23
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
24
de setembre
a les
21:15h
Amb poc més d’un any, la Sham és una de les poques refugiades que Barcelona ha pogut acollir. Pateix una malaltia estranya: té el rostre desfigurat i una anoftàlmia congènita. És a dir, va néixer només amb l’ull dret. La seva família va fugir de la guerra a Síria i, després de voltar per l’interior país i passar pel Líban i Egipte, va arribar a Jordània, on va néixer ella. Durant set mesos, els seus pares la van portar d’un hospital a un altre. Uns li deien que el tractament que necessitava era “cosmètic”, altres que no eren capaços de dur-lo terme i, fins i tot, li van dir que l’havien d’estimar tal com era i acceptar que mai no seria “normal”.
Per sort, després de mesos de desesperació van trobar el suport d’un bufet d’advocats internacional, Reed Smith, que ajuda a persones vulnerables refugiades en camps de Jordània i Grècia. La seva feina és localitzar refugiats amb necessitats mèdiques urgents i gestionar el seu tractament amb urgència. Aconsellats per la Universitat de Stanford, Reed Smith es va posar en contacte amb l’Hospital Sant Joan de Déu. El centre no només va accedir a operar-la de franc, sinó que s’hi va oferir a tractar-la durant sis mesos en el marc del seu programa “Cuida’m”, que atén cada any infants vulnerables de tot el món.
L'Estat no li dóna el visat
Desgraciadament, tot va anar ràpid fins que el procés van necessitar de l’implicació de l’estat espanyol. Reed Smith va assabentar-se del cas de la Sham al febrer, l’hospital va acceptar practicar-li l’operació al març i l’ambaixada espanyola a Amman va acceptar en un principi agilitzar els tràmits per ser un cas humanitari urgent. A banda de complexa, la cirurgia que necessitava la Sham era urgent perquè calia fer-la mentre els ossos encara són tendres i flexibles. Com més temps es trigués, més greu i permanent seria la deformació.
Durant aquests mesos, Càritas de Jordània ja s’havia posat en contacte amb Càritas espanyola i l’Ajuntament de Barcelona havia contactat amb la Fundació Jubert Figuras, que va cedir un pis a l’Eixample. Malauradament, l’Estat no va autoritzar tramitar el visat de la Sham perquè no hi ha cap programa de reassentament de refugiats sirians des de Jordània i no tenien bases legals per prendre la decisió.
El cas arriba a la premsa estrangera
El 15 de juny, The New York Timesva fer públic el cas i va explicar com els obstacles burocràtics espanyols deixaven atrapada a Jordània una nena que s’havia d’operar a Barcelona. L’endemà, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va fer marxa enrere i va anunciar que s’havia autoritzat la nena perquè es traslladés a Espanya. Paola Jubert és metgessa especialitzada en cures intensives i directora executiva de l’entitat que volia donar aixopluc a la Sham. En declaracions a Barcelona Refugi, Jubert es mostrava convençuda que el canvi d’actitud demostrava “que les notícies als mitjans fan mal i encara més en campanya electoral”.
Finalment, el 5 d’agost la Sham va passar per la sala d’operacions de Sant Joan de Déu. Els oftalmòlegs pediàtrics Joan Prat i Ester Casas li van ampliar l’òrbita de l’ull que li manca amb un empelt de pell i de teixit subdèrmic extret de les natges. Esperen poder reinsertar-li aviat una pròtesi. Quan el procés quirúrgic acabi, tindrà dos ulls, com tothom, encara que amb un no hi vegi.
Fugir de la guerra
El cas de la Sham és singular per la seva patologia estranya, però l’èxode de la seva família no ho és en cap cas. 11,5 milions de sirians s’han vist obligat a deixar les seves cases. La meitat són nens. A Síria, els pares de la Sham feien de professors de secundària. Ella d’història i ell d’educació física. L’any 2013, quan la inseguretat es va fer insostenible, van abandonar Damasc i van començar el seu exili, acompanyats de les tres criatures que tenien en aquell moment.
A Barcelona, han arribat ja sense estalvis i amb cinc maletes, que és tot el que els queda. Quan la cirurgia de la Sham acabi, la família serà traslladada als Estats Units, lluny de la resta de la família. Els avis paterns estan atrapats a Alep, els materns a Damasc i els germans estan dispersats per Turquia, Alemanya i Suècia.
Per sort, després de mesos de desesperació van trobar el suport d’un bufet d’advocats internacional, Reed Smith, que ajuda a persones vulnerables refugiades en camps de Jordània i Grècia. La seva feina és localitzar refugiats amb necessitats mèdiques urgents i gestionar el seu tractament amb urgència. Aconsellats per la Universitat de Stanford, Reed Smith es va posar en contacte amb l’Hospital Sant Joan de Déu. El centre no només va accedir a operar-la de franc, sinó que s’hi va oferir a tractar-la durant sis mesos en el marc del seu programa “Cuida’m”, que atén cada any infants vulnerables de tot el món.
L'Estat no li dóna el visat
Desgraciadament, tot va anar ràpid fins que el procés van necessitar de l’implicació de l’estat espanyol. Reed Smith va assabentar-se del cas de la Sham al febrer, l’hospital va acceptar practicar-li l’operació al març i l’ambaixada espanyola a Amman va acceptar en un principi agilitzar els tràmits per ser un cas humanitari urgent. A banda de complexa, la cirurgia que necessitava la Sham era urgent perquè calia fer-la mentre els ossos encara són tendres i flexibles. Com més temps es trigués, més greu i permanent seria la deformació.
Durant aquests mesos, Càritas de Jordània ja s’havia posat en contacte amb Càritas espanyola i l’Ajuntament de Barcelona havia contactat amb la Fundació Jubert Figuras, que va cedir un pis a l’Eixample. Malauradament, l’Estat no va autoritzar tramitar el visat de la Sham perquè no hi ha cap programa de reassentament de refugiats sirians des de Jordània i no tenien bases legals per prendre la decisió.
El cas arriba a la premsa estrangera
El 15 de juny, The New York Timesva fer públic el cas i va explicar com els obstacles burocràtics espanyols deixaven atrapada a Jordània una nena que s’havia d’operar a Barcelona. L’endemà, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va fer marxa enrere i va anunciar que s’havia autoritzat la nena perquè es traslladés a Espanya. Paola Jubert és metgessa especialitzada en cures intensives i directora executiva de l’entitat que volia donar aixopluc a la Sham. En declaracions a Barcelona Refugi, Jubert es mostrava convençuda que el canvi d’actitud demostrava “que les notícies als mitjans fan mal i encara més en campanya electoral”.
Finalment, el 5 d’agost la Sham va passar per la sala d’operacions de Sant Joan de Déu. Els oftalmòlegs pediàtrics Joan Prat i Ester Casas li van ampliar l’òrbita de l’ull que li manca amb un empelt de pell i de teixit subdèrmic extret de les natges. Esperen poder reinsertar-li aviat una pròtesi. Quan el procés quirúrgic acabi, tindrà dos ulls, com tothom, encara que amb un no hi vegi.
Fugir de la guerra
El cas de la Sham és singular per la seva patologia estranya, però l’èxode de la seva família no ho és en cap cas. 11,5 milions de sirians s’han vist obligat a deixar les seves cases. La meitat són nens. A Síria, els pares de la Sham feien de professors de secundària. Ella d’història i ell d’educació física. L’any 2013, quan la inseguretat es va fer insostenible, van abandonar Damasc i van començar el seu exili, acompanyats de les tres criatures que tenien en aquell moment.
A Barcelona, han arribat ja sense estalvis i amb cinc maletes, que és tot el que els queda. Quan la cirurgia de la Sham acabi, la família serà traslladada als Estats Units, lluny de la resta de la família. Els avis paterns estan atrapats a Alep, els materns a Damasc i els germans estan dispersats per Turquia, Alemanya i Suècia.