21
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
9:52h
El tribunal del cas Palau ha proposat aquest dimecres que el judici que tindrà com a protagonistes Fèlix Millet i Jordi Montull se celebri entre el gener i l'abril del 2017. El procés iniciat el juliol del 2009 amb un escorcoll a l'edifici modernista entra en una nova etapa després que el juliol de l'any passat el jutge instructor, José Julián García de Eulate, tanqués la fase d'investigació.
De moment, el tribunal ha cita totes les parts el pròxim 3 d'octubre al Palau de Justícia per configurar el calendari d'aquest cas, documentat en 60.784 folis i que compta amb 38 parts. Set anys després del seu inici, repassem les claus d'aquest "macro" procés judicial:
1. Per què el judici arriba tan tard?
La instrucció del cas Palau ha estat especialment lenta al jutjat número 30 de Barcelona. D'una banda, per la complexitat del procediment, i de l'altra, perquè ha canviat de jutge instructor fins a cinc vegades. El primer en caure va ser Juli Solaz el gener de 2011 entre crítiques per la seva parsimònia en la investigació i perquè només va citar a declarar dues vegades Millet i Montull. El va substituir temporalment Miguel Ángel Tabares, que va imputar l'extresorer de Convergència Democràtica (CDC) Daniel Osàcar. Josep Maria Pijuan va rebre l'encàrrec oficialment el maig del mateix any.
Aquest últim magistrat va fer 65 anys a finals del 2013, motiu pel qual es va jubilar després de ser un dels que més va avançar en la instrucció. I va tornar la substitució temporal amb Jaime Cornejo, que es va fer càrrec del cas fins el març de 2014, mes en què finalment José Julián García de Eulate va començar a conduir la recta final de la investigació fins al juliol del 2015.
Paral·lelament, també es va obrir una causa per l'afer de l'hotel del Palau que implicava Millet i Montull en un cas de tràfic d'influències per aconseguir la requalificació urbanística de la casa Agustí Valentí, molt a prop del Palau de la Música Catalana, amb l'objectiu de construir-hi un hotel de luxe. També van ser encausats l'aleshores tinent d'alcalde d'urbanisme del PSC a l'ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, el lletrat Enric Lambies i l'arquitecte del projecte, Carles Díaz. Tots ells han acabat absolts. De fet, Millet i Montull van ingressar a presó per aquest assumpte.
Enmig de tot plegat, s'han produït retards per formalismes processals i, fins i tot, es va estar a punt de tancar la instrucció abans d'hora si no fos perquè l'Audiència Provincial ho va evitar el juny de 2014. Diversos recursos contra la interlocutòria que posava fi a la fase d'instrucció van suposar l'últim retard, que va endarrerir la confirmació de l'obertura de la fase oral de judici fins aquest mes de març.
2. Qui i què es jutja?
La secció desena de l'Audiència Provincial de Barcelona serà l'encarregada de jutjar el cas Palau amb el magistrat Julio Hernández Pascual com a ponent. Hi ha fins a 38 parts: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries.
Els principals investigats són Millet i Montull, a qui la Fiscalia demana 27 anys i mig de presó i multes de 22 milions d'euros per l'espoli milionari del Palau de la Música, de 25 milions, segons la fiscalia Anticorrupció. Concretament, els acusa d'uns delictes de malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda i blanqueig de capital. En relació a Osàcar, reclama set anys i mig per tràfic d'influències i blanqueig de capitals.
Sobre CDC pesa una fiança de 3,2 milions d'euros (que ha obligat el partit a dipositar com a garantia les seves seus) per les "comissions il·lícites" que hauria rebut de Ferrovial. Per als dirigents d'aquesta empresa, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, fa una petició de pena de quatre anys i sis mesos de presó, i una multa de 10 milions.
Qui també està entre els investigats és Gemma Montull, per a qui el fiscal reclama 26 anys de presó, mentre que per a l'exdirectora general del Palau de la Música Rosa Garicano demana 9 anys i mig de presó. En els dos casos, la multa s'eleva a més de 12 milions.
3. Qui n'ha quedat al marge?
El fiscal va acabar excloent del seu escrit d'acusació l'exdiputat de CiU al Parlament, Jaume Camps, acusat de cobrar les comissions de Ferrovial per a CDC. L'Audiència Provincial de Barcelona va considerar que els fets ja havien prescrit. També es va arxivar la imputació contra Marc Puig, que va ser alt càrrec convergent de l'Ajuntament de Barcelona, i que va justificar els treballs que havia fet per a la institució.
4. En quin moment polític arriba el judici?
El judici, que es durà a terme entre el gener i l'abril del 2017, coincidirà amb la recta final del procés independentista català. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha situat la tardor del 2017 com a data d'una nova cita amb les urnes. En aquest context de culminació del procés, el judici esquitxarà l'antiga Convergència -avui Partit Demòcrata Català (PDC)-, que encara no ha aconseguit tancar el seu episodi de refundació.
De fet, CDC no acabarà de desaparèixer del tot a curt termini. El partit manté la seva personalitat jurídica mentre té obertes fins a sis causes judicials, que afecten a la formació i a exdirigents convergents. Les més rellevants són el cas del 3% sobre un presumpte finançament irregular del partit, el cas Pujol i el cas ITV.
De moment, el tribunal ha cita totes les parts el pròxim 3 d'octubre al Palau de Justícia per configurar el calendari d'aquest cas, documentat en 60.784 folis i que compta amb 38 parts. Set anys després del seu inici, repassem les claus d'aquest "macro" procés judicial:
1. Per què el judici arriba tan tard?
La instrucció del cas Palau ha estat especialment lenta al jutjat número 30 de Barcelona. D'una banda, per la complexitat del procediment, i de l'altra, perquè ha canviat de jutge instructor fins a cinc vegades. El primer en caure va ser Juli Solaz el gener de 2011 entre crítiques per la seva parsimònia en la investigació i perquè només va citar a declarar dues vegades Millet i Montull. El va substituir temporalment Miguel Ángel Tabares, que va imputar l'extresorer de Convergència Democràtica (CDC) Daniel Osàcar. Josep Maria Pijuan va rebre l'encàrrec oficialment el maig del mateix any.
Aquest últim magistrat va fer 65 anys a finals del 2013, motiu pel qual es va jubilar després de ser un dels que més va avançar en la instrucció. I va tornar la substitució temporal amb Jaime Cornejo, que es va fer càrrec del cas fins el març de 2014, mes en què finalment José Julián García de Eulate va començar a conduir la recta final de la investigació fins al juliol del 2015.
Paral·lelament, també es va obrir una causa per l'afer de l'hotel del Palau que implicava Millet i Montull en un cas de tràfic d'influències per aconseguir la requalificació urbanística de la casa Agustí Valentí, molt a prop del Palau de la Música Catalana, amb l'objectiu de construir-hi un hotel de luxe. També van ser encausats l'aleshores tinent d'alcalde d'urbanisme del PSC a l'ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado, el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, el lletrat Enric Lambies i l'arquitecte del projecte, Carles Díaz. Tots ells han acabat absolts. De fet, Millet i Montull van ingressar a presó per aquest assumpte.
Enmig de tot plegat, s'han produït retards per formalismes processals i, fins i tot, es va estar a punt de tancar la instrucció abans d'hora si no fos perquè l'Audiència Provincial ho va evitar el juny de 2014. Diversos recursos contra la interlocutòria que posava fi a la fase d'instrucció van suposar l'últim retard, que va endarrerir la confirmació de l'obertura de la fase oral de judici fins aquest mes de març.
2. Qui i què es jutja?
La secció desena de l'Audiència Provincial de Barcelona serà l'encarregada de jutjar el cas Palau amb el magistrat Julio Hernández Pascual com a ponent. Hi ha fins a 38 parts: 16 acusats, dues acusacions públiques, quatre acusacions particulars i/o populars, cinc responsables civils a títol lucratiu i 11 entitats jurídiques com a responsables civils subsidiàries.
Els principals investigats són Millet i Montull, a qui la Fiscalia demana 27 anys i mig de presó i multes de 22 milions d'euros per l'espoli milionari del Palau de la Música, de 25 milions, segons la fiscalia Anticorrupció. Concretament, els acusa d'uns delictes de malversació de fons públics, falsedat documental, tràfic d'influències, apropiació indeguda i blanqueig de capital. En relació a Osàcar, reclama set anys i mig per tràfic d'influències i blanqueig de capitals.
Sobre CDC pesa una fiança de 3,2 milions d'euros (que ha obligat el partit a dipositar com a garantia les seves seus) per les "comissions il·lícites" que hauria rebut de Ferrovial. Per als dirigents d'aquesta empresa, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, fa una petició de pena de quatre anys i sis mesos de presó, i una multa de 10 milions.
Qui també està entre els investigats és Gemma Montull, per a qui el fiscal reclama 26 anys de presó, mentre que per a l'exdirectora general del Palau de la Música Rosa Garicano demana 9 anys i mig de presó. En els dos casos, la multa s'eleva a més de 12 milions.
3. Qui n'ha quedat al marge?
El fiscal va acabar excloent del seu escrit d'acusació l'exdiputat de CiU al Parlament, Jaume Camps, acusat de cobrar les comissions de Ferrovial per a CDC. L'Audiència Provincial de Barcelona va considerar que els fets ja havien prescrit. També es va arxivar la imputació contra Marc Puig, que va ser alt càrrec convergent de l'Ajuntament de Barcelona, i que va justificar els treballs que havia fet per a la institució.
4. En quin moment polític arriba el judici?
El judici, que es durà a terme entre el gener i l'abril del 2017, coincidirà amb la recta final del procés independentista català. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha situat la tardor del 2017 com a data d'una nova cita amb les urnes. En aquest context de culminació del procés, el judici esquitxarà l'antiga Convergència -avui Partit Demòcrata Català (PDC)-, que encara no ha aconseguit tancar el seu episodi de refundació.
De fet, CDC no acabarà de desaparèixer del tot a curt termini. El partit manté la seva personalitat jurídica mentre té obertes fins a sis causes judicials, que afecten a la formació i a exdirigents convergents. Les més rellevants són el cas del 3% sobre un presumpte finançament irregular del partit, el cas Pujol i el cas ITV.