L'oposició denuncia que el Govern incompleix els acords del ple de pobresa

El principal temor de l'oposició quan el mes de març passat el Parlament va celebrar el ple monogràfic sobre la pobresa era que totes les mesures aprovades amb el suport de tots els partits es quedessin en una simple declaració d'intencions i es reedités el desencís del ple del 2014. Sis mesos després, els dos partits que van demanar la convocatòria del debat, PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), alerten que el grau d'incompliment dels acords comença a ser alarmant i que s'estan ajornant mesures que ni tan sols requereixen de dotació pressupostària. Demanen que la comissió de seguiment es reuneixi de forma urgent. El Govern respon que es convocarà "properament".

En el darrer informe del mes de juliol que va elaborar el Govern per retre comptes del compliment dels acords segellats per tots els partits en el ple, l'executiu ja deixava clar que, de les 273 mesures pactades, 80 estaven condicionades a disposar dels pressupostos del 2016. "Ja s'havia fet públic que hi havia un 30% de mesures que requerien de nous pressupostos. Amb tot, s'ha fet un esforç per prioritzar algunes partides", asseguren fonts del Govern. Els comptes, però, no es van aprovar perquè tant la CUP com la resta de partits de l'oposició van votar-hi en contra. Els diputats socialistes i de CSQEP alerten, però, que les mesures que van aprovar havien de servir per pal·liar una situació d'emergència social i consideren que hi ha poques senyals que indiquin que el Govern avança per donar-hi resposta. L'executiu català, però, té previst actualitzar les dades sobre el grau de compliment aquest dimarts.

"Correm el risc de tornar a haver fet un ple de pobresa que sigui fallit. De les expectatives creades a les accions del Govern hi ha molta diferència. Hi ha molts aspectes que no són qüestió de pressupost, sinó de deixadesa", assegura el diputat socialista Raül Moreno. La diputada ecosocialista Marta Ribas afegeix que convocar la comissió de seguiment és una "prioritat de país" per no tornar a caure "en els mateixos errors" que en el ple que es va celebrar fa dos anys. Després del ple de pobresa del 2012, el Govern ja va avisar l'oposició -en aquella ocasió el missatge el va verbalitzar Francesc Homs, llavors conseller i portaveu- que determinades resolucions del Parlament no es podien complir si l'executiu no disposava dels recursos suficients. "Si el Parlament aprova gastar uns diners que no tenim, el Govern ha de ser responsable i dir que no es pot complir", va argumentar Homs en aquella ocasió.  

"Cal ser responsable a l’hora de demanar actuacions, per l'impacte econòmic que tenen, i que després no es poden portar a terme si no hi ha pressupostos", insisteixen ara des del Govern. 

Les beques menjador

Una de les grans mesures aprovades en aquell ple va ser el d'assegurar l'accés a les beques menjador a tots els infants que ho necessitin amb una aportació pressupostària extra al marge dels 270 milions previstos en el pla de xoc. En aquell moment, l'oposició va assegurar que el departament d'Economia havia xifrat en 12 milions la quantitat addicional necessària. Malgrat que no es van aprovar els pressupostos, el Govern es va comprometre a fer un esforç econòmic perquè ho considera una "prioritat". "En elevar els llindars s'espera un increment en el nombre d'ajuts que cobreixen el 50% del cost del menjador i també en el nombre d‘ajuts que cobreixen el 100%", diu l'informe.

Tot i això, el compliment, asseguren els dos partits d'esquerres de l'oposició, està sent "parcial" perquè, segons explica Moreno, "no s'arriba a cobrir tota la situació de malnutrició" i són els ajuntaments els que estan fent un "esforç titànic" per garantir aquest ajut familiar. Al marge de les qüestions pressupostàries, però, critica que a hores d'ara que ja ha començat el curs hi ha pares i mares que no saben si els pertoca una beca perquè els processos no estan adaptats al calendari.

El Govern defensa que sí s'ha prioritzat aquesta qüestió. "Hem passat de destinar 32’7 milions per a 60.759 ajuts el curs 2012-2013, als 57 milions per a uns 88.000 ajuts del curs 2015-2016 i treballem amb una previsió pel curs escolar actual a l’entorn dels 70 milions", defensen des del Govern. Afegeixen, a més, que la partida "resta oberta" i que s'han revisat els criteris d'obtenció de l'ajut. "Això ha comportat l’eliminació del tram flexible i l’inici de l’equiparació del llindar de renda requerit per a accedir a les beques de menjador amb el llindar de risc de pobresa", argumenten.

Renda mínima d'inserció

El ple va aprovar garantir la renda mínima d'inserció com a dret subjectiu amb una partida oberta en funció de les necessitats recuperant els criteris que estaven fixats per rebre-la l'any 2010. La diputada de CSQEP Marta Ribas admet que amb la situació pressupostària actual és complex donar-hi resposta però assegura que, si realment aquesta qüestió és una prioritat per l'actual Govern, s'hauria d'haver fet una "modificació pressupostària" per garantir-ne el compliment amb els 70 milions necessaris. Moreno afegeix que a hores d'ara tampoc hi ha una proposta dels canvis de criteri -les condicions d'accés, diu, són ara "les més restrictives de la història de Catalunya"- per rebre aquesta renda i que, en tot cas, és clau saber si l'executiu "vol recuperar o no el caràcter universal d'aquesta prestació". En l'informe, el Govern deixa clar que bona part de les reformes previstes no es podran dur a terme "per manca de pressupost" malgrat que estiguin en fase d'estudi o en curs. "Era una de les mesures que requerien de pressupost", repliquen des del Govern.

Ajuts per a la dependència

Els partits de l'oposició insisteixen que a hores d'ara hi ha 6.742 places de residència i centres de dia lliures per persones en situació de dependència que estan buides i que no poden ser ocupades per manca d'ajuts, ja que accedir-hi pot tenir un cost que oscil·la entre els 1.400 i els 2.500 euros al mes. Mentrestant, hi ha, asseguren, 90.000 persones en llista d'espera. L'informe emès pel Govern assegura que per falta de pressupost no es poden crear noves places en funció de les necessitats territorials ni finançar noves places d‘atenció domiciliària. Sí assegura, però, el desplegament més lent d'algunes actuacions i fa notar que des del mes d‘abril de 2015 i fins a juny de 2016 s‘han concedit 4.662 prestacions econòmiques vinculades noves.

"Cal recuperar més prestacions. Ja sabem que bona part depèn dels recursos que es reben de Madrid, però el Govern ha de fer força per rebre'ls", afirma Moreno. "És un dels punts que el president Puigdemont va demanar al president Rajoy: el compliment del finançament públic de la llei de dependència", responen des del Govern.

El PSC va demanar el juliol la compareixença de la consellera d'Afers Socials, Dolors Bassa, i assegura que encara no en tenen resposta. Ribas afegeix també que no es destina "ni un sol euro" als centres especials de treball, que estan "morint d'inanició".

Salut

En matèria de Salut, al ple es va aprovar la creació de la llei d'accés universal a l'atenció sanitària per revertir les mesures preses pel govern del PP. En un principi, es va fixar que la llei estaria enllestida aquest setembre. L'informe del juliol la demora fins a finals d'any i l'executiu diu ara que es preveu "aprovar de forma imminent" un cop es finalitzin tots els tràmits. També es va acordar el disseny d'un pla per revertir les retallades que s'han fet en els darrers anys en l'àmbit sanitari i, segons Ribas, no s'ha fet l'informe dels llocs prioritaris d'actuació. "Aquestes són mesures que no impliquen cap inversió", insisteix Ribas. Per la seva banda, fonts de l'executiu català alerten que aquest informe "requereix conèixer el pressupost disponible".

Mesures financeres i fiscals

El Parlament va instar el Govern a estudiar l‘aplicació de noves figures fiscals i a millorar les ja existents, com ara l'impost de successions, l'impost sobre el patrimoni i el tram autonòmic de l'IRPF, entre altres, que permetin incrementar els nivells d'ingressos i garanteixin un sistema fiscal. L'informe del Govern assegura que aquesta qüestió està "en estudi". "Com pot estar en estudi si van votar-hi en contra durant el ple dels pressupostos i ja han dit que no ho faran?", sentencia Ribas. De fet, la diputada ecosocialista assegura que fins a 13 mesures que en l'informe del mes de març estaven "en curs" ara han retrocedit a fase d'estudi, cosa que implica, al seu judici, un retrocés.

Infància

PSC i CSQEP també denuncien que no s'ha produït cap avenç en el desplegament de la llei de drets i oportunitats per a la infància i a l'adolescència que es va aprovar l'any 2010. En el ple es va aprovar un calendari de desplegament en dos mesos i tampoc s'ha fet. Avisen que ja fa un any i mig que tampoc es reuneix la taula del Pacte per la Infància aprovat l'any 2013 malgrat que es va preveure que es fes el mes maig. El Govern respon que està fixada ja pel 23 de setembre.

Els dos partits també es mostren especialment molestos pel fet que el Govern hagi declinat personar-se com a acusació popular en el cas dels Maristes per presumptes abusos sexuals. Fonts de l'executiu català defensen, però, que s'ha aprovat la creació d’un comitè interdepartamental de seguiment dels protocols d’abusos sexuals a menors per "garantir amb més eficàcia la seva seguretat i benestar" i que aquest comitè vetllarà per "emfatitzar les mesures de prevenció, detecció i intervenció". Afegeixen que també s’ha creat la comissió per a l’impuls de la protecció efectiva davant els maltractaments a infants i adolescents.