19
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
7:44h
Al llarg de les últimes setmanes, una frase ha fet fortuna dins del sobiranisme: "Entre el juny i el juliol de l'any vinent en farem una de molt grossa". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha deixat clar que s'arribarà a l'estiu del 2017 amb les "decisions preses" al voltant de tot allò relacionat amb la desconnexió, i està previst que tant en la qüestió de confiança del 28 de setembre com en el debat de política general es detallin al màxim les vies que hauran de servir per validar el procés a les urnes. Unes decisions que, de fet, estaran condicionades pels continus embats de la justícia espanyola contra la possibilitat que Catalunya es converteixi en un estat.
"Estem en un moment en què cal extremar les precaucions", assegura un dirigent de Junts pel Sí consultat. "Si anem al xoc, hem de jugar bé les cartes i centrar-nos en el punt de ruptura", afegeix la mateixa font. No són pocs els membres de la coalició que encara remuguen per l'aprovació de la declaració del 9-N de l'any passat, en plena negociació entre CDC, ERC i CUP per la investidura -finalment fallida- d'Artur Mas. Aquell text, ràpidament suspès pel Tribunal Constitucional (TC), va ser observat per sectors convergents com la manera "incorrecta" de procedir. En aquell moment es buscava, però, satisfer la CUP per poder investir Mas. En un moment en què tant el govern espanyol com el TC -sempre alineats quan es tracta de tallar els avenços del procés- estan a l'aguait de qualsevol moviment, el sobiranisme pensa sortides per seguir endavant "amb discreció".
Les resolucions que Junts pel Sí i la CUP aprovin al debat de política general de principis d'octubre en seran un exemple. L'ambient a la mesa del Parlament de les últimes setmanes -amb "actitud nerviosa" dels lletrats, sumada a l'actuació dels membres de l'organisme provinents de Ciutadans i PSC- és el termòmetre de la situació. Tant el socialista David Pérez com el liberal José María Espejo-Saavedra van votar fa dues setmanes contra l'admissió a tràmit de la llei que regularà l'agència tributària de Catalunya, i dirigents consultats afirmen que, amb moviments així, "es pretén convertir la mesa en una espècie de censor" parlamentari.
De Forcadell al 9-N
Tot plegat se suma a dos processos paral·lels: la possible inhabilitació de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per haver permès la votació de les conclusions del procés constituent el passat 27 de juliol; i la causa judicial del 9-N. Sobre la primera qüestió, segons l'entorn de Forcadell, "no hi ha novetats", però des Madrid arriben lleugers símptomes de canvi al TC. Els magistrats, molestos amb el rol sancionador que espera d'ells Mariano Rajoy, debatran aquest durant el proper ple si, a partir dels recursos presentants contra les seves noves atribucions, rebaixen la seva capacitat sancionadora.
Sobre la causa de la jornada de participació, tot indica que es va cap a un judici que asseurà al banc dels acusats Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. S'hi suma un tercer factor, en aquest cas més formal que no pas de fons, que és la suspensió per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la denominació de "representant permanent" del Govern davant la UE que llueix Amadeu Altafaj a Brussel·les.
L'exconseller de la Presidència ha declarat aquest matí davant del Tribunal Suprem i n'ha sortit amb la conclusió que la sentència està "cantada" i que serà "condemnatòria". Ara bé, ha volgut deixar clar que "no s'acatarà políticament". Puigdemont, des de València -on ha pactat amb el seu homòleg Ximo Puig una agenda comuna amb el Corredor Mediterrani com a prioritat-, s'ha afanyat a dir que "tots ens sentirem condemnats" en cas que els encausats pel 9-N siguin declarats culpables.
El compliment de les sentències dels tribunals pot acabar impactant directament en el rumb sobiranista, especialment si afecten Forcadell, que avui es reuneix amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Una de les preguntes que es fa l'independentisme és si la presidenta, en cas de ser inhabilitada, hauria de seguir presidint els plens. "Un dels problemes que podem trobar és que, si això passa, només hi hagi 72 diputats presents a la cambra", insisteixen des de Junts pel Sí. Aquestes veus es refereixen a la possibilitat que només hi acudeixin els representants de la coalició sobiranista i de la CUP, mentre que la resta de grups es quedarien a casa.
Legalitat i legitimitat
Els anticapitalistes -no se n'han amagat mai- són partidaris de seguir el camí de la desobediència i del referèndum unilateral d'independència (RUI). A Puigdemont el sedueix la idea de la consulta, però existeix un fort debat dins del Partit Demòcrata Català (PDC) sobre quin camí triar. Mentrestant, com va avançar ahir al vespre NacióDigital, Carles Viver i Pi-Sunyer, president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, ja fiscalitza les conselleries per tenir apamades les estructures d'estat en el moment de la desconnexió. Està prevista per després de l'aprovació de les lleis de transitorietat, seguretat social i agència tributària catalana.
Puigdemont té previst anunciar la seva proposta de full de ruta –prèviament pactada dins de Junts pel Sí, on en les últimes reunions de grup i de direcció hi ha hagut "tensions" al respecte arran de les divergències sobre el RUI- en la qüestió de confiança del 28 de setembre. "Sorprendrà, d'això en podeu estar segurs", assegura una font coneixedora de la maquinària governamental. De les resolucions del debat de política general en sortirà la concreció de com de grossa la farà el sobiranisme l'estiu vinent. Si no és que, abans, la maquinària de l'Estat ho impedeix. "No deixaran tornar a fer un 9-N. I si obliguen els Mossos a actuar i a emmanillar, tot plegat serà imprevisible", assegura una veu consultada. El desenllaç, en els propers mesos.
"Estem en un moment en què cal extremar les precaucions", assegura un dirigent de Junts pel Sí consultat. "Si anem al xoc, hem de jugar bé les cartes i centrar-nos en el punt de ruptura", afegeix la mateixa font. No són pocs els membres de la coalició que encara remuguen per l'aprovació de la declaració del 9-N de l'any passat, en plena negociació entre CDC, ERC i CUP per la investidura -finalment fallida- d'Artur Mas. Aquell text, ràpidament suspès pel Tribunal Constitucional (TC), va ser observat per sectors convergents com la manera "incorrecta" de procedir. En aquell moment es buscava, però, satisfer la CUP per poder investir Mas. En un moment en què tant el govern espanyol com el TC -sempre alineats quan es tracta de tallar els avenços del procés- estan a l'aguait de qualsevol moviment, el sobiranisme pensa sortides per seguir endavant "amb discreció".
Les resolucions que Junts pel Sí i la CUP aprovin al debat de política general de principis d'octubre en seran un exemple. L'ambient a la mesa del Parlament de les últimes setmanes -amb "actitud nerviosa" dels lletrats, sumada a l'actuació dels membres de l'organisme provinents de Ciutadans i PSC- és el termòmetre de la situació. Tant el socialista David Pérez com el liberal José María Espejo-Saavedra van votar fa dues setmanes contra l'admissió a tràmit de la llei que regularà l'agència tributària de Catalunya, i dirigents consultats afirmen que, amb moviments així, "es pretén convertir la mesa en una espècie de censor" parlamentari.
De Forcadell al 9-N
Tot plegat se suma a dos processos paral·lels: la possible inhabilitació de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per haver permès la votació de les conclusions del procés constituent el passat 27 de juliol; i la causa judicial del 9-N. Sobre la primera qüestió, segons l'entorn de Forcadell, "no hi ha novetats", però des Madrid arriben lleugers símptomes de canvi al TC. Els magistrats, molestos amb el rol sancionador que espera d'ells Mariano Rajoy, debatran aquest durant el proper ple si, a partir dels recursos presentants contra les seves noves atribucions, rebaixen la seva capacitat sancionadora.
Sobre la causa de la jornada de participació, tot indica que es va cap a un judici que asseurà al banc dels acusats Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. S'hi suma un tercer factor, en aquest cas més formal que no pas de fons, que és la suspensió per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la denominació de "representant permanent" del Govern davant la UE que llueix Amadeu Altafaj a Brussel·les.
L'exconseller de la Presidència ha declarat aquest matí davant del Tribunal Suprem i n'ha sortit amb la conclusió que la sentència està "cantada" i que serà "condemnatòria". Ara bé, ha volgut deixar clar que "no s'acatarà políticament". Puigdemont, des de València -on ha pactat amb el seu homòleg Ximo Puig una agenda comuna amb el Corredor Mediterrani com a prioritat-, s'ha afanyat a dir que "tots ens sentirem condemnats" en cas que els encausats pel 9-N siguin declarats culpables.
El compliment de les sentències dels tribunals pot acabar impactant directament en el rumb sobiranista, especialment si afecten Forcadell, que avui es reuneix amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Una de les preguntes que es fa l'independentisme és si la presidenta, en cas de ser inhabilitada, hauria de seguir presidint els plens. "Un dels problemes que podem trobar és que, si això passa, només hi hagi 72 diputats presents a la cambra", insisteixen des de Junts pel Sí. Aquestes veus es refereixen a la possibilitat que només hi acudeixin els representants de la coalició sobiranista i de la CUP, mentre que la resta de grups es quedarien a casa.
Legalitat i legitimitat
Els anticapitalistes -no se n'han amagat mai- són partidaris de seguir el camí de la desobediència i del referèndum unilateral d'independència (RUI). A Puigdemont el sedueix la idea de la consulta, però existeix un fort debat dins del Partit Demòcrata Català (PDC) sobre quin camí triar. Mentrestant, com va avançar ahir al vespre NacióDigital, Carles Viver i Pi-Sunyer, president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, ja fiscalitza les conselleries per tenir apamades les estructures d'estat en el moment de la desconnexió. Està prevista per després de l'aprovació de les lleis de transitorietat, seguretat social i agència tributària catalana.
Puigdemont té previst anunciar la seva proposta de full de ruta –prèviament pactada dins de Junts pel Sí, on en les últimes reunions de grup i de direcció hi ha hagut "tensions" al respecte arran de les divergències sobre el RUI- en la qüestió de confiança del 28 de setembre. "Sorprendrà, d'això en podeu estar segurs", assegura una font coneixedora de la maquinària governamental. De les resolucions del debat de política general en sortirà la concreció de com de grossa la farà el sobiranisme l'estiu vinent. Si no és que, abans, la maquinària de l'Estat ho impedeix. "No deixaran tornar a fer un 9-N. I si obliguen els Mossos a actuar i a emmanillar, tot plegat serà imprevisible", assegura una veu consultada. El desenllaç, en els propers mesos.