02
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
16:02h
El judici a les "targetes black" a l'Audiència Nacional ha tancat aquest divendres la seva primera setmana amb l'inici de les declaracions dels acusats. Ha obert el torn l'expresident de l'antiga Caja Madrid Miguel Blesa i el seguirà Rodrigo Rato, expresident de Bankia, que el proper dimarts haurà de sotmetre's a les preguntes de la Fiscalia. Els dos són les cares més visibles d'aquest escàndol, que ha portat a seure al banc dels acusats una seixantena d'exconsellers i directius de les dues entitats financeres per a qui el fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón, demana penes d'entre un i sis anys.
D'entre els casos de corrupció de l'estat espanyol, aquest ha estat un dels que més ha crispat l'opinió pública. Va arribar a la premsa el desembre del 2013 a través d'una filtració de la xarxa ciutadana Xnet, amb qui NacióDigitalha pogut parlar aquests dies. Centenars de milers d'afectats per l'estafa de la sortida a borsa de Bankia i les preferents van descobrir que mentre intentaven superar la crisi econòmica, els encarregats de pilotar l'entitat financera gastaven a plaer amb un sistema de targetes opaques. El seu ús va ser transversal entre partits, sindicats i patronal. Tot seguit, repassem les claus per entendre el cas:
1. Què es jutja?
La Fiscalia Anticorrupció acusa els investigats d'un delicte continuat d'apropiació indeguda per l'ús de targetes opaques, és a dir, que no constaven en els comptes de Caja Madrid i Bankia ni a Hisenda. De fet, cada cop que algú pagava amb les targetes, el servidor de l'entitat imputava les quantitats a "despeses de representació" o "errors del sistema informàtic" i no constava que tinguessin cap suport contractual o que estiguessin contemplades en els seus estatuts.
Aquest tipus de targetes les tenien els consellers i els directius amb un import d'entre 25.000 i 50.000 euros i eren "black a efectes fiscals", com explicava un membre de l'equip directiu a l'altre en un dels correus de Blesa que es van filtrar i que avui es poden consultar en bona part. L'esmentada missiva tenia com a assumpte una advertència: "Confidencial". L'opacitat era la norma.
2. A qui es jutja?
L'Audiència Nacional jutja un total de 66 exconsellers i directius de Caja Madrid i Bankia acusats d'haver fet servir aquestes targetes entre el 2003 i el 2012. Alguns d'ells van ser nomenats a proposta del PSOE, com Antonio Romero, que va ser secretari d'organització dels socialistes madrilenys; José María de la Riva, regidor a l'Ajuntament de Madrid; o l'exministre Virgilio Zapatero. D'altres van ser escollits pel PP, com Ricardo Romero de Tejada, que va ser secretari general dels populars madrilenys; o Mercedes Rojo, que va ser assessora tècnica d'Esperanza Aguirre. Fins i tot, està implicat en el cas l'exvicepresident de Caja Madrid José Antonio Moral Santín, d'Izquierda Unida (IU).
Entre els investigats també hi ha l'expresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) Gerardo Díaz Ferrán, que ja acumula una condemna pel cas Marsans. S'afegeixen a la llista alguns membres de sindicats com Gonzalo Martín Pascual (conseller per UGT) o Pedro Bedia Pérez (de CCOO). Els més destacats, però, són els expresidents de Caja Madrid i Bankia Miguel Blesa i Rodrigo Rato.
3. Quines penes demana la Fiscalia?
Per a Blesa i Rato, la Fiscalia demana les penes més elevades: sis anys de presó i multa de 108.000 euros per a Blesa; i quatre anys i mig de presó i la mateixa multa, per a Rato. A més a més, sol·licita el pagament d'una indemnització de 9,3 milions d'euros al primer, i 2,6 milions al segon.
També fa una petició de pena de quatre anys per a Díaz Ferrán i dos per a la mà dreta de Blesa i expresident de la Comissió de Control, Ildefonso Sánchez Barcoj, que, segons l'acusació pública, era l'encarregat de gestionar l'emissió i cancel·lació de les targetes. La resta de penes demanades oscil·len entre un i quatre anys.
4. Quant van gastar?
El magistrat instructor de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, va concloure que les "targetes black" es van fer servir entre els anys 1999 i 2012. I els diners gastats van arribar a un total de 15,5 milions d'euros en despeses personals. Tot i això, el judici només comprèn l'etapa posterior al 2003, que equival a 12 milions, perquè els presumptes delictes anteriors a aquest any han prescrit. Pel mateix motiu, no es poden jutjar totes les persones que van fer servir les targetes opaques, un total de 87 exconsellers i exdirectius.
Amb tot, la despesa mitjana es va situar en uns 168.000 euros per persona. Dit d'una altra manera, més de set vegades el sou mitjà a l'estat espanyol. Qui més va gastar va ser Sánchez Barcoj, amb un total de 575.071,66 euros; seguit de José Antonio Moral Santín (IU), amb 456.522,2 euros. En quart lloc hi ha el propi Blesa, amb 436.688,42 euros. Lluny queda, Rodrigo Rato, amb 99.054,59 euros. Rato, però, va fer la despesa en només dos anys (entre 2010 i 2012).
El destí de les despeses dels exconsellers i directius és d'allò més variat entre gasolineres, restaurants, hotels, supermercats, electrònica, moda, esports... però molts tenen un mínim comú denominador: el luxe. Per exemple, Alberto Recarte García, fundador i expresident de Libertad Digital va gastar 3.200 euros en el club de golf de la Castellana. El diplomàtic i antic conseller del rei Felip VI, Rafael Spottorno, va comprar per valor de 6.375 euros en una botiga de roba masculina en una sola compra i el socialista José María de la Riva, a més de pagar una taxa local, també va pagar més de 3.000 euros en dietes per aprimar-se.
En nombroses ocasions, les dates són significatives. Sánchez Barcoj es va gastar més de 2.000 euros en una joieria una nit de Reis. Blesa, d'altra banda, va pagar més de 4.000 euros en electrònica el mateix dia que Rato era nomenat president de Bankia. Tot i això, la seva debilitat eren els viatges, pels quals va arribar a pagar més de 10.000 euros en dues ocasions.
En el cas de Rato, les begudes alcohòliques suposen el seu pagament més elevat, de 3.547 euros. També va fer pagaments de més de 600 euros en flors i en articles Louis Vuitton. En la seva etapa final a Bankia, entre el febrer del 2012 i el maig del mateix any, va retirar 1.000 euros en efectiu en 18 ocasions. Una de les despeses més sorprenents, però, és la que va fer en una botiga d'imatgeria cristiana anomenada Santarrufina, a Madrid, on va arribar a pagar 2.439 euros.
5. Qui va tornar els diners?
El magistrat Andreu va rebaixar la fiança de tres milions d'euros imposada a Rato perquè la seva defensa va recordar que havia tornat pràcticament tots els diners. També ho va fer Blesa, que a principis d'aquesta setmana va demanar autorització judicial per dipositar els 436.688,42 euros que va gastar. Quan acabi el judici, aquesta circumstància pot implicar un atenuant de la seva pena.
Aquesta situació s'estén a 36 acusats que van tornar els imports el mes de juliol passat. L'Audiència Nacional va recuperar 1.258.200,84 euros en efectiu lliurats per 27 dels acusats la primera meitat d'aquell mes. Uns altres nou van prestar garanties hipotecàries per import de 525.708,08 euros. El total, 1,7 milions, una quantitat que queda molt lluny dels 12 milions d'euros desapareguts. Entre els presumptes penedits hi ha Virgilio Zapatero, Francisco Javier López Madrid, Juan Iranzo, Jorge Rábago, Luis Gabarda, Arturo Fernández, Matías Amat i el que més va gastar, Ildefonso Sánchez Barcoj.
6. Qui no va fer servir les "targetes black"?
Només quatre càrrecs no van fer cap despesa amb la seva targeta opaca, entre ells Francisco Verdú Pons, conseller delegat de Bankia. En la seva declaració com a testimoni davant el magistrat instructor va confessar que va rebutjar adquirir la "targeta black" quan Rato li va autoritzar perquè la considerava "una mala praxi", testimoni que posteriorment l'expresident de l'entitat va negar davant dels mitjans.
Al seu nom s'hi afegeixen els de Esteban Tejera, que va ser president de l'asseguradora de Caja Madrid entre el 1997 i el 2000; el conseller a proposta d'UGT Félix Manuel Sánchez; i Íñigo María Aldaz, que també va ser president de l'asseguradora.
7. Qui va perdre el seu càrrec?
L'empresa pública Tragsa va cessar Javier de Miguel quan el seu nom va aparèixer a la llista de les "targetes black" i el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, va cessar Pablo Abejas quan era director general d'Economia, Estadística i Innovació Tecnológica. El mateix li va passar a Juan Astorqui, que va ser destituït com a vicepresident de la consultora de comunicació internacional Burson-Marsteller, i Beltran Gutiérrez va ser cessat per Ana Botella quan era assessor del grup i gerent del PP madrileny. Entre els que van dimitir hi ha Rafael Spottorno, que va presentar la seva renúncia com conseller privat de Felip VI, o l'exsecretari general de la UGT a Madrid, José Ricardo Martínez.
També van dimitir dels seus càrrecs Elena Gil, exmembre del consell de Jazztel; Juan Iranzo Martín, exconseller independent de Red Eléctrica Corporación; Juan Emilio Iranzo, exmembre del Consell Econòmic i Social (CES); Santiago Javier Sánchez, antic vocal del districte madrileny de Puente de Vallecas i exsecretari d'Organització de l'Agrupació Socialista de Puente de Vallecas; Luis Gabarda Durán, expresident del consell d'administració d'Inversis; Fernando Serrano, antic vocal del Tribunal Econòmic i Administratiu de Madrid; José Nieto Antolinos, expresident del PP de Arganzuela; Rodolfo Benito, antic responsable de la Secretaria d'Estudis de la Comissió Executiva Federal de CCOO; l'exdirector del gabinet del secretari d'Estat d'Hisenda José María Buenaventura; Ángel Gómez Del Pulgar, que era vocal de l'executiva del PSM; Manuel José Rodríguez, exgerent de l'Empresa Municipal de l'Habitatge i el Sòl (EMVS) de Boadilla del Monte, i Carmen Cafranga, expresidenta de la Fundació Caja Madrid.
8. Com evoluciona el judici?
La major part de la primera setmana del judici s'ha centrat en qüestions preliminars. L'acusació presentada per Bankia ha situat Miguel Blesa i Ildefonso Sánchez Barcoj com a màxims responsables del sistema de les "targetes black". Les defenses dels acusats, en canvi, han intentat parar el judici amb arguments com la prescripció dels delictes o l'anul·lació de proves inculpatòries importants, com els correus de Blesa filtrats considerant que es va vulnerar el seu dret a la intimitat.
Per contra, el fiscal Alejandro Luzón s'ha oposat a tots. "Han intentat treure aigua de les roques i la poca que ha sortit no és potable", va declarar en una de les primeres sessions. La veu del carrer també s'ha fet present en l'arrencada del judici, ja que Rato i Blesa van ser rebuts entre crits i insults d'una desena de preferentistes a la seu del tribunal.
Blesa ha estat el primer en declarar aquest divendres i ha assegurat que la targeta que va utilitzar a Caja Madrid i va repartir a diversos dels seus consellers i alts càrrecs "era de lliure disposició" i no calia "la justificació de les despeses que es realitzaven". "El Banc d'Espanya i Hisenda mai van trobar tatxa ni van veure irregularitat durant 23 anys", ha concretat.
9. En quina situació processal es troba Rodrigo Rato?
L'expresident de Bankia Rodrigo Rato està implicat en diverses investigacions criminals. La que l'afecta més directament és el cas Rato, la investigació per presumptes irregularitats fiscals en els seus negocis particulars amb l'empresa Kradonara 2001 SL i el cobrament de 835.000 euros en suborns quan era president de l'entitat bancària per l'adjudicació de contractes de publicitat. Per aquests presumptes fets, la Fiscalia acusa qui va ser mà dreta del president del govern espanyol José María Aznar de cinc delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i aixec de béns per evitar possibles penes econòmiques.
L'exvicepresident i exministre del govern espanyol també és el protagonista del cas Bankia, del qual el de les "targetes black" n'és una peça separada. Rato va començar a presidir l'entitat el 2010 després de ser director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i va impulsar la seva sortida a borsa. El juliol del 2012, l'Audiència Nacional el va imputar per una presumpta estafa per haver alterat el preu de les accions. Per si tot plegat no fos suficient, Rato també va aparèixer als "papers de Panamà" i als de Bárcenas.
10. Quant va costar el rescat de Bankia als contribuents?
El 2010, Bankia va néixer com a filial del Banco Financiero y de Ahorros (BFA) com a resultat de la fusió de set caixes d'estalvi: Caixa Laietana, Caja Madrid, Bancaja, Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja. Aquesta operació va tenir un cost per a l'Estat de 4.465 milions d'euros que va injectar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
La mala gestió que en va fer Rato, però, va enfonsar l'entitat i el maig del 2012 l'Estat va haver de tornar a intervenir nacionalitzant el BFA, la matriu de Bankia que en posseeix el 63%. Aquesta vegada, el cost va ser de 17.959 milions d'euros provinents del rescat europeu a la banca espanyola. Sumant les dues aportacions, el rescat de Bankia ha suposat 22.454 milions d'euros de diners públics en un context en el qual els rescats bancaris han arribat a
51.303 milions. Fins aquest setembre, però, la banca només n'ha retornat el 5% del cost a l'Estat, és a dir, als ciutadans.
D'entre els casos de corrupció de l'estat espanyol, aquest ha estat un dels que més ha crispat l'opinió pública. Va arribar a la premsa el desembre del 2013 a través d'una filtració de la xarxa ciutadana Xnet, amb qui NacióDigitalha pogut parlar aquests dies. Centenars de milers d'afectats per l'estafa de la sortida a borsa de Bankia i les preferents van descobrir que mentre intentaven superar la crisi econòmica, els encarregats de pilotar l'entitat financera gastaven a plaer amb un sistema de targetes opaques. El seu ús va ser transversal entre partits, sindicats i patronal. Tot seguit, repassem les claus per entendre el cas:
1. Què es jutja?
La Fiscalia Anticorrupció acusa els investigats d'un delicte continuat d'apropiació indeguda per l'ús de targetes opaques, és a dir, que no constaven en els comptes de Caja Madrid i Bankia ni a Hisenda. De fet, cada cop que algú pagava amb les targetes, el servidor de l'entitat imputava les quantitats a "despeses de representació" o "errors del sistema informàtic" i no constava que tinguessin cap suport contractual o que estiguessin contemplades en els seus estatuts.
Aquest tipus de targetes les tenien els consellers i els directius amb un import d'entre 25.000 i 50.000 euros i eren "black a efectes fiscals", com explicava un membre de l'equip directiu a l'altre en un dels correus de Blesa que es van filtrar i que avui es poden consultar en bona part. L'esmentada missiva tenia com a assumpte una advertència: "Confidencial". L'opacitat era la norma.
2. A qui es jutja?
L'Audiència Nacional jutja un total de 66 exconsellers i directius de Caja Madrid i Bankia acusats d'haver fet servir aquestes targetes entre el 2003 i el 2012. Alguns d'ells van ser nomenats a proposta del PSOE, com Antonio Romero, que va ser secretari d'organització dels socialistes madrilenys; José María de la Riva, regidor a l'Ajuntament de Madrid; o l'exministre Virgilio Zapatero. D'altres van ser escollits pel PP, com Ricardo Romero de Tejada, que va ser secretari general dels populars madrilenys; o Mercedes Rojo, que va ser assessora tècnica d'Esperanza Aguirre. Fins i tot, està implicat en el cas l'exvicepresident de Caja Madrid José Antonio Moral Santín, d'Izquierda Unida (IU).
Entre els investigats també hi ha l'expresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) Gerardo Díaz Ferrán, que ja acumula una condemna pel cas Marsans. S'afegeixen a la llista alguns membres de sindicats com Gonzalo Martín Pascual (conseller per UGT) o Pedro Bedia Pérez (de CCOO). Els més destacats, però, són els expresidents de Caja Madrid i Bankia Miguel Blesa i Rodrigo Rato.
NOMBRE D'ACUSATS PER ORGANITZACIONS I PARTITS
3. Quines penes demana la Fiscalia?
Per a Blesa i Rato, la Fiscalia demana les penes més elevades: sis anys de presó i multa de 108.000 euros per a Blesa; i quatre anys i mig de presó i la mateixa multa, per a Rato. A més a més, sol·licita el pagament d'una indemnització de 9,3 milions d'euros al primer, i 2,6 milions al segon.
També fa una petició de pena de quatre anys per a Díaz Ferrán i dos per a la mà dreta de Blesa i expresident de la Comissió de Control, Ildefonso Sánchez Barcoj, que, segons l'acusació pública, era l'encarregat de gestionar l'emissió i cancel·lació de les targetes. La resta de penes demanades oscil·len entre un i quatre anys.
4. Quant van gastar?
El magistrat instructor de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, va concloure que les "targetes black" es van fer servir entre els anys 1999 i 2012. I els diners gastats van arribar a un total de 15,5 milions d'euros en despeses personals. Tot i això, el judici només comprèn l'etapa posterior al 2003, que equival a 12 milions, perquè els presumptes delictes anteriors a aquest any han prescrit. Pel mateix motiu, no es poden jutjar totes les persones que van fer servir les targetes opaques, un total de 87 exconsellers i exdirectius.
Amb tot, la despesa mitjana es va situar en uns 168.000 euros per persona. Dit d'una altra manera, més de set vegades el sou mitjà a l'estat espanyol. Qui més va gastar va ser Sánchez Barcoj, amb un total de 575.071,66 euros; seguit de José Antonio Moral Santín (IU), amb 456.522,2 euros. En quart lloc hi ha el propi Blesa, amb 436.688,42 euros. Lluny queda, Rodrigo Rato, amb 99.054,59 euros. Rato, però, va fer la despesa en només dos anys (entre 2010 i 2012).
ELS 10 ACUSATS QUE MÉS VAN GASTAR AMB LES "TARGETES BLACK"
El destí de les despeses dels exconsellers i directius és d'allò més variat entre gasolineres, restaurants, hotels, supermercats, electrònica, moda, esports... però molts tenen un mínim comú denominador: el luxe. Per exemple, Alberto Recarte García, fundador i expresident de Libertad Digital va gastar 3.200 euros en el club de golf de la Castellana. El diplomàtic i antic conseller del rei Felip VI, Rafael Spottorno, va comprar per valor de 6.375 euros en una botiga de roba masculina en una sola compra i el socialista José María de la Riva, a més de pagar una taxa local, també va pagar més de 3.000 euros en dietes per aprimar-se.
En nombroses ocasions, les dates són significatives. Sánchez Barcoj es va gastar més de 2.000 euros en una joieria una nit de Reis. Blesa, d'altra banda, va pagar més de 4.000 euros en electrònica el mateix dia que Rato era nomenat president de Bankia. Tot i això, la seva debilitat eren els viatges, pels quals va arribar a pagar més de 10.000 euros en dues ocasions.
En el cas de Rato, les begudes alcohòliques suposen el seu pagament més elevat, de 3.547 euros. També va fer pagaments de més de 600 euros en flors i en articles Louis Vuitton. En la seva etapa final a Bankia, entre el febrer del 2012 i el maig del mateix any, va retirar 1.000 euros en efectiu en 18 ocasions. Una de les despeses més sorprenents, però, és la que va fer en una botiga d'imatgeria cristiana anomenada Santarrufina, a Madrid, on va arribar a pagar 2.439 euros.
5. Qui va tornar els diners?
El magistrat Andreu va rebaixar la fiança de tres milions d'euros imposada a Rato perquè la seva defensa va recordar que havia tornat pràcticament tots els diners. També ho va fer Blesa, que a principis d'aquesta setmana va demanar autorització judicial per dipositar els 436.688,42 euros que va gastar. Quan acabi el judici, aquesta circumstància pot implicar un atenuant de la seva pena.
Aquesta situació s'estén a 36 acusats que van tornar els imports el mes de juliol passat. L'Audiència Nacional va recuperar 1.258.200,84 euros en efectiu lliurats per 27 dels acusats la primera meitat d'aquell mes. Uns altres nou van prestar garanties hipotecàries per import de 525.708,08 euros. El total, 1,7 milions, una quantitat que queda molt lluny dels 12 milions d'euros desapareguts. Entre els presumptes penedits hi ha Virgilio Zapatero, Francisco Javier López Madrid, Juan Iranzo, Jorge Rábago, Luis Gabarda, Arturo Fernández, Matías Amat i el que més va gastar, Ildefonso Sánchez Barcoj.
6. Qui no va fer servir les "targetes black"?
Només quatre càrrecs no van fer cap despesa amb la seva targeta opaca, entre ells Francisco Verdú Pons, conseller delegat de Bankia. En la seva declaració com a testimoni davant el magistrat instructor va confessar que va rebutjar adquirir la "targeta black" quan Rato li va autoritzar perquè la considerava "una mala praxi", testimoni que posteriorment l'expresident de l'entitat va negar davant dels mitjans.
Al seu nom s'hi afegeixen els de Esteban Tejera, que va ser president de l'asseguradora de Caja Madrid entre el 1997 i el 2000; el conseller a proposta d'UGT Félix Manuel Sánchez; i Íñigo María Aldaz, que també va ser president de l'asseguradora.
7. Qui va perdre el seu càrrec?
L'empresa pública Tragsa va cessar Javier de Miguel quan el seu nom va aparèixer a la llista de les "targetes black" i el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, va cessar Pablo Abejas quan era director general d'Economia, Estadística i Innovació Tecnológica. El mateix li va passar a Juan Astorqui, que va ser destituït com a vicepresident de la consultora de comunicació internacional Burson-Marsteller, i Beltran Gutiérrez va ser cessat per Ana Botella quan era assessor del grup i gerent del PP madrileny. Entre els que van dimitir hi ha Rafael Spottorno, que va presentar la seva renúncia com conseller privat de Felip VI, o l'exsecretari general de la UGT a Madrid, José Ricardo Martínez.
També van dimitir dels seus càrrecs Elena Gil, exmembre del consell de Jazztel; Juan Iranzo Martín, exconseller independent de Red Eléctrica Corporación; Juan Emilio Iranzo, exmembre del Consell Econòmic i Social (CES); Santiago Javier Sánchez, antic vocal del districte madrileny de Puente de Vallecas i exsecretari d'Organització de l'Agrupació Socialista de Puente de Vallecas; Luis Gabarda Durán, expresident del consell d'administració d'Inversis; Fernando Serrano, antic vocal del Tribunal Econòmic i Administratiu de Madrid; José Nieto Antolinos, expresident del PP de Arganzuela; Rodolfo Benito, antic responsable de la Secretaria d'Estudis de la Comissió Executiva Federal de CCOO; l'exdirector del gabinet del secretari d'Estat d'Hisenda José María Buenaventura; Ángel Gómez Del Pulgar, que era vocal de l'executiva del PSM; Manuel José Rodríguez, exgerent de l'Empresa Municipal de l'Habitatge i el Sòl (EMVS) de Boadilla del Monte, i Carmen Cafranga, expresidenta de la Fundació Caja Madrid.
8. Com evoluciona el judici?
La major part de la primera setmana del judici s'ha centrat en qüestions preliminars. L'acusació presentada per Bankia ha situat Miguel Blesa i Ildefonso Sánchez Barcoj com a màxims responsables del sistema de les "targetes black". Les defenses dels acusats, en canvi, han intentat parar el judici amb arguments com la prescripció dels delictes o l'anul·lació de proves inculpatòries importants, com els correus de Blesa filtrats considerant que es va vulnerar el seu dret a la intimitat.
Per contra, el fiscal Alejandro Luzón s'ha oposat a tots. "Han intentat treure aigua de les roques i la poca que ha sortit no és potable", va declarar en una de les primeres sessions. La veu del carrer també s'ha fet present en l'arrencada del judici, ja que Rato i Blesa van ser rebuts entre crits i insults d'una desena de preferentistes a la seu del tribunal.
Blesa ha estat el primer en declarar aquest divendres i ha assegurat que la targeta que va utilitzar a Caja Madrid i va repartir a diversos dels seus consellers i alts càrrecs "era de lliure disposició" i no calia "la justificació de les despeses que es realitzaven". "El Banc d'Espanya i Hisenda mai van trobar tatxa ni van veure irregularitat durant 23 anys", ha concretat.
9. En quina situació processal es troba Rodrigo Rato?
L'expresident de Bankia Rodrigo Rato està implicat en diverses investigacions criminals. La que l'afecta més directament és el cas Rato, la investigació per presumptes irregularitats fiscals en els seus negocis particulars amb l'empresa Kradonara 2001 SL i el cobrament de 835.000 euros en suborns quan era president de l'entitat bancària per l'adjudicació de contractes de publicitat. Per aquests presumptes fets, la Fiscalia acusa qui va ser mà dreta del president del govern espanyol José María Aznar de cinc delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals, corrupció entre particulars i aixec de béns per evitar possibles penes econòmiques.
L'exvicepresident i exministre del govern espanyol també és el protagonista del cas Bankia, del qual el de les "targetes black" n'és una peça separada. Rato va començar a presidir l'entitat el 2010 després de ser director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i va impulsar la seva sortida a borsa. El juliol del 2012, l'Audiència Nacional el va imputar per una presumpta estafa per haver alterat el preu de les accions. Per si tot plegat no fos suficient, Rato també va aparèixer als "papers de Panamà" i als de Bárcenas.
10. Quant va costar el rescat de Bankia als contribuents?
El 2010, Bankia va néixer com a filial del Banco Financiero y de Ahorros (BFA) com a resultat de la fusió de set caixes d'estalvi: Caixa Laietana, Caja Madrid, Bancaja, Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja. Aquesta operació va tenir un cost per a l'Estat de 4.465 milions d'euros que va injectar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
La mala gestió que en va fer Rato, però, va enfonsar l'entitat i el maig del 2012 l'Estat va haver de tornar a intervenir nacionalitzant el BFA, la matriu de Bankia que en posseeix el 63%. Aquesta vegada, el cost va ser de 17.959 milions d'euros provinents del rescat europeu a la banca espanyola. Sumant les dues aportacions, el rescat de Bankia ha suposat 22.454 milions d'euros de diners públics en un context en el qual els rescats bancaris han arribat a
51.303 milions. Fins aquest setembre, però, la banca només n'ha retornat el 5% del cost a l'Estat, és a dir, als ciutadans.
Bankia Foto: Europa Press