18
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
20
de setembre
a les
15:43h
Ventimiglia és una ciutat costanera Italiana que viu del turisme. Es troba a només 12 km de la frontera amb França.
Des de fa mesos, centenars de refugiats i migrants arriben a aquesta població per tal de continuar el seu viatge clandestinament cap a Europa. S'amaguen en els trens que van a Niça o Marsella i que surten cada dia de Ventimiglia. 
Després d'haver pagat per arribar a Itàlia entre 7.000 i 8.000 euros des de països com Eritrea, a molts encara els queda travessar diverses fronteres europees i continuar gastant diners.
D'altres, arrisquen i travessen les muntanyes que separen Itàlia i França a peu. La policia deté als que intenten amagar-se al tren. Si superen aquest control, encara els queda passar el de l'altra banda de la frontera, que no sempre està supervisat. Tot és qüestió de sort.
De tant en tant, la policia nacional també fa batudes a l'estació, i detenen als que no tenen els papers en regla.
La policia francesa deté i retorna a tots els que troba al tren o travessant les muntanyes. Aquests són portats després a altres ciutats italianes, però al cap de dos dies tornen a ser a Ventimiglia per tornar a provar de passar a França.
El nou centre d'acollida Parco Roya per a refugiats i migrants
La vida transcorre més "normalitzada" a Ventimiglia. Els centenars de migrants i refugiats que abans dormien al carrer, provocant cert malestar entre la població i comerciants, ara estan en un camp d'acollida als afores de la ciutat, obert des del 16 de juliol del 2016.
Hi ha uns 60 mòduls habitables amb aire condicionat, per suportar la calor de l'estiu. També un menjador i assistència mèdica que, juntament amb un conveni amb hospitals i metges de la zona, vénen a fer visites diàries als refugiats.
"El més normal és atendre refredats o mals de cames. Molts proven d'entrar a França caminant, la policia francesa els retorna cap a Itàlia però al cap de dos dies ja ho tornen a provar", diu Valter Muscatello, coordinador de la Creu Roja del camp Parco Roya. "Tenim uns 20 voluntaris i la resta és personal professional".
La gestió per demanar asil polític o repatriament assistit la porten des de l'Ajuntament de Ventimiglia. Unes 10 persones de Sudan ja van ser repatriades des d'Itàlia en un acord entre governs l'agost passat.
També hi arriben menors. Si no van acompanyats són transferits a la comuna de la zona. El centre d'acollida és només per a homes, les dones són acollides a l'església de Santo António.
Per a molts aquests centre només és una pausa durant el camí. L'objectiu de molts és creuar a França i continuar cap a altres països. Però pocs són els que ho aconsegueixen. Es tracta de provar-ho diverses vegades, alguna tindran sort.
Els habitants del centre d'acollida passen l'estona com poden: rentant la roba, jugant al futbol, mirant com juguen o fent un futbolí que hi ha dins del centre. També tenen una zona reservada a l'oració pels de religió musulmana.
"Els refugiats col·laboren en tasques de neteja al camp", diu Valter. "La convivència és bona, tot i que sempre hi ha una furgoneta de la policia a la porta del centre. Però mai ha passat res", comenta el coordinador. Al centre només hi poden estar entre 7 i 10 dies. Després, en teoria, han de sortir. Molts no tornen perquè aconsegueixen travessar clandestinament a França.
També tenen unes hores al dia que els deixen contactar a Internet i trucar durant tres minuts a les seves famílies als països corresponents. A diverses parets del centre, s'hi troben pòsters amb fotos de carnet de persones que s'han perdut durant el viatge i amics o familiars no saben on són.
Les fotos serveixen per si algú del que arriba té alguna informació de la persona perduda. És l'anomenat programa "Restoring Family Links" de la Creu Roja italiana, que ajuda a trobar familiars perduts durant la ruta.
Viure com un sense sostre després d'arribar a Europa
Molts dels que arriben a Ventimiglia però que ja no tenen accés al centre d'acollida, acaben sota ponts o en llocs a la vora del riu que travessa la ciutat.
Són els que no han tingut tanta sort i, de moment, no han estat retornats per la policia. Els que dormen al carrer provenen de països com Senegal o Mali, passen el dia a l'estació esperant el moment de sort. Confien que algun dia, ni la policia italiana ni la francesa els veuran.
El preu del viatge des d'Eritrea
Molts dels que arriben provenen d'Eritrea i Sudan, Eritrea un país amb un règim totalitari que obliga a la població al Server militar obligatori entre 8 i anys. És un dels països emissors de més refugiats juntament amb Síria.
Els viatges per arribar a Europa són cars. Per norma, un dels més joves és enviat a fer la travessa i la família aposta tota la seva fortuna confiant en la sort del fill.
Filemón de 17 anys, provinent d'Eritrea, explica a NacióDigital el preu que ha pagat pel seu viatge.
Primer, 2.000 dòlars a un passador per sortir del seu país cap a Etiòpia; d'Etiòpia a Sudan i de Sudan a Líbia pagant en cada trajecte. Per una plaça en una barca de 700 persones va pagar 2.200 dòlars. En total, el viatge li va costar entre 7.000 i 7.500 dòlars arribar fins a Itàlia. La família va vendre la casa per poder pagar-li el trajecte.
Dilluns 19 de setembre, l'Assemblea General de les Nacions Unides acollirà una cimera per analitzar els grans desplaçaments dels refugiats i dels migrants. Una oportunitat més per elaborar un pla de resposta internacional.
Des de fa mesos, centenars de refugiats i migrants arriben a aquesta població per tal de continuar el seu viatge clandestinament cap a Europa. S'amaguen en els trens que van a Niça o Marsella i que surten cada dia de Ventimiglia.
Uns refugiats procedents de Darfur esperen el moment que la policia italiana no els vegi per amagar-se en un tren que els dugui a França Foto: Sergi Cámara
Després d'haver pagat per arribar a Itàlia entre 7.000 i 8.000 euros des de països com Eritrea, a molts encara els queda travessar diverses fronteres europees i continuar gastant diners.
D'altres, arrisquen i travessen les muntanyes que separen Itàlia i França a peu. La policia deté als que intenten amagar-se al tren. Si superen aquest control, encara els queda passar el de l'altra banda de la frontera, que no sempre està supervisat. Tot és qüestió de sort.
Recorregut que fan els migrants des de Ventimiglia Foto: Sergi Cámara
De tant en tant, la policia nacional també fa batudes a l'estació, i detenen als que no tenen els papers en regla.
La policia francesa deté i retorna a tots els que troba al tren o travessant les muntanyes. Aquests són portats després a altres ciutats italianes, però al cap de dos dies tornen a ser a Ventimiglia per tornar a provar de passar a França.
Adam, de 17 anys procedent de Darfur, Sudan espera el moment que la policia no el vegi per poder entrar a un tren que el dugui a França des de Ventimiglia, Itàlia. Ho ha provat 7 vegades, i totes ha estat retornat per la policia Francesa. Foto: Sergi Cámara
La vida transcorre més "normalitzada" a Ventimiglia. Els centenars de migrants i refugiats que abans dormien al carrer, provocant cert malestar entre la població i comerciants, ara estan en un camp d'acollida als afores de la ciutat, obert des del 16 de juliol del 2016.
Hi ha uns 60 mòduls habitables amb aire condicionat, per suportar la calor de l'estiu. També un menjador i assistència mèdica que, juntament amb un conveni amb hospitals i metges de la zona, vénen a fer visites diàries als refugiats.
Una refugiada procedent d' Eritrea intenta amagar-se al WC del tren que va cap a Marsella des de Ventimiglia, Itàlia. Foto: Sergi Cámara
"El més normal és atendre refredats o mals de cames. Molts proven d'entrar a França caminant, la policia francesa els retorna cap a Itàlia però al cap de dos dies ja ho tornen a provar", diu Valter Muscatello, coordinador de la Creu Roja del camp Parco Roya. "Tenim uns 20 voluntaris i la resta és personal professional".
La gestió per demanar asil polític o repatriament assistit la porten des de l'Ajuntament de Ventimiglia. Unes 10 persones de Sudan ja van ser repatriades des d'Itàlia en un acord entre governs l'agost passat.
Aquest camp es va obrir per donar atenció a unes 360 persones , però ara n’ acull un centenar més. Foto: Sergi Cámara
També hi arriben menors. Si no van acompanyats són transferits a la comuna de la zona. El centre d'acollida és només per a homes, les dones són acollides a l'església de Santo António.
Per a molts aquests centre només és una pausa durant el camí. L'objectiu de molts és creuar a França i continuar cap a altres països. Però pocs són els que ho aconsegueixen. Es tracta de provar-ho diverses vegades, alguna tindran sort.
Un refugiat llegeix a la zona destinada a l’ oració. Foto: Sergi Cámara
Els habitants del centre d'acollida passen l'estona com poden: rentant la roba, jugant al futbol, mirant com juguen o fent un futbolí que hi ha dins del centre. També tenen una zona reservada a l'oració pels de religió musulmana.
"Els refugiats col·laboren en tasques de neteja al camp", diu Valter. "La convivència és bona, tot i que sempre hi ha una furgoneta de la policia a la porta del centre. Però mai ha passat res", comenta el coordinador. Al centre només hi poden estar entre 7 i 10 dies. Després, en teoria, han de sortir. Molts no tornen perquè aconsegueixen travessar clandestinament a França.
Uns refugiats dormen dins el cebtre d’acollida Parco Roya Foto: Sergi Cámara
També tenen unes hores al dia que els deixen contactar a Internet i trucar durant tres minuts a les seves famílies als països corresponents. A diverses parets del centre, s'hi troben pòsters amb fotos de carnet de persones que s'han perdut durant el viatge i amics o familiars no saben on són.
Les fotos serveixen per si algú del que arriba té alguna informació de la persona perduda. És l'anomenat programa "Restoring Family Links" de la Creu Roja italiana, que ajuda a trobar familiars perduts durant la ruta.
Selam provinent d'Eritrea amb la seva filla Winta es protegeixen de la pluja després d'arribar a Ventimiglia, volen continuar cap a Alemanya. Foto: Sergi Cámara
Viure com un sense sostre després d'arribar a Europa
Molts dels que arriben a Ventimiglia però que ja no tenen accés al centre d'acollida, acaben sota ponts o en llocs a la vora del riu que travessa la ciutat.
Són els que no han tingut tanta sort i, de moment, no han estat retornats per la policia. Els que dormen al carrer provenen de països com Senegal o Mali, passen el dia a l'estació esperant el moment de sort. Confien que algun dia, ni la policia italiana ni la francesa els veuran.
Un migrant dorma sota un pont a Ventimiglia Foto: Sergi Cámara
El preu del viatge des d'Eritrea
Molts dels que arriben provenen d'Eritrea i Sudan, Eritrea un país amb un règim totalitari que obliga a la població al Server militar obligatori entre 8 i anys. És un dels països emissors de més refugiats juntament amb Síria.
Una dona dorm sota un pont del riu que creua Ventimiglia Foto: Sergi Cámara
Els viatges per arribar a Europa són cars. Per norma, un dels més joves és enviat a fer la travessa i la família aposta tota la seva fortuna confiant en la sort del fill.
Filemón de 17 anys, provinent d'Eritrea, explica a NacióDigital el preu que ha pagat pel seu viatge.
Filemon, Eritrea, 17 anys. Foto: Sergi Cámara
Primer, 2.000 dòlars a un passador per sortir del seu país cap a Etiòpia; d'Etiòpia a Sudan i de Sudan a Líbia pagant en cada trajecte. Per una plaça en una barca de 700 persones va pagar 2.200 dòlars. En total, el viatge li va costar entre 7.000 i 7.500 dòlars arribar fins a Itàlia. La família va vendre la casa per poder pagar-li el trajecte.
Dilluns 19 de setembre, l'Assemblea General de les Nacions Unides acollirà una cimera per analitzar els grans desplaçaments dels refugiats i dels migrants. Una oportunitat més per elaborar un pla de resposta internacional.