22
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
7:51h
El sí anunciat per la CUP a Carles Puigdemont a la qüestió de confiança de la setmana vinent semblava que desencallava la resolució de les principals incògnites que planaven de cara al tram definitiu de la legislatura. I molt en concret, la reformulació del full de ruta cap a la desconnexió i la confecció dels pressupostos que han de fer-la viable. A mesura que passen els dies, però, els interrogants segueixen oberts. Per una banda, no hi ha encara cap evidència que el referèndum unilateral d'independència (RUI) s'acabi incorporant al full de ruta sobiranista (fet que comença a generar tensions al si de Junts pel Sí, on no hi ha una posició única sobre aquest assumpte). I per l'altra, malgrat que es va desencallar l'inici de la negociació pressupostària, fonts de les diverses parts reconeixen que les converses no avancen a bon ritme, a l'espera que la qüestió més política s'encarrili.
De fet, les delegacions del Departament d'Economia (amb el secretari general de la conselleria, Josep Maria Jové, i el secretari d'Economia, Pere Aragonès, al capdavant) i de la CUP (amb la diputada de la CUP Eulàlia Reguant com a referència) s'han reunit només dues vegades. Dos contactes encara molt preliminars en els quals tot just s'han fixat les bases de la negociació i les seves línies generals. I és que les diferències no sorgeixen principalment d'unes partides o altres, sinó de la concreció d'un full de ruta cap a la desconnexió, l'element clau que podria desencallar el suport a uns pressupostos que, en condicions normals, serien difícilment assumibles per a una formació anticapitalista, segons reconeixen des de la CUP.
Per aquest motiu, el departament de Junqueras veu complicat complir els plans inicials d'aprovar el projecte de pressupostos en consell executiu el 25 d'octubre, com tenia previst en un principi i, ara per ara, ja situa la data a principis de novembre. I això que tot just ha començat la negociació. Formalment, no s'han aturat les reunions, però no s'entrarà en matèria fins que no hi hagi clar un full de ruta, segons coincideixen totes les fonts.
I això que uns i altres encaraven les converses amb un optimisme renovat i reconstruït després del veto a la tramitació dels comptes del 2016. Els recents dubtes entorn el RUI i la dificultat per adoptar-lo o rebutjar-lo per part del Govern, però, han tornat a refredar les expectatives.
Negociació més política que de partides
I és que l'executiu defensa que no té sentit superar la qüestió de confiança sense que estigui garantit el suport als nous pressupostos, ja que el rebuig als del 2016 va ser el que va conduir a la moció. Però per la CUP tampoc no té sentit pactar uns comptes sense que estigui garantit que efectivament el full de ruta condueixi a la desconnexió el 2017. Per això, el model de negociació aquest cop és diferent al que mantenia ERC amb l'anterior Govern, de CiU, amb Andreu Mas-Colell com a conseller d'Economia. A diferència dels republicans, la CUP no vol entrar ara a negociar partida per partida (els recursos que es destinen a un o altre hospital, per exemple), sinó que, com ja van fer durant la primavera, plantegen les converses des d'un punt de vista més polític, és a dir, amb reivindicacions de caràcter polític, amb el procés català com a qüestió destacada, però també amb elements de fiscalitat, desprivatitzacions o polítiques socials.
A més, aquesta situació d'impàs també afecta a les relacions internes al si del Govern i de Junts pel Sí. Així, ERC retreu al PDC que no tingui una posició clara entorn al RUI, el qual tindria el suport de Carles Puigdemont, però no el d'altres dirigents com Artur Mas. Igualment, els republicans retreuen als seus socis que, tot i que en un principi vinculaven la qüestió de confiança als pressupostos, el president català hauria trigat massa a reunir-se amb la CUP per encarar la moció i que, en fer-ho, s'hauria limitat a obtenir el sí dels anticapitalistes i cap compromís respecte els comptes. Junqueras esperava tenir lligat, com a mínim, el vot favorable a la tramitació.
L'Estat no ha detallat les seves previsions
Tanmateix, pel que fa als detalls dels pressupostos, n'han transcendit pocs. El govern espanyol no ha confirmat el sostre de dèficit permès pel 2017, ni ha concretat la previsió de recaptació de l'any vinent (i amb ella, les transferències de què disposaran els governs autonòmics) o la liquidació de les bestretes del 2015, elements tots ells imprescindibles per elaborar els comptes de les comunitats. Tot i això, Junqueras té clar que igualment farà els pressupostos amb les estimacions que ha fet el seu departament, les quals preveuen un sostre de despesa no financera dels departaments molt similar a la del projecte de comptes del 2016.
A banda, caldrà veure si aquest cop el vicepresident català opta per obrir el meló de les reformes impositives abans de registrar el projecte al Parlament, un debat que enfronta alguns sectors del PDC amb ERC i la CUP, partidaris d'apujar els tributs a les rendes més altes (com defensa el 76,7% dels catalans i un 84,9% del votant de Junts pel Sí, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió feta pública l'agost).
L'única opció del Govern és la CUP
Malgrat tot, Junqueras té clar que no hi ha alternatives a pactar els pressupostos amb la CUP. Ho ha deixat clar aquest dimecres després de reunir-se amb el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, quan ha etzibat: "La nostra prioritat és aprovar pressupostos amb qui compartim full de ruta i objectius". Tot i això, al vicepresident català li agradaria poder comptar com a mínim amb l'abstenció dels "comuns" en el debat a la totalitat, per descarregar de pressió els anticapitalistes, un cop de mà que sap molt complicat.
Sigui com sigui, aquest cop el Govern difícilment aprovarà un projecte de pressupostos si no té garanties que pugui arribar a bon port, per no rebre per segon cop un revés del ple. Ara bé, ERC considera que, sense nous comptes, és inviable l'avenç cap a la República catalana i l'estabilitat seguiria massa precària, motiu pel qual probablement aquesta situació podria abocar a unes noves eleccions. La CUP, en canvi, considera que una nova pròrroga dels comptes no té perquè frenar el procés i provocar noves eleccions.
De fet, les delegacions del Departament d'Economia (amb el secretari general de la conselleria, Josep Maria Jové, i el secretari d'Economia, Pere Aragonès, al capdavant) i de la CUP (amb la diputada de la CUP Eulàlia Reguant com a referència) s'han reunit només dues vegades. Dos contactes encara molt preliminars en els quals tot just s'han fixat les bases de la negociació i les seves línies generals. I és que les diferències no sorgeixen principalment d'unes partides o altres, sinó de la concreció d'un full de ruta cap a la desconnexió, l'element clau que podria desencallar el suport a uns pressupostos que, en condicions normals, serien difícilment assumibles per a una formació anticapitalista, segons reconeixen des de la CUP.
Per aquest motiu, el departament de Junqueras veu complicat complir els plans inicials d'aprovar el projecte de pressupostos en consell executiu el 25 d'octubre, com tenia previst en un principi i, ara per ara, ja situa la data a principis de novembre. I això que tot just ha començat la negociació. Formalment, no s'han aturat les reunions, però no s'entrarà en matèria fins que no hi hagi clar un full de ruta, segons coincideixen totes les fonts.
I això que uns i altres encaraven les converses amb un optimisme renovat i reconstruït després del veto a la tramitació dels comptes del 2016. Els recents dubtes entorn el RUI i la dificultat per adoptar-lo o rebutjar-lo per part del Govern, però, han tornat a refredar les expectatives.
Negociació més política que de partides
I és que l'executiu defensa que no té sentit superar la qüestió de confiança sense que estigui garantit el suport als nous pressupostos, ja que el rebuig als del 2016 va ser el que va conduir a la moció. Però per la CUP tampoc no té sentit pactar uns comptes sense que estigui garantit que efectivament el full de ruta condueixi a la desconnexió el 2017. Per això, el model de negociació aquest cop és diferent al que mantenia ERC amb l'anterior Govern, de CiU, amb Andreu Mas-Colell com a conseller d'Economia. A diferència dels republicans, la CUP no vol entrar ara a negociar partida per partida (els recursos que es destinen a un o altre hospital, per exemple), sinó que, com ja van fer durant la primavera, plantegen les converses des d'un punt de vista més polític, és a dir, amb reivindicacions de caràcter polític, amb el procés català com a qüestió destacada, però també amb elements de fiscalitat, desprivatitzacions o polítiques socials.
A més, aquesta situació d'impàs també afecta a les relacions internes al si del Govern i de Junts pel Sí. Així, ERC retreu al PDC que no tingui una posició clara entorn al RUI, el qual tindria el suport de Carles Puigdemont, però no el d'altres dirigents com Artur Mas. Igualment, els republicans retreuen als seus socis que, tot i que en un principi vinculaven la qüestió de confiança als pressupostos, el president català hauria trigat massa a reunir-se amb la CUP per encarar la moció i que, en fer-ho, s'hauria limitat a obtenir el sí dels anticapitalistes i cap compromís respecte els comptes. Junqueras esperava tenir lligat, com a mínim, el vot favorable a la tramitació.
L'Estat no ha detallat les seves previsions
Tanmateix, pel que fa als detalls dels pressupostos, n'han transcendit pocs. El govern espanyol no ha confirmat el sostre de dèficit permès pel 2017, ni ha concretat la previsió de recaptació de l'any vinent (i amb ella, les transferències de què disposaran els governs autonòmics) o la liquidació de les bestretes del 2015, elements tots ells imprescindibles per elaborar els comptes de les comunitats. Tot i això, Junqueras té clar que igualment farà els pressupostos amb les estimacions que ha fet el seu departament, les quals preveuen un sostre de despesa no financera dels departaments molt similar a la del projecte de comptes del 2016.
A banda, caldrà veure si aquest cop el vicepresident català opta per obrir el meló de les reformes impositives abans de registrar el projecte al Parlament, un debat que enfronta alguns sectors del PDC amb ERC i la CUP, partidaris d'apujar els tributs a les rendes més altes (com defensa el 76,7% dels catalans i un 84,9% del votant de Junts pel Sí, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió feta pública l'agost).
L'única opció del Govern és la CUP
Malgrat tot, Junqueras té clar que no hi ha alternatives a pactar els pressupostos amb la CUP. Ho ha deixat clar aquest dimecres després de reunir-se amb el líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, quan ha etzibat: "La nostra prioritat és aprovar pressupostos amb qui compartim full de ruta i objectius". Tot i això, al vicepresident català li agradaria poder comptar com a mínim amb l'abstenció dels "comuns" en el debat a la totalitat, per descarregar de pressió els anticapitalistes, un cop de mà que sap molt complicat.
Sigui com sigui, aquest cop el Govern difícilment aprovarà un projecte de pressupostos si no té garanties que pugui arribar a bon port, per no rebre per segon cop un revés del ple. Ara bé, ERC considera que, sense nous comptes, és inviable l'avenç cap a la República catalana i l'estabilitat seguiria massa precària, motiu pel qual probablement aquesta situació podria abocar a unes noves eleccions. La CUP, en canvi, considera que una nova pròrroga dels comptes no té perquè frenar el procés i provocar noves eleccions.