobre la política que ha de fer el govern a Catalunya. Per la seva banda, Sánchez-Camacho vol seguir a Madrid. Va ser número tres per Barcelona el 20-D i el 26-J. En les confeccions de llistes per aquestes eleccions ja hi va haver tensions entre ella i Dolors Montserrat, en la quarta posició, sobretot quan l’enquesta del CIS va assenyalar que el PP podria quedar-se en tan sols tres escons per Barcelona. Montserrat i Sánchez-Camacho tenen mala relació des de l’esclat de l’escàndol de la Camarga, que va fer que molts dirigents del PP qüestionessin l'encara presidenta.
Dues inquietes parelles de ball: pau per territori
En aquests moments, segons fonts del PP, hi ha dues inquietes parelles de ball dins del PP. Per una banda, Sánchez-Camacho i Enric Millo mantenen la bona sintonia de sempre. Millo és considerat una peça valuosa com a portaveu al Parlament, però és vist amb recança pels militants de sempre que el recorden de quan era catalanista (prové d’UDC, que va abandonar per desacords amb Josep Antoni Duran i Lleida). L’eix Camacho-Millo genera friccions amb García Albiol i sembla que les relacions del coordinador general amb el portaveu a la cambra no passen pel seu millor moment.
L’altra parella de ball la constitueixen Jorge Moragas i Andrea Levy, vicesecretària de comunicació del PP espanyol i diputada al Parlament, sempre apadrinada pel cap de gabinet de La Moncloa. En sectors del PP es considera que els rumors sobre una operació per apartar García Albiol no són alienes a la voluntat d’Alicia i de Moragas de preservar com sigui la seva ascendència dins del PP català i blindar les seves posicions. És clar que les ambicions d’un i altra són diferents. Per Moragas, es tracta de no tenir “enemics a l’esquena” a Barcelona i continuar al costat de Rajoy, cosa aquesta darrera que sembla tenir garantida. Per Camacho, l’objectiu és que ningú amenaci el seu lloc d’elecció segura al Congrés.
L’acusació de mantenir el partit paralitzat ha estat vista com a molt injusta en amplis sectors de la formació perquè respon a la situació de bloqueig de la política espanyola. Els estatuts del PP estableixen que els congressos “regionals” han de celebrar-se després del congrés “nacional” de la formació, que fa un any i mig que s’havia d’haver convocat, però no ho ha estat per les diverses campanyes electorals del 20-D i el 26-J i el període d’interinitat que s’ha anat prolongant des del desembre.
Això fa que els populars catalans hagin d’esperar-se per celebrar el seu propi congrés i els congressos “provincials”. Els partidaris de García Albiol insisteixen en què això no és culpa del seu líder. Aleshores, què pretenen les filtracions sobre nous lideratges?
La transició entre Alicia i García Albiol s’allarga
El PP català viu una situació inèdita. Des de Génova es va dissenyar un pla de transició breu de la presidència d’Alicia Sánchez-Camacho al nou dirigent per qui va apostar el PP, Xavier García Albiol, que va ser el cap de cartell en les eleccions del 27-S. Els resultats no van complir amb les expectatives generades, i el partit es va veure va passar de dinou escons a onze, sent superat clarament per Ciutadans en l’espai de dreta unionista. La llista d’Inés Arrimadas va treure vint-i-cinc escons (en tenia nou) i va convertir-se en la primera de l’oposició.
Malgrat els resultats, el pla perquè l’exalcalde de Badalona assumís la presidència dels populars catalans va continuar endavant. Només faltava que el PP culminés els seus processos congressuals. Però a mida que la situació al Congrés dels Diputats s’enredava, també ho feia la del PP català. La presidenta Sánchez-Camacho continuava en el càrrec. Estava disposada a deixar el lloc a García Albiol, però sense cap intenció de deixar el primer pla i continuant com a diputada a Madrid.
El coordinador col·loca les seves peces
En aquest període de provisionalitat, es va crear la figura de coordinador general per escenificar l’autoritat de García Albiol. El febrer passat, es van designar un seguit de coordinadors d’àrea, en la seva majoria persones joves que encarnaven una nova generació a l’espera de la sortida d’Alicia i la “jubilació” de veterans com Jordi Cornet, secretari general del partit. En el nou equip, García Albiol va aconseguir situar dues persones de la seva total confiança que ja li havien fet costat a l’Ajuntament de Badalona, una d'elles Elisa de Mata, excoordinadora d’Educació a Badalona.
L’home clau, però, ha estat l’històric Ramon Riera, designat com a vicesecretari territorial. Riera va ser tinent d’alcalde d’Hisenda a Badalona, era el braç dret de García Albiol i ho continua sent en l’estructura del carrer d’Urgell. Riera és un home discret amb fama de gestor eficient i és la principal peça de suport al coordinador general dins de l’estructura del partit.
Unes terceres eleccions poden dur a més tensions
La cúpula del PP català tem que si la situació desemboca en unes terceres eleccions retornaran les tensions en la confecció de les llistes que ja es van produir els darrers mesos malgrat la bona perspectiva electoral del partit a nivell espanyol. La principal incògnita afecta el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el futur del qual està qüestionat des de l’esclat del cas Antifrau. El ministre va ser el cap de llista en les anteriors eleccions i si continua en el govern, res fa pensar que no ho torni a ser. En tot cas, la seva sortida de l’executiu de Mariano Rajoy seria un fet que capgiraria moltes coses en el PP català. Per començar, afebliria la posició del seu germà Alberto Fernández en el grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
El cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, va ser el número dos i aspira a continuar, malgrat les antipaties que s’ha guanyat entre molts dirigents populars catalans, que el veuen com a massa intervencionista sobre la política que ha de fer el govern a Catalunya. Per la seva banda, Sánchez-Camacho vol seguir a Madrid. Va ser número tres per Barcelona el 20-D i el 26-J. En les confeccions de llistes per aquestes eleccions ja hi va haver tensions entre ella i Dolors Montserrat, en la quarta posició, sobretot quan l’enquesta del CIS va assenyalar que el PP podria quedar-se en tan sols tres escons per Barcelona. Montserrat i Sánchez-Camacho tenen mala relació des de l’esclat de l’escàndol de la Camarga, que va fer que molts dirigents del PP qüestionessin l'encara presidenta.
Dues inquietes parelles de ball: pau per territori
En aquests moments, segons fonts del PP, hi ha dues inquietes parelles de ball dins del PP. Per una banda, Sánchez-Camacho i Enric Millo mantenen la bona sintonia de sempre. Millo és considerat una peça valuosa com a portaveu al Parlament, però és vist amb recança pels militants de sempre que el recorden de quan era catalanista (prové d’UDC, que va abandonar per desacords amb Josep Antoni Duran i Lleida). L’eix Camacho-Millo genera friccions amb García Albiol i sembla que les relacions del coordinador general amb el portaveu a la cambra no passen pel seu millor moment.
L’altra parella de ball la constitueixen Jorge Moragas i Andrea Levy, vicesecretària de comunicació del PP espanyol i diputada al Parlament, sempre apadrinada pel cap de gabinet de La Moncloa. En sectors del PP es considera que els rumors sobre una operació per apartar García Albiol no són alienes a la voluntat d’Alicia i de Moragas de preservar com sigui la seva ascendència dins del PP català i blindar les seves posicions. És clar que les ambicions d’un i altra són diferents. Per Moragas, es tracta de no tenir “enemics a l’esquena” a Barcelona i continuar al costat de Rajoy, cosa aquesta darrera que sembla tenir garantida. Per Camacho, l’objectiu és que ningú amenaci el seu lloc d’elecció segura al Congrés.