27
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:53h
¿Com ha gestionat un règim democràtic el passat provinent de la guerra? Aquesta és la pregunta que es fa Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria, i que també vol fer-nos la programació d'Evocacions de la Ruïna, que es presenta aquest dimarts al Born Centre de Cultura i Memòria (CCM). L'espai ha explicat les raons de la polèmica exhibició de l'estàtua "decapitada" de Franco, una acció que va lligada a la reflexió d'un cicle que prova d'aprofundir i reflexionar "sobre les conseqüències de la dictadura franquista", tot incidint, al mateix temps, en "la impunitat existent" després de quatre dècades de democràcia.
No és pas casual, tal i com ha assenyalat el propi Vinyes, que la posada en marxa de les activitats del cicle siguin, precisament, al llarg d'un 27 de setembre, "un dia important per la cultura política democràtica: el dia dels darrers afusellaments de la dictadura a l'estat espanyol". En aquest sentit, Evocacions de la Ruïna vol provocar una reflexió "a través de la presència de l'art públic a la ciutat", amb una primera acció visible en l'exposició "Això em va passar. De tortures i d'impunitats (1960-1979)", del 27 de setembre al 8 de gener a l'Espai Dalmau.
Aquesta és la primera activitat d'una extensa programació, a la qual seguiran projeccions de pel·lícules, debats i altres mostres com la polèmica i comentada "Franco, Victòria, República", que s'inaugurarà el proper 18 d'octubre. La mostra ha provocat diversos comentaris des que es va fer públic que la instal·lació exhibiria una estàtua eqüestre del dictador Franco. "L'exposició ens fa reflexionar a partir de la metàfora de tres estàtues públiques del franquisme –explica Vinyes–, amb l'objectiu de mostrar el buit ètic de la nostra democràcia en relació al passat de guerra i dictadura".
Una proposta que ens remou amb preguntes
La mostra –amb una polèmica generada "sense tenir la informació necessària", tal com ha assenyalat Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcaldia d’Economia, Treball i Planificació Estratègica de l'Ajuntament de Barcelona, durant la presentació a la premsa– ens planteja preguntes i ens remou amb les possibles respostes: "què va suposar la dictadura? Què han suposat les resistències a la dictadura?".
Evocacions de la Ruïna s'emmarca en el context commemoratiu del 80è aniversari de la insurrecció militar que inicià tres anys de guerra civil i una posterior dictadura que es va mantenir fins al 1977. El cicle és una proposta integral que vol contribuir "a fer visible les impunitats de l’administració democràtica vers els crim i vulneracions" de la dictadura, i com aquesta actitud ha generat "un buit de valors".
A banda d'aquestes dues exposicions, el programa consta d'un cicle de conferències al voltant de la relació i el conflicte perpetu entre política i ètica, una jornada sobre accions i narracions ètiques en la construcció de la democràcia i una programació de cinema i teatre que reflexiona sobre la tensió entre política i responsabilitat: "si la tortura és un element estructural de les dictadures, la impunitat és un element estructural de les democràcies?".
No és pas casual, tal i com ha assenyalat el propi Vinyes, que la posada en marxa de les activitats del cicle siguin, precisament, al llarg d'un 27 de setembre, "un dia important per la cultura política democràtica: el dia dels darrers afusellaments de la dictadura a l'estat espanyol". En aquest sentit, Evocacions de la Ruïna vol provocar una reflexió "a través de la presència de l'art públic a la ciutat", amb una primera acció visible en l'exposició "Això em va passar. De tortures i d'impunitats (1960-1979)", del 27 de setembre al 8 de gener a l'Espai Dalmau.
Aquesta és la primera activitat d'una extensa programació, a la qual seguiran projeccions de pel·lícules, debats i altres mostres com la polèmica i comentada "Franco, Victòria, República", que s'inaugurarà el proper 18 d'octubre. La mostra ha provocat diversos comentaris des que es va fer públic que la instal·lació exhibiria una estàtua eqüestre del dictador Franco. "L'exposició ens fa reflexionar a partir de la metàfora de tres estàtues públiques del franquisme –explica Vinyes–, amb l'objectiu de mostrar el buit ètic de la nostra democràcia en relació al passat de guerra i dictadura".
Retall de la imatge de la polèmica, amb l'estàtua de Franco decapitat Foto: Born
Una proposta que ens remou amb preguntes
La mostra –amb una polèmica generada "sense tenir la informació necessària", tal com ha assenyalat Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcaldia d’Economia, Treball i Planificació Estratègica de l'Ajuntament de Barcelona, durant la presentació a la premsa– ens planteja preguntes i ens remou amb les possibles respostes: "què va suposar la dictadura? Què han suposat les resistències a la dictadura?".
Evocacions de la Ruïna s'emmarca en el context commemoratiu del 80è aniversari de la insurrecció militar que inicià tres anys de guerra civil i una posterior dictadura que es va mantenir fins al 1977. El cicle és una proposta integral que vol contribuir "a fer visible les impunitats de l’administració democràtica vers els crim i vulneracions" de la dictadura, i com aquesta actitud ha generat "un buit de valors".
A banda d'aquestes dues exposicions, el programa consta d'un cicle de conferències al voltant de la relació i el conflicte perpetu entre política i ètica, una jornada sobre accions i narracions ètiques en la construcció de la democràcia i una programació de cinema i teatre que reflexiona sobre la tensió entre política i responsabilitat: "si la tortura és un element estructural de les dictadures, la impunitat és un element estructural de les democràcies?".
Roda de premsa de Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria, i Gerardo Pisarello Foto: Esteve Plantada