21
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
22
de setembre
a les
7:37h
La cantonada del carrer Balmes amb Travessera de Gràcia de Barcelona era un vesper durant el matí del 9-N del 2014. La cua per votar a la jornada de participació arribava pràcticament a les portes de l'Escola Pia quan Artur Mas va arribar al centre acompanyat pel periodista Jordi Évole, que gravava un Salvados especial dedicat a la consulta. Des de primera hora del matí, l'expresident català rebia informació de primera mà sobre l'afluència als col·legis electorals improvisats als centres educatius d'arreu del país. "Va ser en aquell moment quan es va començar a sentir eufòric", assenyalen fonts coneixedores de la jornada. A la nit, després d'abraçar-se amb David Fernàndez –un gest que passaria factures internes als dos en els següents mesos-, va acostar-se al Pavelló d'Itàlia de la Fira de Barcelona per informar davant la premsa estrangera dels resultats. Allò va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència del govern espanyol.
"No estava planificat", insisteix una altra veu consultada a NacióDigital. De fet, no eren precisament pocs els representants de l'independentisme que tenien dubtes sobre si l'aparell de l'Estat –Fiscalia, policia, jutges- permetria la jornada de votacions. Quan Mas va veure que el pla seguia endavant, per primer cop en unes quantes setmanes –la tensió entre partits va ser forta en les dates prèvies al 9-N, quan la unitat va trontollar- va tenir la sensació que per fi prenia la iniciativa. Tant és així que, desafiant, va deixar anar un missatge a la Fiscalia: "Si volen saber qui és el responsable, que em mirin a mi". Quasi dos anys després, res fa pensar que pugui evitar el judici per haver promogut la jornada de participació, executada bàsicament a través de 40.000 voluntaris.
Amb peus de plom
"Quan fèiem rodes de premsa per informar del procés de votacions, una de les instruccions que teníem era no pronunciar la paraula 'consulta'", rememoren protagonistes de la jornada. A la vicepresidenta Joana Ortega, per exemple, li recordaven els seus assessors abans de posar-se davant dels micròfons. "Sabíem que ens estaven observant i que a la mínima tornarien a la càrrega", recordava fa uns mesos una veu coneixedora de la situació. La suspensió immediata de la consulta convocada el 27 de setembre va paralitzar tots els mecanismes del plantejament original, i després de tres cimeres –on els partits favorables al dret a decidir van constatar les seves discrepàncies- Mas va decidir fer marxa enrere i optar per una solució que, en un primer moment, només va convèncer la CUP.
Sense fer servir el cens electoral clàssic i recolzant-se en la feina dels voluntaris -entre els quals Oriol Junqueras i Francesc Homs, per citar dos casos de polítics situats a primera fila-, la jornada de participació va organitzar-se en pràcticament tres setmanes. L'Estat, després de menysprear-la, va decidir actuar i dur-la al Tribunal Constitucional (TC), que la va suspendre immediatament. En aquell moment, la Generalitat –oficialment- va deixar el funcionament en mans dels voluntaris. Una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir comandat per Joan Rigol va servir per afegir incertesa al rumb del 9-N.
El nom de Rigol és un dels que pren rellevància en aquelles jornades, perquè és un dels qui s'encarrega d'interlocutar amb dirigents del PP per explorar una sortida a la situació. "Les trucades van ser-hi", afegeixen fonts consultades sobre els contactes d'aquells dies. En una d'aquestes comunicacions, segons va explicar Homs davant del Tribunal Suprem, el govern espanyol va oferir un pacte: tolerar el 9-N a canvi que Mas no fes cap aparició pública i que el seu executiu es mantingués en perfil baix. No va ser així. "Em remeto al que va succeir", va assegurar ahir la consellera de la Presidència, Neus Munté.
Sintonia i carregadors de mòbil
La notícia que l'expresident compareixeria va transcendir poques hores abans que fos una realitat. Abans va passar pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), des d'on se seguia tot el recull de dades i des d'on s'observava amb preocupació un atac informàtic a tot l'aparell de la Generalitat. Allà va ser on es va abraçar amb David Fernàndez. Després ja va fer cap al Pavelló d'Itàlia, on esperava la premsa nacional, estatal i internacional.
L'expectació i la sorpresa relativa per l'èxit participatiu recorrien la cara dels responsables governamentals. Joan Cañada, llavors dirigent d'Unió i peça clau per entendre la maquinària del 9-N, buscava amb urgència un carregador d'iPhone perquè s'estava quedant sense bateria. Joana Ortega, en una sala, repassava les últimes notícies i es preparava per pujar a l'escenari. El seu protagonisme no va caure gens bé a la cúpula democristiana encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, amb qui les relacions ja començaven a ser tenses. Ramon Espadaler, conseller d'Interior, havia arribat a suggerir entregar als Mossos les dades sobre els voluntaris, però no finalment no va passar.
"Ella també s'hi llança quan veu que tot funciona", mantenen fonts consultades. Poc després de la seva intervenció, Mas és qui agafa el micròfon per desafiar Rajoy a pactar un referèndum real, petició que li farà arribar a través d'una carta. També va confirmar la seva intenció de convocar unes eleccions plebiscitàries si no se'n sortia amb la via pactada. "Si l'Estat no vol asseure's a negociar, haurem de fer servir l'eina de les eleccions per substituir el referèndum i conèixer quin és el suport a la independència que hi ha a Catalunya", va considerar.
La ressaca de les conferències
Aquestes eleccions plebiscitàries van marcar les setmanes següents al 9-N, en les quals Mas va mirar de mantenir viva la iniciativa política. En una conferència al Fòrum el 25 de novembre va formalitzar la seva proposta de llista unitària encaminada a vèncer en unes eleccions que s'haurien fet el març del 2015. Junqueras va rebutjar frontalment la proposta i, després de cimeres agòniques en què les entitats civils van tenir-hi molt protagonisme, els dos dirigents van pactar que hi haurà eleccions el 27 de setembre amb llistes separades.
Aquesta condició, però, no es va complir. Dirigents d'ERC s'han queixat –sempre en privat- que mai s'haurien convocat en cas que els republicans no haguessin acceptat, a última hora, una llista conjunta que també incloïa independents sota el paraigües de Junts pel Sí. Dos anys després, i en ple debat sobre el futur del full de ruta, el 9-N torna a ser notícia per la seva trajectòria als jutjats. I Mas, allunyat de la presidència de la Generalitat, ara en mans de Carles Puigdemont, busca el seu rol en un moment clau per al procés.
"No estava planificat", insisteix una altra veu consultada a NacióDigital. De fet, no eren precisament pocs els representants de l'independentisme que tenien dubtes sobre si l'aparell de l'Estat –Fiscalia, policia, jutges- permetria la jornada de votacions. Quan Mas va veure que el pla seguia endavant, per primer cop en unes quantes setmanes –la tensió entre partits va ser forta en les dates prèvies al 9-N, quan la unitat va trontollar- va tenir la sensació que per fi prenia la iniciativa. Tant és així que, desafiant, va deixar anar un missatge a la Fiscalia: "Si volen saber qui és el responsable, que em mirin a mi". Quasi dos anys després, res fa pensar que pugui evitar el judici per haver promogut la jornada de participació, executada bàsicament a través de 40.000 voluntaris.
Amb peus de plom
"Quan fèiem rodes de premsa per informar del procés de votacions, una de les instruccions que teníem era no pronunciar la paraula 'consulta'", rememoren protagonistes de la jornada. A la vicepresidenta Joana Ortega, per exemple, li recordaven els seus assessors abans de posar-se davant dels micròfons. "Sabíem que ens estaven observant i que a la mínima tornarien a la càrrega", recordava fa uns mesos una veu coneixedora de la situació. La suspensió immediata de la consulta convocada el 27 de setembre va paralitzar tots els mecanismes del plantejament original, i després de tres cimeres –on els partits favorables al dret a decidir van constatar les seves discrepàncies- Mas va decidir fer marxa enrere i optar per una solució que, en un primer moment, només va convèncer la CUP.
Sense fer servir el cens electoral clàssic i recolzant-se en la feina dels voluntaris -entre els quals Oriol Junqueras i Francesc Homs, per citar dos casos de polítics situats a primera fila-, la jornada de participació va organitzar-se en pràcticament tres setmanes. L'Estat, després de menysprear-la, va decidir actuar i dur-la al Tribunal Constitucional (TC), que la va suspendre immediatament. En aquell moment, la Generalitat –oficialment- va deixar el funcionament en mans dels voluntaris. Una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir comandat per Joan Rigol va servir per afegir incertesa al rumb del 9-N.
El nom de Rigol és un dels que pren rellevància en aquelles jornades, perquè és un dels qui s'encarrega d'interlocutar amb dirigents del PP per explorar una sortida a la situació. "Les trucades van ser-hi", afegeixen fonts consultades sobre els contactes d'aquells dies. En una d'aquestes comunicacions, segons va explicar Homs davant del Tribunal Suprem, el govern espanyol va oferir un pacte: tolerar el 9-N a canvi que Mas no fes cap aparició pública i que el seu executiu es mantingués en perfil baix. No va ser així. "Em remeto al que va succeir", va assegurar ahir la consellera de la Presidència, Neus Munté.
Sintonia i carregadors de mòbil
La notícia que l'expresident compareixeria va transcendir poques hores abans que fos una realitat. Abans va passar pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), des d'on se seguia tot el recull de dades i des d'on s'observava amb preocupació un atac informàtic a tot l'aparell de la Generalitat. Allà va ser on es va abraçar amb David Fernàndez. Després ja va fer cap al Pavelló d'Itàlia, on esperava la premsa nacional, estatal i internacional.
L'expectació i la sorpresa relativa per l'èxit participatiu recorrien la cara dels responsables governamentals. Joan Cañada, llavors dirigent d'Unió i peça clau per entendre la maquinària del 9-N, buscava amb urgència un carregador d'iPhone perquè s'estava quedant sense bateria. Joana Ortega, en una sala, repassava les últimes notícies i es preparava per pujar a l'escenari. El seu protagonisme no va caure gens bé a la cúpula democristiana encapçalada per Josep Antoni Duran i Lleida, amb qui les relacions ja començaven a ser tenses. Ramon Espadaler, conseller d'Interior, havia arribat a suggerir entregar als Mossos les dades sobre els voluntaris, però no finalment no va passar.
"Ella també s'hi llança quan veu que tot funciona", mantenen fonts consultades. Poc després de la seva intervenció, Mas és qui agafa el micròfon per desafiar Rajoy a pactar un referèndum real, petició que li farà arribar a través d'una carta. També va confirmar la seva intenció de convocar unes eleccions plebiscitàries si no se'n sortia amb la via pactada. "Si l'Estat no vol asseure's a negociar, haurem de fer servir l'eina de les eleccions per substituir el referèndum i conèixer quin és el suport a la independència que hi ha a Catalunya", va considerar.
La ressaca de les conferències
Aquestes eleccions plebiscitàries van marcar les setmanes següents al 9-N, en les quals Mas va mirar de mantenir viva la iniciativa política. En una conferència al Fòrum el 25 de novembre va formalitzar la seva proposta de llista unitària encaminada a vèncer en unes eleccions que s'haurien fet el març del 2015. Junqueras va rebutjar frontalment la proposta i, després de cimeres agòniques en què les entitats civils van tenir-hi molt protagonisme, els dos dirigents van pactar que hi haurà eleccions el 27 de setembre amb llistes separades.
Aquesta condició, però, no es va complir. Dirigents d'ERC s'han queixat –sempre en privat- que mai s'haurien convocat en cas que els republicans no haguessin acceptat, a última hora, una llista conjunta que també incloïa independents sota el paraigües de Junts pel Sí. Dos anys després, i en ple debat sobre el futur del full de ruta, el 9-N torna a ser notícia per la seva trajectòria als jutjats. I Mas, allunyat de la presidència de la Generalitat, ara en mans de Carles Puigdemont, busca el seu rol en un moment clau per al procés.