EDUCACIÓ

​Més de la meitat dels infants catalans no accedeixen a l'escola bressol

Catalunya només acull en llars d'infància al 44% dels menors de 0 a 2 anys | El pressupost per a l’educació de la petita infància ha caigut un 51% des del 2009 | Hi ha 925 escoles públiques i 544 privades

per Cristina Garde , 5 d'octubre de 2016 a les 11:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 56% dels infants de zero a dos anys no accedeixen a l’escola bressol, ja sigui perquè no tenen plaça o perquè les famílies prefereixen fer-se'n càrrec, segons les dades del Departament d’Ensenyament que ha recopilat en un extens informe la Fundació Jaume Bofill. En els últims deu anys, hi ha hagut de mica en mica una major cobertura, però els percentatges encara són insuficients. La Generalitat tampoc ofereix cap política de suport per a les famílies que no porten els seus fills a llars d'infants.

En total, doncs, durant el curs 2014-2015 hi va haver 79.031 menors matriculats dels 178.830 que podrien haver-ho estat. Així, dos de cada tres infants estan escolaritzats a la pública i només un a la privada, tot i que fins al 2007 era a la inversa. “Està demostrat que els infants que van a l’escola bressol tenen millors habilitats cognitives, socials i lingüístiques, sobretot en nivells socioeconòmics més baixos. Oferir una bona cobertura té a veure amb motius pedagògics, però també de conciliació laboral”, explica Jaume Blasco, director de l’informe de la fundació.  


La Paula i l'Elna són dues de les infants que poden anar a l'escola bressol pública. "Vam estar mirant una altra pública, que té unes instal·lacions maquíssimes, però finalment no hi va tenir plaça. És molt difícil aconseguir-ne, sobretot pels bebès que han nascut a la segona meitat de l'any, perquè no pots matricular-los a mig curs i perquè sempre estaràs més enrere a la llista", argumenta el pare de la Paula, Toni Mata. Tant ell com la mare treballen i els avis no podien fer-se'n càrrec, així que l'escola bressol era l'única opció.

Les instal·lacions també van ser el motiu pel qual els pares de l'Elna van decidir-se per l'escola pública, després d'haver-la hagut de matricular durant uns mesos en una escola bressol privada de tipus cooperatiu. "No comptàvem en aconseguir plaça a la pública, però vam provar i vam tenir sort. Els equipaments són molt millors a la pública, estan a una distància abismal, però les cuidadores de la privada van ser més atentes", reconeix el pare, Pol Padrisa. 


Tot i que la cobertura d'escoles bressol va créixer durant els primers anys del segle XXI per l’augment de la natalitat, Catalunya ha anat perdent posicions en relació amb l’estat espanyol. D’aquesta manera, malgrat estar per sobre de la mitjana, es troba encara en la cinquena posició, per darrere del País Basc, Madrid, Galícia i Andalusia, tal com mostra la gràfica amb dades del Ministeri d'Educació. La taxa és deu punts percentuals per sota de la que calcula el Departament d'Ensenyament, perquè la població que ha pres el ministeri com a referència és més àmplia.
 
L'ESCOLA BRESSOL A CATALUNYA, EN XIFRES

 
Les retallades dels quatre últims anys enfonsen el pressupost
 
La Fundació Jaume Bofill també veu amb preocupació, més enllà de la manca de cobertura i matriculacions, la davallada de les inversions públiques per a la petita infància. “La caiguda de la inversió per a l’escola bressol evidencia la manca d’interès de l’administració en aquest àmbit. L’escola bressol, sobretot la pública, pateix polítiques regressives”, afirma el director de l’entitat, Ismael Palacio.
 
Així, si a partir de l’any 2004, en què la Generalitat va aprovar la Llei 5/2014 per a la creació de llars d’infants, va potenciar la xarxa d’escoles, les retallades dels darrers quatre anys han fet caure l’aportació de la Generalitat a la meitat: de quasi bé 147 milions d’euros del 2009 als 71,5 milions el 2013. “La Generalitat s’ha despenjat dels ajuts”, reconeix Blasco. De fet, segons les dades, els pressupostos en escola bressol s’han ensorrat un 51% des del 2009.

A diferència dels pares de la Paula i de l'Elna, els del Biel van preferir matricular-lo en una escola bressol privada. El preu entre una i altra, expliquen, era pràcticament igual. "Vam trobar una plaça a mig curs en una privada que estava molt bé i vam decidir que al setembre l'inscriuríem a la pública. Però després el preu era quasi el mateix, perquè a la pública tota despesa de més, com les permanències o el menjador, apuja el preu. A més, tampoc hagués tingut plaça... hi havia una llista d'espera de cent infants per 29 places!", explica la mare, Sara Montagut.
 
De fet, com expliquen des de la Fundació Jaume Bofill, per seguir mantenint l'escola pública malgrat la manca d'inversió de la Generalitat, els ajuntaments han assumit dues terceres parts de les retallades. L’altra tercera part l’han hagut d’assumir les famílies. Així, per exemple, la quota mitjana d’escolarització a la demarcació de Barcelona ha augmentat un 10%, i ha passat dels 134 als 161 euros mensuals. La quota de menjador també ha crescut un 21% del 2009 al 2014, dels 91 als 121 euros mensuals. A més, el percentatge d’ajuntaments que cobra la matrícula s’ha incrementat del 34% al 48%; i també ho ha fet la quota de material escolar, del 32% al 47%.
 
LES RETALLADES EN LA INVERSIÓ PÚBLICA

 
Més llars d’infants públiques, però en una xarxa poc igualitària
 
Tot i així, i gràcies a l’aplicació de la llei del 2014, que es va conèixer popularment com la “llei de les 30.000 places”, el nombre de llars d’infants, sobretot públiques, s’ha incrementat com mai. En total, a Catalunya, hi ha 1.469 escoles bressol: 925 públiques i 544 de privades. Va ser a partir del curs 2006-2007 que el nombre de llars d’infants públiques va superar la xifra de les privades.
 
Aquesta xarxa, però, com detalla Blasco, no s’ha teixit prou bé per garantir un equilibri entre municipis i nivells socioeconòmics. “Hi ha hagut molta polèmica sobre si se’n construeixen suficients, sobretot en grans ciutats com Barcelona, perquè hi ha una distribució molt desigual de l’oferta entre municipis. Alguns tenen prou escoles bressol, però d'altres, no. La Generalitat regula com han de ser aquestes escoles bressol i va expandir la xarxa entre 2004 i 2012, però ara no la lidera i no ha aconseguit crear una veritable xarxa que coordini tots els centres. La gestió la fan habitualment les diputacions”, explica Blasco.
 
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE LLARS D'INFANTS A CATALUNYA

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació