La fam i la sequera assetgen els braus de l'Illa dels Bous, a l'Ebre

Una vintena d'animals romanen en estat famèlic, mentre que alguns ja han mort | La Generalitat es va comprometre a traslladar-los a un altre lloc al 2012, però des d'aleshores no s'hi ha actuat | L'Agrupació de Penyes Taurines demana solucions

per Redacció / Sofia Cabanes , Tortosa, 23 de setembre de 2016 a les 14:24 |
Els animals moren de gana per la sequera i la conseqüent falta de pastures | Juan Revillas
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La situació es repeteix. Vaques, vedells i bous en un estat famèlic i malaltís pasturen els terrenys erms de l’Illa dels Bous, situada al curs del riu Ebre, enfront de Vinallop (el Baix Ebre). La situació no és nova i posa sobre la taula la inoperància de l’Administració envers un assumpte que ja va atraure el focus mediàtic l’hivern del 2012. Un reportatge difós aquest divendres pel Setmanari l’Ebre ha posat de manifest l’aparició de nous cadàvers i l’estat dels animals com a resultat de l’escassetat d’herba.

A l’illa hi romanen actualment una vintena d’animals, entre vaques adultes, vedells i mascles. Ho ha constatat a l’NacióDigital el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, qui precisament amb altres membres de l’Agrupació ha estat duent menjar als animals periòdicament. “La situació ara mateix és molt complicada. Aquest estiu, en no ploure, l’herba no ha crescut. Només a les vores del riu en queda una mica”, descriu.


L’Agrupació de Penyes ha demanat precisament aquest divendres en un comunicat l’actuació immediata de l’Administració en l’assumpte: "Lamentem profundament que els animals hagin arribat en aquest estat, ja que fa molts d'anys que s'està demanant una resposta per poder solucionar el problema”.  Segons l’entitat, que agrupa les penyes taurines del territori, l’Administració “s’ha de posar les piles” i buscar una solució “sense sacrificar els animals”.

L’Administració, però, s’ha mostrat del tot inoperant fins al dia d’avui. L’hivern del 2012 la situació a l’Illa dels Bous va arribar a ser tan dramàtica com l’actual. Remers del Club de Rem de Tortosa van trobar cinc animals morts i el cas va saltar als mitjans de comunicació. L’aleshores director territorial d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, va assegurar que s’enterraria els animals morts a l’illa i que, fins que arribés la primavera, s’alimentaria els bous vius. Amb l’arribada del bon temps Vidal va assegurar que els braus serien traslladats, anestesiats i mitjançant embarcacions, a un altre punt.

 

Actualment hi ha una vintena d'animals que sobreviuen a l'illa. Foto: Juan Revillas


Però les setmanes van passar, el focus mediàtic va apagar-se i els animals han continuat allà sense que el Govern hi actués. Tot indica que els animals no es van retirar per un problema de competències vers els braus, segons han indicat fonts del departament d’Agricultura al Setmanari l’Ebre. L'Illa és competència de la Direcció General de Costes, mentre que la responsabilitat dels bous seria de l'Administració catalana.


Durant els darrers anys l’Agrupació de Penyes i Agrupacions taurines ha dut aliment, periòdicament, al lloc. “Dins dels nostres recursos i mitjans econòmics, des que ens vam constituir, hem estat donant menjar als animals i ens entristeix profundament veure que molt pocs sectors fan res per la causa”, afirmen. També han dut aliment un grup de voluntaris que, sense formar part de cap associació, s'han organitzat intentar aportar solucions. De fet, l’Agrupació de Penyes ja s’hi ha posat en contacte “per coordinar esforços”.

Tot plegat ho han fet amb recursos mínims. “Quan vam veure que des de l’Administració es passava del tema, vam decidir actuar pel nostre compte. Jo hi he arribat fins i tot nedant aquest estiu”, relata Ximo Martí. “Per arribar s’hi ha d’anar amb barca a motor des dels Clubs Nàutics de Tortosa o Amposta, però nosaltres no en tenim. Per això, hi hem anat accedint amb barquetes de plàstics a rems i duent cada cop la quantitat de palla que hem pogut per la grandària de l’embarcació. És complicat, perquè si la bala de palla es mulla, es podreix ràpid”, explica el president de les penyes, que assegura que sense el treball voluntari de l'entitat “tots els animals ja serien morts”.

Mà estesa a les entitats animalistes

El comunicat de l’Agrupació de Penyes no oblida les entitats animalistes i els animen a fer alguna cosa: “Encoratgem a tota aquesta gent que es fa dir animalista a que facin alguna cosa per tots aquests animals, i no només vinguin a les Terres de l'Ebre a posar denúncies falses. Es poden fer moltes coses per salvar els animals sense sortir a la premsa”. Així, Ximo Martí ofereix “mà estesa” a les associacions animalistes “per col·laborar” conjuntament i respondre a la situació dramàtica d’estos bous. 

Els primers braus que van arribar a l’illa ho van fer a la dècada de 1940 de la mà del pare de Pedro Fumadó, lo Xarnego. El 1995, amb la declaració de l’illa com a espai d’interès natural (PEIN), el Govern va ordenar la seva retirada. Segons la versó del ramader, la majoria de braus van ser retirats el 2005, però uns pocs es van quedar “per controlar el sotabosc” i s’han reproduït fins al dia d’avui. 
 

L'Estat dels animals vius és preocupant. Foto: Juan Revillas

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació