procés català

De les plebiscitàries del 27-S a la qüestió de confiança: un any de turbulències

El xoc entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura va deixar ferides en el bloc independentista

L'actualització del full de ruta marcarà les properes setmanes

Dues cites amb les urnes a l'Estat posen a prova la unitat PDC-ERC

| 27/09/2016 a les 07:40h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, qüestió de confiança, 20-D, 26-J, Benet Salellas, Anna Gabriel, CUP, Raül Romeva, Artur Mas, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, procés català, 27-S
Artur Mas, Oriol Junqueras i Raül Romeva, just després de conèixer els resultats del 27-S | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/09/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ràpidament, després de l'eufòria va arribar la incertesa. Junts pel Sí va celebrar la victòria del 27-S del 2015 amb una gran festa a l'esplanada del Born, però l'endemà va tornar al mateix escenari amb un posat diferent. Els 62 diputats obtinguts eren insuficients per investir Artur Mas com a president, tenint en compte que la CUP, amb 10 diputats, havia assolit una posició central i decisiva en una legislatura inèdita. D'aquesta manera va arrencar un any de vertigen que ha dut l'independentisme a les portes d'una qüestió de confiança que ha de servir per recalibrar el full de ruta cap a l'estat propi

Al llarg d'aquests 365 dies se n'han vist de tots colors. Artur Mas va desistir de ser president i ara busca el seu espai com a president el nou Partit Demòcrata Català (PDC). Oriol Junqueras és vicepresident econòmic i segueix ampliant l'espectre d'ERC amb la vista posada en les properes eleccions. Raül Romeva, després de liderar Junts pel Sí, comanda l'acció exterior de la Generalitat. I la CUP, després de fortes sotragades internes, té previst fer costat a Carles Puigdemont -fa un any, a l'alcaldia de Girona- en la qüestió de confiança que arrenca demà.

Unitat amb esquerdes i matisos

Durant tres mesos, pràcticament no es va parlar de res més que de qui seria el president de la Generalitat. Mas no volia renunciar perquè considerava que un pas enrere suposava cedir la iniciativa a la CUP, però finalment va deixar-ho estar. La pressió havia crescut fins a límits insospitats i va cedir a canvi d'un acord d'estabilitat fet a última hora. Va proposar com a relleu Puigdemont, president de l'AMI i implicat discretament en totes les converses entre Junts pel Sí i la CUP.

La unitat, malgrat això, no es va mantenir impertèrrita. La formació de Govern i els primers passos del nou president van calmar els ànims durant setmanes, però la discussió pels pressupostos va fer saltar-ho tot pels aires. Els anticapitalistes ja havien patit ferides durant la negociació per la investidura -Antonio Baños, candidat el 27-S, va plegar veles descontent amb les directrius de la cúpula i el paper de veus com Anna Gabriel o Benet Salellas-, però els comptes van suposar un xoc inèdit. Tant és així que la meitat del secretariat va abandonar-lo a mitjans de juny.

Les relacions entre el PDC i ERC tampoc han estat senzilles en tots aquests mesos, especialment pel full de ruta. Un exemple d'això va ser el pacte amb la CUP per tirar endavant la declaració del 9-N, que instava a no tenir en compte el Tribunal Constitucional en tots els avenços del procés. Dins de l'antiga Convergència, aquest text va generar discrepàncies i intensos debats interns. 

Els casos de corrupció que s'investiguen a l'entorn de la formació liderada per Mas també han enrarit les relacions en determinats moments del procés. Dues setmanes abans d'arrencar la legislatura, un escorcoll a la seu de CDC va fer saltar totes les alarmes. El judici del cas Palau, previst per l'any vinent, també influirà en la relació entre partits independentistes.

Full de ruta

Baños va assegurar la mateixa nit electoral que no s'havia guanyat el plebiscit en la mesura que l'independentisme no havia aconseguit el 50% dels vots. El full de ruta preveia unes eleccions constituents per a l'estiu del 2017, però tot indica que això es reformularà per incloure-hi un referèndum vinculant.

La nova estratègia tampoc ha estat exempta de tensions entre socis. Els primers en posar una consulta unilateral damunt la taula van ser els dirigents de la CUP i els de Demòcrates de Catalunya. ERC mai ha vist amb antipatia la idea, però dins del PDC generava -i genera- un fort debat. Puigdemont ha aconseguit vèncer els recels interns a través d'informes encarregats als arquitectes legals del procés, però no hi ha unanimitat al respecte dins les sigles hereves de Convergència.

L'independentisme també treballa per sumar els "comuns" al procés. El moviment que lidera Ada Colau, vencedor en els dos últims comicis estatals a Catalunya, és clau per afermar la majoria social i també per tirar endavant el procés constituent. De moment, però, la sintonia es manté congelada, tal com es va veure en la votació de les conclusions de la comissió parlamentària del procés constituent. Al Parlament, Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) ha patit turbulències arran de la convivència, no sempre senzilla, entre formacions coaligades per concórrer al 27-S. 

Pressupostos

En plena negociació per la investidura, Junts pel Sí va oferir a la CUP un pla de xoc que preveia 230 milions d'euros en despesa social. Aquestes partides van anar a parar directament als comptes per al 2016 elaborats pel vicepresident Junqueras, però els anticapitalistes en van vetar la tramitació. Això va portar, de fet, a la convocatòria d'una qüestió de confiança inèdita en el sistema parlamentari català.

Els pressupostos per al 2017 depenen, en bona part, del full de ruta que surti a partir de demà de la qüestió de confiança. La CUP espera gestos per avenir-se a negociar-los. El xoc pels anteriors comptes no han acabat de cicatritzar -dins de Junts pel Sí ho ha veus que encara acusen els anticapitalistes de "mentir" sobre la negociació de la primavera-, però es confia en un gir que permeti, si més no, tramitar els números.

Dues (o tres) eleccions estatals

Al camí català s'hi han sumat, al llarg d'aquests últims mesos, dues eleccions espanyoles. Les dues han posat a prova la unitat entre el PDC i ERC, que s'han dedicat retrets -especialment per la banda dels exconvergents- de camí a les urnes. Els nacionalistes han perdut pes a Madrid, on tenen només vuit escons i han vist com perdien el grup propi després dels comicis del 26-J.

L'independentisme, en certa mesura, ha contribuït activament al bloqueig estatal en no renunciar al referèndum com a condició per pactar a Madrid. Si no hi ha novetats marcades per les turbulències internes dins del PSOE, l'Estat es dirigeix cap a unes terceres eleccions en què destacats dirigents del PDC tenen ganes de posar damunt la taula -un cop més- la fórmula de llista conjunta que va endur-se una victòria relativament amarga en les eleccions del 27-S.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Qüestió de confiança
Anònim, 27/09/2016 a les 08:22
+20
-7
La CUP ha demostrat que no és de fiar. Els compromisos estan per a complir-los. La paraula donada no es pot trencar. Qui et diu que demà o passat no ho tornaran a fer?
CDC/PDC no és de fiar
Anònim, 27/09/2016 a les 09:47
+11
-31
Per tapar les vergonyes i la davallada de vots tornarà a demanar la llista conjunta en unes suposades terceres eleccions al Congrés
HIPOCRESIA
Anònim, 27/09/2016 a les 09:57
+13
-33
Per a: "Qüestió de confiança" Anònim, 27/09/2016 a les 08:22
Doncs els catalans formem part d'espanya i això es un compromís. Quina diferencia hi ha entre el que fa la CUP de trencar amb els compromisos i el que volen fer els independentistes?? Acas no es trencar amb la legalitat vigent?? Els indepes et diran que tene motius bla, bla, pero els Cupaires també et diran que tene motius, NO??? . Això s'en diu HIPOCRESIA
Qualsevol nit pot sortir el sol
Miquel del Fai -VIC-, 27/09/2016 a les 10:10
+12
-27
Com més aprop, més es mostra la autèntica cara del partit des ex-convergents. No hi ha voluntat politica ni personal d'una bona part dels ex-convergents per tirar endavant el full de ruta.
Per un any...
JSG, 27/09/2016 a les 11:26
+4
-3
Feu el que la CUP demani, "por Diós"! Després ja mutarem.
PASATIEMPO.
Ezequiel Valls, 27/09/2016 a les 12:01
+8
-21
HOJA de RUTA: " Mantener entretenidos a los RECORTADOS con noticias diarias sobre eso de la independencia, para que no se acuerden de los niños malnutridos, de los muertos en la lista de espera, de los recortes en dependencia, del deterioro en educación, de la corrupción, del despilfarro... Así conseguiremos que vayan a votar, llenos de 'entusiasmo patriótico', por los "recortadores".
El 27S fou un gran esperpent!
Capità Catalunya, 27/09/2016 a les 12:34
+3
-19
Amb el vot de la nostra vida, donàrem suport a un president que anava miserablement amagat de 4rt a la llista - no va anar ni a un trist debat electoral. El 1er de llista, que sí que hi va anar, amb ridícul inclòs a la BBC, s'autoproclama Minister of Foreign Affairs d'un país que no existeix i encara no sabem què ha fet o assolit - be, sí, de fet, res. I després som els més democràtics del món i ens inventem grans originalitats que no tenen cap mena de ressò internacional. La 2ona de la llista va acabar de presidenta del parlament, ara pendent de ser inhabilitada. La 3a, que descansi en pau - el meu condol i respecte absolut. I el 4rt, que havia de ser president, plega davant la pressió d'un partit antisistema i el pànic d'unes eleccions que sap del cert el deixaran amb el cul a l'aire. I va, i enlloc de proposar a algú per sobre a la llista, ens posa de president a l'alcalde de Girona a dit! Pq, és clar, és del seu partit, què volíeu? JxSí és JxLaCadira. Curiosament, el 5è està al càrrec del més important - l'economia. Però no en sabem res. Sense notícies. Sembla el Rajoy. Ah, i el 1er de Girona, músic reinventat a polític, diu per la ràdio que ell està al Parlament "fent de florero". Amb un parell tu. Nois, això és un esperpent. Que ha servit per salvar, de moment, a l'elit política Catalana -de sempre- del monstre de la crisi. Al temps. Quina vergonya!
QUÈ ESPERA LO PARLAMENT DE BARCELONA?
Anònim, 27/09/2016 a les 13:02
+5
-1
I ha majoritat democratica catalana al Parlament de barcelona, o non?

Què esperan?

Com ens aixequen la camisa!
Emprenyat, 27/09/2016 a les 13:03
+2
-18
Pero a aquestes alçades encara no veieu que aquests Convergents son llops disfressats amb pell de be? Capaços de vendre la mare per mantenir la botigueta. Mireu TV3 i sigueu una mica critics. Menys futbol i mes sentit comú.
JO, SINCERAMENT...
JUDAS PRIEST, 27/09/2016 a les 13:05
+8
-1
...de la CUP no em refio. Jo crec que ells estàn més per l´Espanya federal dels seus amics de Podemos.
SI AL BORN NO A FRANCO
Anònim, 27/09/2016 a les 13:43
+18
-1

No tenim cap suport dels mitjans de comunicació (excepte alguna menció en algún digital) i, com tots sabem, allò que no apareix als mitjans, no existeix.

Tampoc l'Ajuntament de BCN ens dóna cita per parlar del tema. Este ben sols i els temps se'ns tira al damunt.

Ens calen poc més de 1.000 signatures per arribar a les 10.000; però les hem de recollir en un temps récord.





I ara amb les estatutes
Anònim, 27/09/2016 a les 15:54
+5
-0
I ara la CUP, vol escapçar totes les estatues de la ciutat de BCN, pobres turistes o faran les fotos si es queden sense Sagrada Familia....
Això no es fa
Anònim, 27/09/2016 a les 19:22
+17
-1

Ara mateix tenim TRES persones processades pels tribunals espanyols per fer cas de la gent i voler ser demòcrates : 3 del PDC-CDC i una d'UDC. No hi ha cap imputat de la resta de forces polítiques del Parlament.

No hi ha dret que uns quants aprofitant les desafortunades manifestacions de Santi Vila fan servir-ho per anar brandant l'espantall de la desconfiança i de pas ho aprofiten per fer electoralisme.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Independentistes i "comuns" pacten repartir-se els seients del cantó esquerra de l'hemicicle, mentre que vuit diputats de JxCat haurien de saltar a la dreta, junt a Cs, PSC i PP | Catalunya en Comú-Podem recuperaria l'espai d'ICV-EUiA, però liberals i socialistes s'oposen a aquesta distribució i s'intentarà assolir un consens abans de constituir el ple
Albert Boadella, durant el seu discurs | EP
01/01/1970
La plataforma que presenta una Catalunya dividida en dos es presenta amb un xou del dramaturg Albert Boadella, autoproclamat president a l'exili
David Saldoni, alcalde de Sallent | ACN
Oriol March
01/01/1970
David Saldoni, dirigent del PDECat, agafarà les regnes de l'entitat a partir de dissabte després de ser l'únic candidat al càrrec
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá