refugiats

Luxemburg recorda els valors de la UE en plantejar l'expulsió d'Hongria

El govern de centreesquerra del gran ducat planta cara a la política de l'hongarès Orban | L'executiu de Budapest ha convocat el 2 d'octubre un referèndum contra la política de la Unió Europea d'acollida als refugiats

per Pep Martí , 16 de setembre de 2016 a les 10:15 |
Grups radicals d'ultradreta insultant refugiats a Hongria | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La proposta del govern de Luxemburg d’expulsió o, si més no, de sancions severes a Hongria per la seva política envers els refugiats ha posat damunt la taula les contradiccions que sacsegen el projecte europeu. Els líders de la UE celebren una cimera a Bratislava, la capital eslovaca, per reflexionar sobre el futur de la Unió després del referèndum del Brexit. La trobada, però, va més enllà i implica una anàlisi de l’estat de salut d’aquell edifici construït després de la Segona Guerra Mundial per evitar un altre conflicte entre europeus.

El primer ministre d’Hongria, el conservador Viktor Orban, ha convocat per al 2 d’octubre un referèndum sobre la política de quotes establerta per la UE en el tema dels refugiats. La pregunta, en aquest cas, no és gens enrevessada. Més aviat tot el contrari: és un atac en tota regla contra el mateix projecte de la UE. Els ciutadans hongaresos hauran de posicionar-se davant la qüestió: “Vol que la unió Europa disposi, sense el consentiment del Parlament d’Hongria, sobre l’assentament de ciutadans no hongaresos a Hongria?”.   


Les critiques desfermades contra Orban dins i fora d’Hongria s’han estès a mesura que el governant –líder del molt conservador Fidesz, Fòrum Cívic- ha anat endurint la seva política, sempre en un sentit autoritari. La crueltat mostrada per la policia hongaresa amb les cues de refugiats que arribaven a la frontera ha indignat l’opinió pública europea i ha convertit Orban en un “maleït” a les institucions comunitàries. Però el cas d’Hongria és molt difícil de gestionar. El gest de Luxemburg de demanar sancions severes contra un soci deslleial amb els valors fundacions de la UE no pot tenir massa recorregut. Tothom sap que una expulsió, ni que fos temporal, requereix de la unanimitat dels països membres.  
 

Un govern luxemburguès atípic
 

Qui ha explicitat la proposta de sanció o expulsió és Jean Asselborn, ministre d’Exteriors del gran ducat. Luxemburg juga un paper molt especial dins de la Unió. Fa una mica de pont entre els dos grans, Alemanya i França. Se sent alhora el guardià del llegat dels pares fundadors de la comunitat europea. Sap treure profit, amb astúcia i habilitat diplomàtica, de ser un país petit. Sap que no serà mai determinant, però que sempre hi serà.

Però, a més, el gest valent d’Asselborn no es pot deslligar del color polític de l’actual executiu luxemburguès. Per primer cop en dècades, el govern del gran ducat no està liderat pel Partit Social Cristià, al qual pertany, paradoxalment, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. A Luxemburg governa des del 2013 una coalició de centreesquerra liderada pel liberal Xavier Bettel, un polític atípic que va fer historia, en un país de cultura catòlica, al fer pública la seva homosexualitat. Asselborn pertany al partit Socialista, soci de govern junt amb el Partit Verd. Amb la seva escomesa contra Orban, que ha legislat a favor del matrimoni tradicional, Luxemburg li recorda a Budapest en quin costat està el cor d’Europa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació