Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Simona Levi: «Les 'targetes black' compraven luxes però també voluntats»

La cofundadora de la plataforma Xnet, que va fer arribar a la premsa els correus de Blesa, celebra que el fiscal de l'Audiència Nacional hagi "començat a acusar de veritat" | "La gent normal ha fet la feina perquè arribin a judici", subratlla

per Isaac Meler, 28 de setembre de 2016 a les 13:10 |
Simona Levi, en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Simona Levi (Torí, 1966) és una activista, artista i defensora dels drets dels ciutadans a Internet que el 2008 va participar en la fundació de la xarxa Xnet, la plataforma ciutadana des de la qual es van fer arribar a la premsa els correus de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. La filtració va ser el detonant de l'escàndol de les "targetes black" que aquests dies es jutja a l'Audiència Nacional espanyola. Des de fa mesos, Xnet va fer pública bona part d'aquesta informació a correosdeblesa.com 

- Ha començat el judici. Quina valoració en fa?


- Hi ha una cosa que és important i que ha canviat els últims anys: el fiscal, que semblava defensor dels acusats, ha començat a acusar de veritat. Mentre les defenses han intentat unes 65 vegades declarar la nul·litat del judici, el fiscal ha estat molt ferm. Per ara, estem contents de veure aquesta gent asseguda a la banqueta, però hem de seguir vigilants. Es tracta d'una cosa molt fràgil i molt nova, sobretot que se'ls pugui enviar a la presó. 

- El judici arriba relativament ràpid des que l'escàndol es va fer públic.

- Crec que és per la feina que hem fet. Això és una peça separada del cas Bankia, i qui ha accelerat aquest cas som nosaltres. Pel que fa a les "targetes black", concretament, hem fet avançar el procediment perquè vam filtrar els correus de Blesa. En un principi, la maquinària judicial va intentar anul·lar les nostres proves i amb aquests correus hi ha hagut un canvi molt clar. Hem detectat un canvi d'actitud, com si el govern del PP hagués decidit no protegir els seus. A més, hem estat presentant proves, proves i proves i han vist que això no es podia parar. 

- Podem esperar que apareguin noves informacions durant el judici?


- Avui han sortit nous correus que diuen que Rodrigo Rato va mantenir el sistema de les "targetes black" durant l'etapa de Bankia... Nosaltres no sabem si ha de sortir res nou, però pot passar. 

- Un dels elements que més ha crispat l'opinió pública és el pagament d'articles de luxe amb els diners de Caja Madrid, que després es va convertir en la Bankia rescatada. Tanmateix, quedar-nos en això seria superficial en relació al que ha estat la corrupció a Espanya? 

- Nosaltres hem escrit en un comunicat que està molt bé indignar-se perquè aquesta gent eren representants de partits polítics i en el moment més dolorós de la crisi estaven gastant sense utilitat. La indignació en si mateixa està bé, però aquestes targetes a més de comprar luxes compraven voluntats. Es repartien perquè totes les famílies polítiques, patronal i sindicats del país estiguessin comprats. Isaac Rosa escriu que compraven la "pau social". Dins de Caja Madrid hi havia consens i tots sabien que l'altre tenia una targeta. És una xarxa mafiosa, molt clarament. Ho dic sense exagerar, en el sentit tècnic del terme. Aquest banc era una eina del govern per tenir tots els partits als seu servei.

- Com s'hauria de reparar aquest escàndol?

- Ja ho estem reparant. Amb tot el que hem fet amb el cas Bankia hem aconseguit que el Tribunal Suprem hagi decidit que tots els petits accionistes han de rebre els diners que havien perdut, i el mateix per als preferentistes. Això no se sap gaire, però s'ha aconseguit gràcies a proves presentades en el cas de les "targetes black". La reivindicació és que "ens rescatarem amb els diners que ens han tret". Estem parlant de més de dos bilions d'euros que s'hauran de tornar. Per nosaltres, això és una reparació, com ho és veure aquesta gent a la banqueta dels acusats, veure Rato viatjant en segona, Blesa amb els seu béns retinguts. També és una reparació veure que la ciutadania s'organitza.

- Sense la intervenció ciutadana, el cas hauria arribat als tribunals?

- Crec que no. No ho puc saber del cert, però crec que no. En cas que hagués arribat, segurament hauria prescrit. A més a més, Rato era la Thatcher d'Espanya, el següent president del govern després d'Aznar... Tot això ha estat gràcies a la ciutadania, que ens ha donat les proves a nosaltres perquè ja ho havien denunciat a les institucions pertinents i no havia servit per res. 

- Arran de la seva experiència, quina relació hauria de tenir actualment l'acció ciutadana i el periodisme?

- Treballem amb moltíssim amb periodistes independents, que els considerem companys de lluita perquè en un moment de transformació utilitzen la seva feina per fer el bé: fan seriosament la seva feina d'informar. En el cas dels mitjans és diferent. No volen reconèixer ningú com a agent actiu, de la mateixa manera que els partits no volen perdre la seva hegemonia. Ens ha passat que alguns mitjans no han volgut publicar la nostra informació perquè demanàvem que se'ns cités com a col·lectiu. Hi ha una elit hegemònica que no vol treballar col·laborativament amb la societat civil. Aquesta és una de les raons per les quals fem la nostra obra de teatre Hazte Banquero, per fer saber que la gent normal ha fet la feina perquè les "targetes black" arribin a judici. No ho han fet ni el govern, ni els jutges, ni els partits ni UPyD.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació