David Font: «Vull ser part de la construcció d'aquest partit i del país»

David Font és, sense cap mena de dubte, ja el quadre polític referent per a l’antiga Convergència i actual Partit Demòcrata Català al Berguedà. Jove, però contundent; proper, però amb les idees molt clares, farà poc més d’un any que va prendre el relleu com a president del Consell Comarcal del Berguedà i, s'ha convertit en el president del PDC a la Catalunya Central. Un salt lògic, ara, tot i que molt ambiciós fa uns anys, quan tot just militava a les JNC. De virtuts, Font en té moltes, així com de defectes, però potser una de les capacitats més notòries és proximitat. Ser polític no és fer xecs en blanc, i això Font ho té molt present. Per a ell, ser polític és "tocar de peus a terra" i "trepitjar el carrer".
 
-Parlem de l’última notícia referent a la seva trajectòria política. Vostè ha presentat l’única candidatura del PDC a la Catalunya Central i, per tant, es converteix, de facto, en el més que probable president. Què l’ha portat a presentar-se i a donar el pas?
Jo porto vinculat en política des del 2000, i dins de CDC des del 2003. Ara compaginava tres responsabilitats, però després de diverses converses amb el territori i la pròpia direcció, tothom coincidia que era un perfil que podia fer aquesta feina. En aquest moment, jo puc aportar empenta, ganes i idees, i em vaig posar a treballar per dissenyar l'equip. Com que l’equip també en tenia ganes, vaig fer el pas. També vaig parlar-ho amb la família, però crec que és un moment per construir, i vull ser part de la construcció d’aquest partit i del país.
 
-I quins són els objectius que es planteja?
El primer és acabar d’incorporar bona part de la militància de CDC al PDC. Això és de les feines més fàcils, però sobretot intentar fer créixer el projecte al territori on històricament Convergència havia tingut un paper rellevant. Volem ser el partit novament de referència i recuperar els resultats electorals del 2007 i 2010. Encara tenim un cert trasbals o sentiments contrariats amb tot el que hem passat en els últims anys, i el que volem és crear un discurs sòlid i convincent, amb estratègies comunes a la Catalunya Central.
 
-Una feina del partit a la Catalunya Central que es coneixia poc. Per què?
Potser no havíem donat tanta importància al fet que es fessin unes eleccions territorials obertes i tan públiques, però la voluntat és demostrar que hi ha més de 750 persones disposades a posar hores de feina per tirar endavant el projecte a nivell territorial. És una nova manera de voler que la gent se senti més part del projecte sense necessitat de demanar signatures o avals.
 
-Creu que la seva presència com a president pot ajudar d’alguna manera el Berguedà?
Intentarem que la veu del Berguedà sigui escoltada. Si ho aconseguim, tindrem feina i projectes comuns que hem de poder fer, i el Berguedà òbviament ha de sortir reforçat. De fet, simplement que el Berguedà tingui presència als òrgans on es puguin dir les coses, és una manera de representació.
 
-Què li sembla el canvi de nom de CDC?
Jo crec que tots vam poder fer un exercici de participació perquè tothom hi digués la seva. És un nom amb el qual em sento còmode perquè som persones que creiem en la democràcia i òbviament, estimem Catalunya. A partir d’aquí, hi ha una batalla legal que ja veurem com acaba, però jo em sento còmode amb el nom, malgrat que seguirem sent els convergents de tota la vida, i a mi no em desagrada i no em suposa cap trauma. Però també em sento còmode amb el nou nom.
 
-Vostè va començar a les JNC i, després d’estar a l’oposició, va aconseguir convertir-se en alcalde de Gironella, president del Consell Comarcal i ara, finalment, president del PDC a la Catalunya Central. El podríem veure en els propers anys al Govern? Li agradaria?
El que he fet és apropar-me una mica al partit i tenir més veu en els espais on es prenen decisions. També és un reconeixement pels que estem fent política, però no em vull marcar fites a llarg termini sinó a curt termini. Vull treballar pel partit, enfortir-lo des de la vegueria i el que hagi de venir, vindrà. Si un dia deixo la política i torno a la privada, hauré pres aquesta decisió perquè m’ha vingut de gust, i si decideixo seguir en política, no em marco objectius.
 
-Què el fa seguir en política?
Jo sempre ho trasllado al món municipal. Mentre tingui projecte, idees, ganes i un equip al costat, tindré ganes de seguir al capdavant. Quan arribi el moment que cregui que se’ns han acabat les idees o no vegi projectes, serà el moment de plegar.
 
-Deixa la presidència comarcal de CDC, ara PDC, a un equip força nou dirigit per una cara també nova, Jordi Selga. Què n’espera?
L’equip al voltant del Jordi està format per persones que fa anys que són al partit, amb altres que són noves i volen aportar coses diferents. El Jordi és una persona que quan va entrar a CDC al voltant del 2011 es va estimar el projecte, amb veu i idees pròpies, que no sempre han d’anar exclusivament en la línia del que diu la direcció. Això és bo perquè és una persona amb perfil i criteri propi, però clarament independentista, defensora del Berguedà i que ho dóna tot pel partit.
 
-Un PDC al Berguedà amb un president novament de fora de Berga...
Sí, la gràcia d’aquest equip és que ha de relligar tota la comarca en el seu conjunt. En l’equip tenim gent de tot arreu, i s’ha fet una llista que uneix persones i sensibilitats diferents dins de la comarca, sense voler que es vegi el partit com un tema exclusivament de Berga capital. Òbviament, Berga ha de ser-hi perquè té un pes específic, però tota la comarca ha de poder-hi dir la seva. Crec que s’ha aconseguit un equilibri, i hi ha un pes major de Berga, fins i tot, del que jo havia incorporat.
 
-Ara que ja fa un any que és president del Consell Comarcal, com valora aquests primers mesos?
Ho valoro positivament. És un projecte que vaig començar amb ganes, amb la idea de sacsejar algunes coses d’aquesta institució, amb la idea que la percepció ciutadana és una, i el que volem que sigui el Consell és una administració al servei de ciutadà. Després d’aquesta sacsejada interna, amb una anàlisi molt profunda dels pressupostos i alguns canvis organitzatius, el que volem és que sigui un espai de referència, de debat i reflexió dels municipis. I s’ha de crear una dinàmica comarcal i no de partit. Jo m’entenc igual amb l’alcaldessa de Berga, que amb l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Viver i Serrateix o Puig-reig.
 
-Quan diu sacsejada, a què es refereix?
Volem que el Consell es converteixi en una eina amb què el ciutadà se senti còmode. Per exemple, volem crear una Oficina d’Atenció al Ciutadà, que és una cosa que no s’ha vist en cap Consell, i que fa que una mateixa persona pugui informar de tot. Això és un canvi organitzatiu que farà que els treballadors deixin de fer una feina concreta, per passar a fer qualsevol tasca, i també l’obertura del Consell amb espais diàfans, on la gent se senti ben atesa. Aquest serà un dels canvis organitzatius més importants.
 
-Això vol dir canviar d’edifici?
No, no, ho entenem com a petites obres de reforma de l’edifici actual. Això no treu que sigui necessari, en un futur, plantejar un espai en el qual el Consell Comarcal i tots els serveis de l’Agència i també els que poguem reclamar a la Generalitat, estiguin al mateix lloc. Tenim algunes converses en un format molt privat i d’inicis amb l’Ajuntament de Berga, però no ens posem aquest canvi com un objectiu immediat.
 
-A nivell polític, una de les coses que més va sorprendre al Consell va ser el pacte amb el PSC. Com és la relació?
Molt bona. Des del primer moment vam deixar clar que en els temes estratègics de la comarca ens posaríem d’acord, i que segurament amb temes identitaris i de sentiment nacional no ens n’hi posaríem. Però nosaltres teníem voluntat d’arribar a enteses, i el PSC va mostrar la seva predisposició, si bé amb moltes coses ens posem d’acord també amb la resta de grups. Davant d’una situació en què volien fer un tots contra un, vam ser prou hàbils per fer això.
 
-Creu que s’ha aconseguit reflotar aquest pessimisme que molta gent té del Berguedà?
El sentiment hi segueix sent i no hem sigut capaços de revertir-lo del tot. No em canso de dir que si no som optimistes de mena i no el traslladem, la gent no se n’hi tornarà. Que hi ha situacions complicades, sí, i que no podem amagar les mancances del territori en fibra òptica, de cobertura, que falta desenvolupar el polígon d’Olvan o que falten connexions amb comarques veïnes, també. Però no volem viure només de lamentar-nos. Cal reclamar-ho quan sigui necessari, independentment del govern que hi hagi a la Generalitat.
 
-Vostè ve del sector privat. S’hagués imaginat, llavors, que estaria dirigint el partit a la Catalunya Central?
Ni molt menys! En cap cas. Jo em vaig sumar a les JNC perquè creia en el projecte, tenia ganes de treballar-hi i perquè sempre he intentat fer coses amb les entitats del poble. Quan vaig entrar a les JNC vaig intentar donar el millor de mi, i a partir d’aquí vaig anar creixent políticament fins que se’m va plantejar l’alcaldia. Si lany 2000 m’haguessin dit que estaria aquí, de cap de les maneres m'ho creuria. Però estic encantat del repte.
 
-Un polític, a més, que no ha despertat massa crítiques. Per què creu que la gent el segueix?
Jo crec que s’ha de ser natural i tocar de peus a terra. S’han de parar bé les orelles i escoltar molt a la gent. I potser el més important, ser capaç de rectificar quan t’equivoques, a part de trepitjar el carrer i fer-te proper. És una de les claus perquè la gent no et vegi com un polític, sinó com una persona normal i corrent, amb la diferència que administres els diners i treballes perquè els pobles i les ciutats es transformin. S’han de tenir els valors de tocar de peus a terra, esforçar-te i creure en el projecte.
 
-Li doldria deixar el municipalisme i Gironella?
El dia que prengui la decisió de deixar Gironella em doldrà, perquè és el projecte amb el qual m’he començat a forjar i he crescut personalment i professionalment. Però hi haurà un dia en què això passarà, tot i que no serà abans del 2019. És bo dir-ho i repetir-ho perquè el meu projecte és ferm. Gironella és el meu poble i me l’estimo, i també em doldrà perquè és el municipalisme, el que dóna la proximitat directa amb la ciutadania. També és el lloc on et donen les garrotades més fortes, però és molt gratificant.
 
-Expliqui’ns algun detall o curiositat que s’hagi trobat en política.
No sé què passa, i això és una realitat, que tinc una gran capacitat d’atracció perquè la gent vingui a explicar-me situacions personals complicades. Des del punt de vista que puc, intento ajudar al màxim, però a vegades em venen amics, família, gent del carrer o treballadors de l’ajuntament, fins i tot, que m’expliquen coses que també costen de digerir. Però aquesta informació he de ser capaç de mantenir-la per a mi i, com un psicòleg, intentar ajudar. No obstant, no em desagrada, sinó que m’omple, tot i que a vegades fa que em costi dormir.