16
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
22:10h
Simpatitzants de Junts pel Sí celebrant els resultats. Foto: Adrià Costa
El full de ruta de Junts pel Sí preveia que la fase ciutadana del procés constituent s'activés pocs mesos després de la investidura, impulsat per les entitats sobiranistes. Malgrat tot, excepte algunes iniciatives puntuals com la proposta de Reinicia, fins ara la comissió parlamentària del procés constituent ha quasi monopolitzat el debat, que encara no ha arribat al carrer amb una estratègia comuna i estructurada. La renovació del secretariat de l'ANC, els pressupostos fallits, la campanya del 26-J, la celebració de l'11-S o la qüestió de confiança han impedit un clima idoni per impulsar una iniciativa transversal d'aquestes característiques.
De fet, les entitats sobiranistes situaven la Diada com una data clau per donar el tret de sortida a aquesta fase preconstituent, la qual ha de servir per debatre a nivell ciutadà alguns dels elements que, després de les eleccions constituents, els diputats de la nova Assemblea constituent hauran de concretar en la futura carta magna d'una eventual República catalana. A l'espera del tret de sortida, però, les formacions independentistes ja estan situant-se en la línia de sortida per facilitar -i condicionar- els debats.
Així, segons ha pogut saber NacióDigital, Junts pel Sí treballa per reactivar els prop de 115.000 catalans que es van inscriure com a candidats ciutadans en la campanya electoral de les plebiscitàries. Una base de dades potent i territorialment transversal que la coalició sobiranista vol poder utilitzar ara per dinamitzar el futur procés constituent. El problema amb què es troba Junts pel Sí és que els inscrits durant la campanya ho van fer com a candidats, i no per a altres finalitats, motiu pel qual la coalició fa mesos que estudia com aconseguir reconvertir-los en activistes del procés constituent, una transformació legalment complexa que, segons fonts de la formació, està a punt de culminar.
Un mal precedent: la multa a l'ANC i Òmnium
De fet, el president de la comissió del procés constituent, Lluís Llach, també diputat de Junts pel Sí, apel·la sovint a la participació d'aquests 115.000 activistes, els quals no podien ser interpel·lats per ara perquè tinguessin un paper actiu en el procés. De fet, l'Agència de Protecció de Dades espanyola ja va multar amb 440.000 euros en total l'ANC i Òmnium per l'ús de les dades obtingudes en la Gigaenquesta, un precedent que obliga la coalició a ser curosos amb la normativa, per bé que saben que, si triguen gaire a resoldre l'atzucac, s'haurà perdut l'ocasió d'usar un instrument útil de participació.
Al seu torn, la CUP inicia aquest dijous la seva primera Escola d'Estiu, la qual durarà fins dissabte i suposarà un pas previ a un gran acte que la formació prepara pel 15 d'octubre en què començarà a redactar una "Constitució popular de Catalunya". El membre del secretariat Quim Arrufat va anunciar dimarts que aquest acte es farà a Barcelona i espera la participació de "milers i milers de persones" que haurien de debatre sobre diversos àmbits de la gestió política. "Serà la preparació per part de l'esquerra independentista i dels moviments populars del contingut del procés constituent que esperem que tingui lloc en aquest país", va explicar.
En l'Escola d'Estiu d'aquesta setmana es començarà a preparar la cita amb representants d'Andalusia, Galícia, el País Basc i Madrid, com a exemple de la "potència" de les "alternatives democràtiques que s'hi estan construint des de la base", així com de provinents d'Escòcia, Kurdistan, Veneçuela, Equador i Bolívia. La CUP considera que les ponències "seran molt importants per aprendre encerts i errors de cara al procés constituent català".
Un debat ciutadà liderat per un Fòrum Social Constituent
Segons les conclusions de la comissió del procés constituent, aprovades al Parlament amb els vots de Junts pel Sí i la CUP desatenent el veto del Tribunal Constitucional, el procés participatiu tindrà com a òrgan principal "un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil organitzada i els partits polítics", el qual haurà "de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució, que hauran d'ésser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana". Els resultats que en derivin constituiran "un mandat vinculant per als integrants de l'assemblea constituent, que els hauran d'incorporar al text del projecte de constitució".
Per fer efectiva aquesta fase ciutadana, el Parlament l'empararà i en farà un seguiment, i el Govern haurà de "posar a disposició de la ciutadania els recursos que calguin per a aconseguir un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert". "El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment, també a l'hora de fixar-ne els indicadors, el calendari i totes les altres qüestions que afectin el mètode emprat per a fer avançar el procés", reclama també aquesta moció.