universitats

Cinc candidats preparen la campanya per fer-se amb el rectorat de la UB

La setmana vinent es convocaran les eleccions per elegir el nou rector de la Universitat de Barcelona | Màrius Rubiralta, Joan Guàrdia, David Vallespín, Joan Elias i Norbert Bilbeny aspiren a succeir Dídac Ramírez

per Pep Martí , 15 de setembre de 2016 a les 15:24 |
Dídac Ramírez, rector sortint de la UB, amb Carles Puigdemont | EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La setmana vinent, la Universitat de Barcelona (UB) convocarà les eleccions a rector que tindran lloc presumiblement el mes de novembre. El rector Dídac Ramírez finalitza el seu mandat. Va ser elegit el 2008 i reelegit quatre anys més tard. La UB viu ja en plena precampanya. Fins a cinc noms circulen, de moment, per competir per fer-se amb el títol de Rector Magnífic.
 

Les eleccions a un rectorat universitari tenen un format diferent a unes eleccions polítiques, però això no vol dir que no siguin igual de dures. Les pugnes entre facultats i departaments no tenen molt a envejar a les lluites més descarnades pel poder. En el món acadèmic hi ha també aliances contradictòries, traïcions i enemistats que vénen de lluny, i aquestes eleccions a la UB donaran molt de joc. De moment, circulen amb força cinc noms com a posibles candidats al rectorat. Però no es pot descartar algun nou aspirant ni que algun dels qui apareixen finalment no es presenti.

Màrius Rubiralta, el rector que se’n va anar amb Zapatero


Ja fa mesos que els seus partidaris fan campanya per ell. Catedràtic de Química Orgànica, si acaba presentant la seva candidatura serà un aspirant fort. Ja va ser rector de la UB entre 2005 i 2008, quan va deixar el càrrec per ser secretari d’Universitats en el govern de Rodríguez Zapatero. Rubiralta sempre ha mantingut vincles amb l’entorn del PSC. La seva “fugida” a Madrid va ser objecte de crítiques que encara ara l'empaiten. En el seu mandat va ser considerat un home del bloc científic del campus, un veritable poder fàctic dins de la UB. De fet, va donar suport al projecte del Parc Científic.   

Joan Guàrdia, ben vist en sectors independentistes


Catedràtic a la Facultat de Psicologia, Guàrdia disposa d’una potent base de suports. Enfront un perfil més tecnòcrata i empresarialista de Rubiralta, Guàrdia aposta per un model més humanístic. Pot reunir suports a Economia i Dret, on té un dels seus puntals, el catedràtic de Ciència Política Jordi Matas. Però també suma suports en llocs sensibles de ciències, com a Biologia, on li dóna suport el catedràtic Jordi Garcia. També té arrels a Medicina, un àmbit determinant a la UB. Se'l considera un home de sensibilitat esquerrana i de simpaties independentistes. 

Joan Elias, un matemàtic clàssic

Un altre aspirant que està fent números per presentar-se és Joan Elias, matemàtic reconegut i a qui alguns defineixen com un catedràtic clàssic. Disposa de suports a matemàtiques i també a la important Facultat de Medicina, en competència amb les forces de Guàrdia. També a Biologia té alguns suports, com el catedràtic Alex Aguilar.   
 
David Vallespín, l’ideòleg de la reforma estructural  

Sobre aquest catedràtic de Dret Processal ha caigut l’estigma de ser el candidat continuista. La raó no és altra que haver estat un dels promotors –hi ha qui diu que l’ideòleg- de la reforma de les estructures de la UB que ha dut a terme l’actual equip rectoral.  Això li pot fer trobar suports en sectors de Dret i Economia –que ha estat base important de suport de l’actual rector Ramírez-. Però fonts de la UB creuen que li pot ser hostil el bloc científic, després de l’intent, al capdavall frustrat, d’aplegar les principals facultats de ciències en una de sola.   
 
Norbert Bilbeny, el filòsof que va per lliure

Catedràtic de la Facultat de Filosofia, especialitzat en Ètica, Bilbeny acarona el rectorat de la UB des de fa molts anys. Conegut per les seves col·laboracions periodístiques, se l’havia situat en el passat a prop d’ICV, però sempre s’ha mostrat molt gelós de la seva independència política. No amaga un posicionament ideològic progressista i es vol presentar com el candidat més rupturista, criticant el cost de les taxes universitàries i les dificultats per compatibilitzar estudis i feina.    
 
El poder del professorat

Els rectors s'elegeixen per sufragi universal, però no tots els vots tenen el mateix valor. Tots els membres de la comunitat universitària estan cridats a les urnes, però el pes dels professors titulars amb títol de doctor és enorme, amb el 51% del vot ponderat. La resta de professors suposen un 9% del vot ponderat, el bloc d’estudiants el 30% i el personal d’administració i serveis (PAS) el 10%. Tot candidat que es postuli necessita, per tant, disposar d’un ampli suport en la cúpula del professorat si vol tenir opcions. Amb tot, en cas de forta divisió de suports dins de la franja de catedràtics i doctors, hi ha  candidats que han arribat al rectorat gràcies al suport de treballadors i estudiants. Així ha estat en el cas de Dídac Ramírez.

Poca participació

La participació sol ser escassa en les eleccions al rectorat si es prenen les dades de tota la comunitat universitària. En les darreres eleccions va votar tan sols el 16,14% en primera volta. Però cal diferenciar la participació entre el professorat doctor, força elevada (més del 70%), com també entre el PAS, de la de la resta del professorat (32%) i de l'alumnat (menys del 10% en la segona volta).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació