Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés Català

La CUP insisteix en el referèndum com a antídot contra el «processisme»

Anna Gabriel demana que no s'utilitzi la consulta "com una eina llancívola" entre partits i vol que es desvinculi dels pressupostos | Els anticapitalistes creuen que atribuir totes les incògnites que presenta la independència al referèndum és "partidisme"

per Sergi Santiago, Vilanova i la Geltrú, 18 de setembre de 2016 a les 20:00 |
Anna Gabriel, durant l'escola d'estiu de la CUP a Vilanova i la Geltrú | CUP
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El referèndum ha de ser l'eina per culminar definitivament el procés. És, com a mínim, l'aposta de la CUP, que ha aprofitat la seva escola d'estiu celebrada a Vilanova i la Geltrú per tornar a reivindicar el referèndum unilateral. "És l'única forma d'acabar amb el processisme", ha defensat Anna Gabriel. La portaveu de la CUP ha demanat al Govern que no l'utilitzi "com a arma llancívola" i que el desvinculi de l'aprovació dels pressupostos.

Gabriel creu que s'ha especulat molt sobre les dificultats tècniques i jurídiques que implica un referèndum unilateral però ha recordat que aquests reptes són els mateixos presenta la DUI o qualsevol eina que impliqui trencar amb la legalitat espanyola. La diputada ha advertit que "qui atribueixi totes les incògnites de la ruptura al referèndum estarà fent partidisme". 


Per a la CUP, tot és qüestió de voluntat política i els detalls es poden solucionar. Gabriel ha afirmat que hi ha "els recursos, els dispositius i el personal per portar-lo a terme". "Si no ens veiem capaços de tirar endavant una votació d'un dia, diguem-ho", ha afegit. 

Posar en contradicció els "comuns"

La portaveu de la CUP sap que el referèndum "posarà en contradicció" a Podem, però ha recordat que ni tan sols un canvi de govern a Madrid canviaria "l'altra magistratura dels tribunals, ni el poder econòmic", que són qui realment treballen per evitar "que es posin les urnes".

 

Gabriel ha aprofitat per carregar contra Joan Coscubiela per haver compartit a Twitter unes declaracions del candidat a lehendakari del PNB, Íñigo Urkullu, que afirmava que "la unilateralitat no és el camí". Gabriel ha criticat que l'entorn de Coscubiela els censuri "per pactar amb la burgesia" mentre ells "elogien el PNB, que és el més burgès que hi ha".
 

Ada Colau, llegint el manifest de suport als imputats del 9-N Foto: Adrià Costa


Com atraure el vot del "no"

Durant la xerrada, no s'han sentit les sigles del famós RUI, que a poc a poc va perdent adeptes com a expressió predilecta. Anna Arqué, membre de l'International Commission of European Citizens (ICEC), creu que el terme idoni és "referèndum d'autodeterminació" o, fins i tot, "referèndum sobre la independència". Arqué ha recordat que el nom ha de ser el més inclusiu possible perquè el sector unionista també se senti interpel·lat i per això és recomanable que la consulta sigui "sobre la independència" i no "d'independència".

Elisenda Paluzie, economista de la Universitat de Barcelona, ha recordat que segons el codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia és desaconsellable establir un quòrum mínim de participació. Per a l'economista, això seria donar massa poder als abstencionistes. Paluzie, Arqué i Gabriel han coincidit que el 50% més u dels vots seria un resultat vàlid i han rebutjat establir una majoria qualificada del 55%.

 

Esmena a la totalitat al 9-N i crítica a Mas

Durant l'acte, les referències al "processisme" i al cansament de l'independentisme han estat constants i s'ha criticat el procés participatiu del 9-N, al qual la CUP va donar suport. Per Arqué, "l'única forma que tenia l'Estat d'aturar la consulta era que hi hagués un autoboicot", és a dir, que la consulta no es produís o acabés diluïnt-se com va passar finalment.

 

Paluzie ha recordat la solemnitat amb la qual el president Mas va signar el decret de convocatòria inicial i ha demanat que el referèndum es convoqui des del Parlament. D'aquesta manera, s'evitarien "personalismes" i, com hi hauria més agents polítics implicats, seria més complicat que es fes "marxa enrere".
 

Papereta del procés participatiu del 9-N Foto: Adrià Costa


Anar "de la llei a la llei", una quimera

La professora d'Economia ha negat que es pugui caminar "de la llei a la llei" perquè en algun moment es trencarà amb la legalitat espanyola. "Pensar que la llei de transitorietat jurídica ens blindarà és fer-nos trampes al solitari", ha declarat. Tot i això, ha defensat que aquest marc legal pot ser positiu per donar garanties, per exemple, als funcionaris que tenen dubtes sobre què passarà amb el seu lloc de feina i poden tenir reticències a l'hora de votar "sí" al referèndum.

Paluzie ha comparat la voluntat d'anar "de la llei a la llei" amb el que va passar durant l'etapa de la Transició i ha destacat que són processos totalment diferents perquè un va ser de reforma i l'altre ha de ser de ruptura.

El reconeixement internacional

"El més important del referèndum és que sigui vinculant", va assegurar la coordinadora general del PDC, Marta Pascal, en una entrevista a La Vanguardia. Amb aquestes paraules al cap, Elisenda Paluzie ha manifestat que la validesa la dóna "qui el convoca i no uns tercers". Paluzie ha deixat clar que, si el Govern es creu els resultats, pot començar a actuar com un estat independent l'endemà aplicant lleis de desconnexió com la de la hisenda pròpia.

Tanmateix, Anna Jarqué ha demanat que es creï una comissió de garanties en la qual els experts internacionals no siguin observadors, sinó que formin part activa de l'organització. En la mateixa línia, Anna Gabriel creu que hi ha d'haver una comissió internacional de juristes i ha demanat que els organitzadors tinguin un pes important perquè el referèndum no acabi sent una eina partidista o electoral.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació