Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PROCÉS CATALÀ

La «misteriosa» carta de Margallo al Vaticà contra el procés sobiranista

El ministre va anunciar abans de la Diada que havia entregat una nota a la Santa Seu que recollia la posició d'Espanya en la qüestió catalana, però el Vaticà ofereix una versió diferent | L'homòleg de Margallo, Paul Richard Gallagher, va negar haver rebut la carta en una visita recent a Andorra i fonts episcopals catalanes coneixedores de l'episodi ho ratifiquen | La Generalitat va intentar reunir-se amb el secretari per a les Relacions amb els Estats de la Santa Seu aprofitant el viatge de Gallagher al Principat

per Joan Serra Carné , 30 de setembre de 2016 a les 16:20 |
El ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si Jorge Fernández Díaz és el ministre vinculat a la guerra bruta contra l'independentisme -fins al punt d'haver de donar explicacions al Congrés per l'anomenada Operació Catalunya-, José Manuel García-Margallo capitaneja el combat contra l'acció exterior del procés sobiranista. Pare dels estirabots més singulars contra un eventual estat propi, Margallo ha treballat incansablement per torpedinar el trajecte d'emancipació nacional de Catalunya: ha ordenat a l'enorme aparell diplomàtic espanyol (129 ambaixades, amb un pressupost superior als 800 milions d'euros) que posi entrebancs a la diplomàcia catalana, liderada pel conseller Raül Romeva; ha destinat recursos a forçar un gest de Barack Obama en favor de la unitat d'Espanya -a banda dels d'Angela Merkel i David Cameron-; i s'ha postulat com a portaveu de la Moncloa per desqualificar l'independentisme. L'última contribució del ministre d'Afers Exteriors en funcions passa per alinear el Vaticà amb els postulats del govern espanyol. I fa servir totes les armes al seu abast.

Margallo va ser a la Santa Seu el 5 de setembre, pocs dies abans de la Diada, el cinquè Onze de Setembre consecutiu en què l'independentisme es va manifestar massivament al carrer. A Roma, el ministre va convocar una roda de premsa a l'ambaixada espanyola que va generar dos titulars. En primer terme, va anunciar que s'havia reunit amb el seu homòleg al Vaticà, monsenyor Paul Richard Gallagher -secretari per a les Relacions amb els Estats de la Santa Seu- i que li havia entregat una nota que recollia la posició de l'executiu espanyol en la qüestió catalana. Margallo, però, no va mostrar la misteriosa carta. El Vaticà, tampoc. En segon lloc, va admetre que el govern espanyol s'ha mobilitzat i ho continuarà fent per combatre la internacionalització del procés sobiranista, que va qualificar d'"ofensiva de primera magnitud".   


La "sorpresa" de la cúpula vaticana 

Les autoritats vaticanes no acostumen a revelar el contingut de les trobades diplomàtiques. L'únic que va parlar aquell dia -davant de la premsa espanyola a Roma- va ser Margallo, que va insistir que havia transmès a Gallagher que "no hi hauria reconeixement internacional" d'un estat català i que qualsevol declaració unilateral de la independència seria contrària a la Constitució espanyola i també al dret internacional. Gallagher va mantenir silenci. El 7 i 8 de setembre, just abans de la Diada, el secretari per a les Relacions amb els Estats de la Santa Seu va visitar Andorra. Era la presència de més alt rang que el Vaticà ha fet a terres andorranes. Informat de les declaracions del ministre espanyol, Gallagher va apuntar que Margallo no li va entregar cap nota. "No em va lliurar cap dossier o carta. Recordo que em va entregar un llibre que ha escrit", va arribar a expressar davant de la premsa. Ho ratifiquen a NacióDigital fonts episcopals catalanes coneixedores de l'episodi viscut per Gallagher.


Autoritats eclesiàstiques ben connectades amb la cúpula del Vaticà admeten a aquest diari que a la Santa Seu van causar "sorpresa" les paraules de Margallo. Aquesta és la sensació expressada pel mateix Gallagher. "Ells són prudents amb la qüestió catalana, però reben pressions del govern espanyol", afegeixen les fonts consultades, que recorden el paper de neutralitat que adoptarà la Santa Seu davant del procés sobiranista. Ara i més endavant.
 

Paul Richard Gallagher, secretari per a les Relacions amb els Estats del Vaticà, amb Antoni Martí, cap de Govern d'Andorra. Foto: Govern d'Andorra


El Govern de Puigdemont volia reunir-se amb Gallagher   

La visita a Andorra del secretari per a les Relacions amb els Estats del Vaticà va incloure una trobada amb el cap de Govern, Antoni Martí, i el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya. Gallagher també va oficiar conjuntament amb el bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, una missa a la basílica de Meritxell coincidint amb els 40 anys de la construcció i consagració del nou santuari. La presència de Gallagher va suposar el suport implícit del Vaticà amb l'actual arquitectura institucional andorrana davant de determinades informacions que apuntaven canvis madurats per la Santa Seu. Vives, copríncep episcopal, té la funció de cap d'estat.  

Aprofitant el desplaçament des de Roma a Andorra, el Govern de la Generalitat va intentar mantenir una reunió amb Gallagher per poder detallar a les autoritats vaticanes l'estadi en què es troba el procés sobiranista. "Hi havia interès en què això es produís", apunten a NacióDigital fonts coneixedores de la petició de l'executiu de Carles Puigdemont. La trobada, que interessava a representants "d'alt nivell", no es va concretar. 

El Vaticà ha evitat fins ara qualsevol posicionament explícit sobre el cas català. Tanmateix, resulta una evidència que n'està puntualment informat. La Generalitat, que disposa de delegació a Roma -Luca Bellizi, natural de Milà, n'és el delegat-, ha treballat per establir canals de comunicació amb la Santa Seu, per molt que la relació directa amb Gallagher sigui complicada, perquè només despatxa amb representants d'estats. De fet, fonts episcopals catalanes admeten que, en la legislatura anterior, els contactes del Govern amb el Vaticà s'havien produït amb càrrecs "de nivell baix". Aprofundir en aquestes relacions és un dels deures que té el Govern en l'etapa d'internacionalització del procés sobiranista. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació