La premsa de paper va sobrerepresentar les forces no independentistes en la campanya del 27-S

Aquest divendres fa just un any de les eleccions plebiscitàries del 27-S que van portar per primer cop a una majoria independentista al Parlament. La seva victòria no va ser completa, ja que Junts pel Sí i la CUP van obtenir més de la meitat dels diputats, però no dels vots, però sí que va tenir lloc en un moment d'alta participació electoral, amb l'assistència a les urnes de votants que normalment s'abstenien en aquest tipus de comicis. Ara bé, els independentistes van haver de fer front també a una altra dificultat que ha tret a la llum l'estudi "Premsa i espais de campanya. L'espai informatiu a la premsa de les candidatures al Parlament", encarregat i publicat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat i elaborat per David Bajona.

Aquest anàlisi s'ha fet a partir de calcular l'espai que van dedicar els vuit principals diaris a cada candidatura (mesurant-ho en percentatge de pàgina) durant la campanya electoral, entre el 12 i el 26 de setembre. En cas que, en un una informació, es parlés de més d'una candidatura, aquesta s'agrupava en la categoria de "política general". I l'estudi treu a la llum grans diferències entre la cobertura d'un i altre mitjà a cada partit, malgrat que la llei fixa que cal respectar certa proporcionalitat respecte els resultats anteriors. I és que, segons constata l'autor, el repartiment d'espai no responia a l'interès o la noticiabilitat, ni al pes anterior o previst de cada partit, sinó que "la proximitat d’una línia editorial als valors i objectius de les diferents forces polítiques probablement explicaria millor el repartiment de l'espai a les planes de política".
 
D'aquesta manera, cada diari atorga més o menys espai a un o altre mitjà segons les seves preferències ideològiques, segons el cas. Així, els mitjans que van donar més i menys cobertura a cada candidatura són els següents:

- Junts pel Sí obté el seu màxim espai a El Punt Avui i el mínim a La Vanguardia.
- C's obté el seu màxim espai a El Mundo i el mínim a El Punt Avui.
- El PSC obté el seu màxim espai a El Periódico i el mínim a l'Ara.
- El PP obté el seu màxim espai a La Razón i el mínim a El País.
- Catalunya Sí que es Pot obté el seu màxim espai a El Periódico i el mínim a l'ABC.
- La CUP obté el seu màxim espai a El Punt Avui i el mínim a l'ABC.
- Unió obté el seu màxim espai a l'Ara i el mínim a l'ABC.

Tanmateix, en relació a la representació prèvia de cada candidatura (segons diputats, ja que és difícil calcular-ho en vots, arran del trencament de CiU i de la formació de la coalició de Junts pel Sí), el cert és que l'independentisme surt perjudicat pel que fa al repartiment d'espai. I molt especialment la coalició encapçalada per Raül Romeva, que va gaudir d'una cobertura un 23% inferior als parlamentaris que agrupava. En el cas dels altres partits, però, el diferencial és molt menor i s'ajusta força al seu pes previ, amb una forquilla de desviament de tan sols quatre punts.

Un 24% per a les forces independentistes i un 46% per a les que no ho són

I vistos els resultats definitius, sobten algunes cobertures. Així, entre Junt pel Sí i la CUP només van sumar el 24% dels espais dedicats a informació electoral, mentre que les forces no independentistes van copar-ne el 46%, quasi el doble, mentre que al final van obtenir uns i altres quasi la mateixa quantitat de vots. Així mateix, el PP va ser el partit que, de mitjana, va ocupar més espai, tot i acabar sent el penúltim grup del Parlament. I Unió, que en va quedar fora, va gaudir d'un tractament equivalent al de C's d'Inés Arrimadas, que esdevindria cap de l'oposició, i molt per sobre de la CUP, que va aconseguir 10 diputats i convertir-se en una formació clau, com s'ha vist més tard.

Ara bé, la diferència de tractament també és diàfana si s'agrupen els diaris segons si tenen la seu a Catalunya o a Madrid. Així, la premsa d'àmbit espanyol (El Mundo, El País, ABC, La Razón) va publicar menys pàgines informant de la campanya del 27-S, unes 57,8 diàries en total, mentre que l'atenció de la premsa catalana (La Vanguardia, El Periódico, Ara i El Punt Avui) va ser superior, de 88,89 pàgines diàries.

Igualment, els diaris estatals van donar una major cobertura als partits d'àmbit estatal, mentre que, per contra, els diaris catalans van donar més pes als partits catalans. De fet, Catalunya Sí que es Pot va ser una candidatura amb una especial poca rellevància als mitjans impresos amb seu a Madrid.
 

Finalment, l'estudi del CEO també analitza l'evolució per dies de la presència de cada partit. En aquest sentit, la dada més destacada és que la cobertura de Junts pel Sí va ser més important sobretot a l'inici de la campanya (de l'11 al 13 de setembre, segurament per l'efecte de la Diada), mentre que després va passar a un segon pla, tot i que repunta en els últims dies.

En el seu moment, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ja va denunciar irregularitats en el tractament de la campanya del 27-S en les televisions. En concret, va portar Antena 3 a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i a la Junta Electoral Central en considerar que va incomplir la normativa sobre pluralisme informatiu, en afavorir excessivament el PP.