procés català

De les plebiscitàries del 27-S a la qüestió de confiança: un any de turbulències

El xoc entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura va deixar ferides en el bloc independentista | L'actualització del full de ruta marcarà les properes setmanes | Dues cites amb les urnes a l'Estat posen a prova la unitat PDC-ERC

per Oriol March, 27 de setembre de 2016 a les 07:40 |
Artur Mas, Oriol Junqueras i Raül Romeva, just després de conèixer els resultats del 27-S | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ràpidament, després de l'eufòria va arribar la incertesa. Junts pel Sí va celebrar la victòria del 27-S del 2015 amb una gran festa a l'esplanada del Born, però l'endemà va tornar al mateix escenari amb un posat diferent. Els 62 diputats obtinguts eren insuficients per investir Artur Mas com a president, tenint en compte que la CUP, amb 10 diputats, havia assolit una posició central i decisiva en una legislatura inèdita. D'aquesta manera va arrencar un any de vertigen que ha dut l'independentisme a les portes d'una qüestió de confiança que ha de servir per recalibrar el full de ruta cap a l'estat propi

Al llarg d'aquests 365 dies se n'han vist de tots colors. Artur Mas va desistir de ser president i ara busca el seu espai com a president el nou Partit Demòcrata Català (PDC). Oriol Junqueras és vicepresident econòmic i segueix ampliant l'espectre d'ERC amb la vista posada en les properes eleccions. Raül Romeva, després de liderar Junts pel Sí, comanda l'acció exterior de la Generalitat. I la CUP, després de fortes sotragades internes, té previst fer costat a Carles Puigdemont -fa un any, a l'alcaldia de Girona- en la qüestió de confiança que arrenca demà.


Unitat amb esquerdes i matisos

Durant tres mesos, pràcticament no es va parlar de res més que de qui seria el president de la Generalitat. Mas no volia renunciar perquè considerava que un pas enrere suposava cedir la iniciativa a la CUP, però finalment va deixar-ho estar. La pressió havia crescut fins a límits insospitats i va cedir a canvi d'un acord d'estabilitat fet a última hora. Va proposar com a relleu Puigdemont, president de l'AMI i implicat discretament en totes les converses entre Junts pel Sí i la CUP.

La unitat, malgrat això, no es va mantenir impertèrrita. La formació de Govern i els primers passos del nou president van calmar els ànims durant setmanes, però la discussió pels pressupostos va fer saltar-ho tot pels aires. Els anticapitalistes ja havien patit ferides durant la negociació per la investidura -Antonio Baños, candidat el 27-S, va plegar veles descontent amb les directrius de la cúpula i el paper de veus com Anna Gabriel o Benet Salellas-, però els comptes van suposar un xoc inèdit. Tant és així que la meitat del secretariat va abandonar-lo a mitjans de juny.

Les relacions entre el PDC i ERC tampoc han estat senzilles en tots aquests mesos, especialment pel full de ruta. Un exemple d'això va ser el pacte amb la CUP per tirar endavant la declaració del 9-N, que instava a no tenir en compte el Tribunal Constitucional en tots els avenços del procés. Dins de l'antiga Convergència, aquest text va generar discrepàncies i intensos debats interns. 


Els casos de corrupció que s'investiguen a l'entorn de la formació liderada per Mas també han enrarit les relacions en determinats moments del procés. Dues setmanes abans d'arrencar la legislatura, un escorcoll a la seu de CDC va fer saltar totes les alarmes. El judici del cas Palau, previst per l'any vinent, també influirà en la relació entre partits independentistes.

Full de ruta

Baños va assegurar la mateixa nit electoral que no s'havia guanyat el plebiscit en la mesura que l'independentisme no havia aconseguit el 50% dels vots. El full de ruta preveia unes eleccions constituents per a l'estiu del 2017, però tot indica que això es reformularà per incloure-hi un referèndum vinculant.

La nova estratègia tampoc ha estat exempta de tensions entre socis. Els primers en posar una consulta unilateral damunt la taula van ser els dirigents de la CUP i els de Demòcrates de Catalunya. ERC mai ha vist amb antipatia la idea, però dins del PDC generava -i genera- un fort debat. Puigdemont ha aconseguit vèncer els recels interns a través d'informes encarregats als arquitectes legals del procés, però no hi ha unanimitat al respecte dins les sigles hereves de Convergència.

L'independentisme també treballa per sumar els "comuns" al procés. El moviment que lidera Ada Colau, vencedor en els dos últims comicis estatals a Catalunya, és clau per afermar la majoria social i també per tirar endavant el procés constituent. De moment, però, la sintonia es manté congelada, tal com es va veure en la votació de les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent. Al Parlament, Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) ha patit turbulències arran de la convivència, no sempre senzilla, entre formacions coaligades per concórrer al 27-S. 

Pressupostos

En plena negociació per la investidura, Junts pel Sí va oferir a la CUP un pla de xoc que preveia 230 milions d'euros en despesa social. Aquestes partides van anar a parar directament als comptes per al 2016 elaborats pel vicepresident Junqueras, però els anticapitalistes en van vetar la tramitació. Això va portar, de fet, a la convocatòria d'una qüestió de confiança inèdita en el sistema parlamentari català.

Els pressupostos per al 2017 depenen, en bona part, del full de ruta que surti a partir de demà de la qüestió de confiança. La CUP espera gestos per avenir-se a negociar-los. El xoc pels anteriors comptes no han acabat de cicatritzar -dins de Junts pel Sí ho ha veus que encara acusen els anticapitalistes de "mentir" sobre la negociació de la primavera-, però es confia en un gir que permeti, si més no, tramitar els números.

Dues (o tres) eleccions estatals

Al camí català s'hi han sumat, al llarg d'aquests últims mesos, dues eleccions espanyoles. Les dues han posat a prova la unitat entre el PDC i ERC, que s'han dedicat retrets -especialment per la banda dels exconvergents- de camí a les urnes. Els nacionalistes han perdut pes a Madrid, on tenen només vuit escons i han vist com perdien el grup propi després dels comicis del 26-J.

L'independentisme, en certa mesura, ha contribuït activament al bloqueig estatal en no renunciar al referèndum com a condició per pactar a Madrid. Si no hi ha novetats marcades per les turbulències internes dins del PSOE, l'Estat es dirigeix cap a unes terceres eleccions en què destacats dirigents del PDC tenen ganes de posar damunt la taula -un cop més- la fórmula de llista conjunta que va endur-se una victòria relativament amarga en les eleccions del 27-S.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació