18
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
19
de setembre
a les
17:41h
L’explosió a Manhattan (amb 29 ferits) ha agafat el candidat republicà, Donald Trump, volant cap a l’Estat de Colorado. Només aterrar a Colorado Springs, ja ha informat als seguidors que l’esperaven que havia explotat “una bomba” a Manhattan. En aquell moment, hi havia encara molta confusió sobre els fets, però Trump ha aprofitat per dir que davant coses com aquests, “ha arribat l’hora de ser durs, nois!”. La seva adversària, Hillary Clinton, era més prudent i ha dit que calia saber-ne més abans de fer valoracions.
Des que ha començat la campanya, Trump ha volgut personificar la duresa en política exterior contra el terrorisme, enfront una suposada feblesa de l’Administració Obama i de Clinton. També ha emprat la violència als carrers dels Estats Units com argument a favor del dret d’armes, acusant l’aspirant demòcrata –favorable a una major regulació de la possessió d’armes de foc- de ser contrària a l’autodefensa dels ciutadans. Fa pocs dies, ja va ironitzar sobre què li passaria a Clinton si la seva escorta renunciés a dur armes.
Bernie al rescat
Les darreres enquestes mostren un Donald Trump retallant distàncies amb Clinton i col·locant-se en una posició competitiva en els grans Estats que solen acabar decidint les eleccions. La candidata demòcrata ha demanat als principals referents de l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata, l’exrival a les primàries Bernie Sanders, i la senadora de Massachusetts Elizabeth Warren, que entrin de ple en la campanya.
Tant Sanders com Warren ja havien mostrat la seva predisposició a implicar-se en aquestes eleccions, tot explicitant el seu suport a la nominada del partit. Sanders ja va participar aquest dissabte en diversos actes a l’Estat d’Ohio, un dels més disputats. En el quarter general demòcrata hi ha el temor a una abstenció en les franges més crítiques envers Clinton, especialment en el votant més jove i que va donar suport a Sanders en les primàries d’aquest any. Per això, el veterà senador de Vermont ha estat enviat a diversos campus universitaris, per mirar de motivar la participació d’estudiants progressistes que detesten el que representa Trump, però que no expressen cap simpatia per Hillary, que apareix com la candidata de l’statu quo.
Clinton, que va fixar una posició de lideratge des de la Convenció Demòcrata a finals de juliol fins a finals d’agost, ha tingut un mal setembre. La seva ensopegada de salut l’ha afeblit, però sobretot ho ha fet la poca rapidesa a informar del problema, fins que va haver d’admetre que patia una pneumònia. Això ha nodrit els atacs de Trump sobre la seva manca de transparència, un tema que s’ha vinculat a la seva candidatura de manera perillosa. Les seves declaracions titllant de “deplorables” molts votants de Trump tampoc l’han ajudat. Dóna la sensació que Clinton delata manca de reflexos en una batalla que pot acabar sent més incerta del que semblava.
La lluita pels 270 vots electorals
Les eleccions presidencials nord-americanes són, formalment, indirectes. No guanya qui treu més vots, sinó qui assoleix un mínim de 270 vots electorals, la majoria absoluta dels 538 delegats que elegeixen el president. Cada Estat té uns vots electorals proporcionals a la seva població, però qui guanya un Estat s’emporta tots els seus vots electorals. Obama es va emportar 332 vots electorals el 2012 per 206 de Romney, tot i que la distància en vots populars va ser molt menor.
Al llarg de la campanya, els Estats que són indecisos van variant. La major part d’observadors assenyalen que en aquests moments hi ha forta disputa per Florida (29 vots electorals), Ohio (18), Pennsilvània (20) i Carolina del Nord (16). També Virgínia era un Estat incert, però la designació per Clinton de Tim Kaine, senador de l’Estat, com a candidat a vicepresident sembla haver resguardat els seus 13 vots electorals a favor dels demòcrates.
És excepcional que un candidat guanyi en vots i perdi en el Col·legi Electoral, però matemàticament és possible i va passar l’any 2000, quan George Bush va imposar-se a Al Gore gràcies a la seva victòria (qüestionada) a Florida. També al segle XIX va succeir en alguna ocasió.
Els tercers, fora del primer debat
El 26 de setembre hi ha el primer debat presidencial. Només hi seran Clinton i Trump. La Comissió de Debats Presidencials va anunciar divendres que els tercers candidats d’aquestes eleccions, Gary Johnson, del Partit Llibertari, i Jill Stein, del Partit Verd, no hi poden participar. Per accedir-hi, cal estar registrat com a candidat en prou Estrats com per poder guanyar les eleccions, requisit que complien, però també aparèixer en els principals sondejos amb un 15% de suport. Segons la Comissió, Clinton té ara el 43%, Trump el 40,4%, Johnson el 8,4 i Stein només un 3,2.
Aquest any no està clar a qui dels dos grans perjudicaran més els candidats petits. Johnson pot aplegar el vot conservador que és liberal en temes com la legalització de les drogues i crític amb la política exterior. Stein recollirà el sufragi dels progressistes que en cap cas volen votar per Clinton. En tot cas, el fet que aquest any els candidats petits estiguin consolidant un espai propi encara afegeix més emoció i pot donar alguna sorpresa en més d’un Estat.
Des que ha començat la campanya, Trump ha volgut personificar la duresa en política exterior contra el terrorisme, enfront una suposada feblesa de l’Administració Obama i de Clinton. També ha emprat la violència als carrers dels Estats Units com argument a favor del dret d’armes, acusant l’aspirant demòcrata –favorable a una major regulació de la possessió d’armes de foc- de ser contrària a l’autodefensa dels ciutadans. Fa pocs dies, ja va ironitzar sobre què li passaria a Clinton si la seva escorta renunciés a dur armes.
Bernie al rescat
Les darreres enquestes mostren un Donald Trump retallant distàncies amb Clinton i col·locant-se en una posició competitiva en els grans Estats que solen acabar decidint les eleccions. La candidata demòcrata ha demanat als principals referents de l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata, l’exrival a les primàries Bernie Sanders, i la senadora de Massachusetts Elizabeth Warren, que entrin de ple en la campanya.
Tant Sanders com Warren ja havien mostrat la seva predisposició a implicar-se en aquestes eleccions, tot explicitant el seu suport a la nominada del partit. Sanders ja va participar aquest dissabte en diversos actes a l’Estat d’Ohio, un dels més disputats. En el quarter general demòcrata hi ha el temor a una abstenció en les franges més crítiques envers Clinton, especialment en el votant més jove i que va donar suport a Sanders en les primàries d’aquest any. Per això, el veterà senador de Vermont ha estat enviat a diversos campus universitaris, per mirar de motivar la participació d’estudiants progressistes que detesten el que representa Trump, però que no expressen cap simpatia per Hillary, que apareix com la candidata de l’statu quo.
Clinton, que va fixar una posició de lideratge des de la Convenció Demòcrata a finals de juliol fins a finals d’agost, ha tingut un mal setembre. La seva ensopegada de salut l’ha afeblit, però sobretot ho ha fet la poca rapidesa a informar del problema, fins que va haver d’admetre que patia una pneumònia. Això ha nodrit els atacs de Trump sobre la seva manca de transparència, un tema que s’ha vinculat a la seva candidatura de manera perillosa. Les seves declaracions titllant de “deplorables” molts votants de Trump tampoc l’han ajudat. Dóna la sensació que Clinton delata manca de reflexos en una batalla que pot acabar sent més incerta del que semblava.
La lluita pels 270 vots electorals
Les eleccions presidencials nord-americanes són, formalment, indirectes. No guanya qui treu més vots, sinó qui assoleix un mínim de 270 vots electorals, la majoria absoluta dels 538 delegats que elegeixen el president. Cada Estat té uns vots electorals proporcionals a la seva població, però qui guanya un Estat s’emporta tots els seus vots electorals. Obama es va emportar 332 vots electorals el 2012 per 206 de Romney, tot i que la distància en vots populars va ser molt menor.
Al llarg de la campanya, els Estats que són indecisos van variant. La major part d’observadors assenyalen que en aquests moments hi ha forta disputa per Florida (29 vots electorals), Ohio (18), Pennsilvània (20) i Carolina del Nord (16). També Virgínia era un Estat incert, però la designació per Clinton de Tim Kaine, senador de l’Estat, com a candidat a vicepresident sembla haver resguardat els seus 13 vots electorals a favor dels demòcrates.
És excepcional que un candidat guanyi en vots i perdi en el Col·legi Electoral, però matemàticament és possible i va passar l’any 2000, quan George Bush va imposar-se a Al Gore gràcies a la seva victòria (qüestionada) a Florida. També al segle XIX va succeir en alguna ocasió.
Els tercers, fora del primer debat
El 26 de setembre hi ha el primer debat presidencial. Només hi seran Clinton i Trump. La Comissió de Debats Presidencials va anunciar divendres que els tercers candidats d’aquestes eleccions, Gary Johnson, del Partit Llibertari, i Jill Stein, del Partit Verd, no hi poden participar. Per accedir-hi, cal estar registrat com a candidat en prou Estrats com per poder guanyar les eleccions, requisit que complien, però també aparèixer en els principals sondejos amb un 15% de suport. Segons la Comissió, Clinton té ara el 43%, Trump el 40,4%, Johnson el 8,4 i Stein només un 3,2.
Aquest any no està clar a qui dels dos grans perjudicaran més els candidats petits. Johnson pot aplegar el vot conservador que és liberal en temes com la legalització de les drogues i crític amb la política exterior. Stein recollirà el sufragi dels progressistes que en cap cas volen votar per Clinton. En tot cas, el fet que aquest any els candidats petits estiguin consolidant un espai propi encara afegeix més emoció i pot donar alguna sorpresa en més d’un Estat.