Pere Navarro: «El PSC no pot ser només Barcelona i el Baix Llobregat»

Arriba amb la biografia de Joseph Fouché sota el braç –polític francès sense escrúpols que tant va donar suport a Napoleó com conspirar contra ell- i serè després d'haver pilotat els anys més turbulents del PSC. Ja en fa dos que va dimitir de la primera secretaria i en els darrers mesos, després de la candidatura de Carme Chacón a les eleccions del 20-D, s'ha hagut de fer a la idea de no tenir un escó al Congrés dels Diputats. Des de la distància, el també exalcalde de Terrassa Pere Navarro (Terrassa, 1959) se sincera i explica com viu el fet d'estar en un segon pla després d'haver abanderat la reforma federal de la Constitució que ara defensa el PSOE i pilotat una escissió que el va superar. Fa una radiografia de l'actual situació del PSC, dels reptes que ha d'encarar i dels errors que ha comès.

- Dos anys després d'haver deixat la primera secretaria del PSC, quin és el seu paper dins del socialisme?

- Estic a l'executiva federal del PSOE i a nivell del PSC tinc una implicació com a militant.

- Quin diagnòstic fa de l'actual situació del PSC?

- Com tots els altres partits, és el reflex de com està la societat. Vivim una situació social, política i econòmica complicada i això repercuteix en la vida interna però també en els plantejaments polítics dels diferents partits.

- Considera que està en fora de joc al Parlament? Hauria de tenir més pes en un moment en què l'acord entre Junts pel Sí i la CUP trontolla sovint i el Govern pot tenir necessitat de trobar socis alternatius?

- És difícil que algú tingui pes en un Parlament que està molt disgregat i atomitzat. Tenim un Govern de la Generalitat que no governa. Abans la gent sabia qui eren els consellers i ara, si sortim al carrer a preguntar qui és el conseller de benestar social o d'educació ningú ho sap. Això també és el reflex d'una situació política d'un cert afartament. Tenim un Govern que no governa, que està centrat només en el procés independentista i que està en mans de la CUP, que no és una força política sinó un conjunt d'assemblees que voten amb resultats absolutament imprevisibles i que no tenen una direcció amb qui interlocutar. Amb aquest panorama, és difícil que alguna cosa sobresurti. Ni el president de la Generalitat sobresurt.- S'ha sentit arraconat per l'actual PSC? Especialment després de la confecció de llistes de les eleccions generals.

- Jo pensava que el més lògic era que la persona que havia impulsat i finalment aconseguit que tot el PSOE defensés la reforma de la Constitució en sentit federal pogués col·laborar en el Congrés dels Diputats. L'objectiu del catalanisme polític ha estat sempre liderar des de Catalunya canvis al conjunt d'Espanya. Jo liderava un equip que ho estava fent.

Pere Navarro. Foto: Adrià Costa

- Considera que ho hauria d'haver fet com a candidat o com a número dos?

- El lloc era independent. Va ser sorprenent que al final resultés que em quedés fora. De vegades, qui té més soldadets és qui guanya i de vegades es posen els soldadets per davant de les propostes polítiques. Això passa en tots els partits i ho hem de canviar.

- Es refereix als "soldadets" de Carme Chacón?

- No sé com va anar, però el resultat és el que és. És pàgina passada, però és un símptoma que les coses han de canviar en el procés d'elaboració de llistes.

- S'ha valorat poc l'esforç que va fer la seva direcció per convèncer el PSOE que calia una reforma?

- Havíem d'aconseguir construir una línia política del partit en una situació complicada: venia de perdre totes les eleccions i tenia una situació interna complexa. Teníem unes propostes per afrontar la crisi econòmica, l'atur i la fiscalitat però no teníem una proposta escrita pel tema territorial. L'ADN federal sempre havia existit en el PSC però estava poc definit. Amb l'Alfredo Pérez Rubalcaba vam intentar que el PSOE entengués que feia falta una reforma de la Constitució.

- Com de difícil va ser?

- El 2013 em vaig recórrer tota Espanya predicant reforma constitucional i federalisme. A Espanya en aquell moment la paraula federal estava mal vista perquè l'associava a la primera república de l'Estanislau Figueras i de Pi i Margall, que va durar uns mesos i que va ser un embolic immens. A la resta de països del món el federalisme té a veure amb la unió des de la lleialtat amb les parts i respectant la diversitat i això és el que vam explicar a la gent del PSOE. Finalment, el juliol del 2013 vam arribar al pacte de Granada.

- El PSC no se'n va sortir amb tot, però.

- Va costar molt que la paraula federal sortís en el títol del document. Vam introduir el tema de l'ordinalitat i altres temes difícils i complicats. Aquest document forma part ja de l'ADN del PSOE i és un document molt sòlid que crec que en els pròxims anys marcarà la vida política espanyola i catalana.

- Per què després de tot això no té un càrrec de pes dins del partit?

- Això ho hauries de preguntar al PSC. Als qui van decidir que la situació fos així. A la comissió de llistes. Però jo continuo fent coses i estic col·laborant amb l'associació Tercera Via. Crec que en aquest país hi ha un espai que no està ocupat en aquest moment i que s'ha de reivindicar, que és el catalanisme polític. Més enllà del PSC i d'Unió, que està en una situació molt difícil, no veig cap altre partit que pugui ubicar-se en aquest espai.

- Els comuns reivindiquen el catalanisme popular.

- Els comuns no saben què són. Tenen gent independentista i gent que no ho és i jo encara no he vist un document ni de Podem ni dels comuns que faci una definició de què volen per a Catalunya i quin tipus de relació volen amb Espanya. Si el vent bufa d'una banda, intenten aproximar-se. Si bufa cap a l'altre, doncs hi van.

Pere Navarro. Foto: Adrià Costa

- Si el PSC hagués seguit defensant el dret a decidir haguessin passat per davant del PSC?

- Aquí se sumen moltes coses: el tema nacional, que és molt important, l'econòmic i el de la crisi política. A nivell de tota Espanya Podem ha crescut de forma espectacular i C's menys però també. I a Soria, Salamanca o Guadalajara el tema nacional és irrellevant. Per tant, jo crec que no. Jo vull aclarir però que estic en contra d'aquests referèndums.

- Però si vostè defensava la consulta legal i acordada.

- Nosaltres proposàvem que s'havia de votar un acord, no havíem proposat un referèndum d'autodeterminació. La pregunta que jo proposava no era independència sí o no i reivindicava el model d'Escòcia perquè el referèndum i la pregunta havia sortit d'un acord. A mi aquests referèndums que el que fan és traslladar a la població una responsabilitat que tenen els polítics quan la població està dividida per la meitat em semblen perniciosos.

- Què s'ha de votar doncs?

- Pot ser la reforma de la Constitució, pot ser un nou estatut o una llei orgànica. És igual, jo proposo la reforma de la Constitució però pot ser qualsevol cosa sempre i quan vingui d'un acord i generi una àmplia majoria. L'Estatut va tenir un resultat al referèndum per àmplia majoria. No va haver-hi un acord al 100% però hi havia un sentiment majoritari. Això és el que jo vull votar; perquè alguna cosa s'haurà de votar.

- Què es va fer malament durant el seu mandat al PSC?

- Probablement va haver-hi coses que es van fer malament, però era el pitjor moment amb les pitjors condicions. Tot i això, a les eleccions al Parlament vam ser segons en número de vots i estàvem gestionant una situació molt complicada d'unes persones que havien canviat o que ja eren així però que mentre el PSC era un partit fort els semblava un bon lloc per estar-hi.

- Es va gestionar bé la situació amb els crítics que finalment es van escindir?

- El partit va patir unes quantes escissions numèricament no molt importants. La primera va ser quan van marxar uns quants militants i van crear Ciutadans amb exmembres del PP. Els següents van ser aquells que primer criticaven l'independentisme i ara van a les manifestacions independentistes. Segurament han canviat i han vist que la majoria estava en un altre lloc i els ha semblat que aquest lloc era més confortable que continuar al costat dels companys socialistes. Altres, simplement han canviat. Aquests són els que tenen el meu respecte, perquè entenc que la gent pot evolucionar. Els que s'han posicionat per estar més confortables, no gaire.

- Creu que van marxar per assegurar-se cadires i càrrecs?

- Sí, i altres coses. Són gent que sempre està en el partit de la majoria. Hi ha persones que si la corrent va cap a una banda, doncs s'adeqüen.

- Li va saber greu personalment després d'haver-los incorporat a l'executiva?

- Em va saber greu perquè va ser una deslleialtat. Vaig fer una executiva on hi havia tothom i no podia preveure que algunes persones arribessin a ser tan deslleials. Si estaven pensant en marxar no calia fer comèdia.
 
- Ferraz el va amenaçar amb recuperar la federació catalana del PSOE quan el PSC va votar en dues ocasions diferent al Congrés?

- Alguns que van marxar del partit, que havien estat dirigents del PSC però que havien votat sempre igual que el PSOE, van marxar perquè deien que estàvem massa influïts pel PSOE. Però jo vaig ser el primer secretari que, per mantenir la coherència i la credibilitat, va votar dues vegades diferent del PSOE. I això va ser molt rellevant, es va viure com un desafiament. A mi em van arribar rumors que algú havia fet algun intent de fer la federació catalana del PSOE en aquell moment.

- El moment de comunicar a Rubalcaba que votarien diferent va ser el més crític del seu mandat?

- Sí. Les dues trucades que li vaig fer a l’Alfredo van ser molt complicades. Però els dos sabíem que no ho fèiem amb mala fe, que estàvem vivint la situació més complicada que havia tingut un dirigent del PSOE i del PSC i que l'estàvem intentant gestionar des de la lleialtat mútua. Potser vaig ser el primer secretari més crític en el comitè federal, tot i que el Pasqual té més fama. Però, en canvi, vaig ser el secretari del PSC més aplaudit.

- Després de Granada, però, aquest perfil crític es va desdibuixar. Van deixar de defensar el dret a decidir.

- El meu pacte amb Rubalcaba va ser aquest: busquem un punt en comú de tots els socialistes de tota Espanya. Això és Granada. No sé per què es va deixar de parlar de consulta legal i acordada però, de totes maneres, jo defenso que al final s'haurà de votat.

- En quin moment decideix que ja n'hi ha prou i deixar de ser primer secretari?

- Les eleccions europees van ser el desencadenant. Ens trobàvem en una situació que, si s'havia d’anar a les Termòpiles, havies de tenir un conjunt de gent cohesionat per anar a lluitar políticament parlant. Jo vaig veure que a l’estructura del partit no existia aquesta cohesió per fer una reforma de l’executiva que teníem prevista i tirar endavant amb més força. Em va semblar que allò més honrat i més honest era sortir del davant i que una altra persona pogués agafar la primera secretaria del partit. A més, jo era una persona que havia estat molt atacada per molts mitjans de comunicació i això és un desgast molt important i arriba un moment que, si no tens gent cohesionada al darrere, no tens aquesta força per poder continuar.

- Li va saber greu que aquells que l'havien animat a sortir de l'alcaldia de Terrassa li retiressin el suport?

- Jo era alcalde de Terrassa, on tenia una bona valoració. Em va saber greu perquè jo vaig complir amb una qüestió, que és no acumular càrrecs. Oriol Junqueras, per exemple, va seguir sent alcalde. A mi em va semblar un gest que era rellevant però va passar absolutament desapercebut.
- També en el seu propi partit?

- El partit és un reflex de la societat. Va ser molt popular que l’Ada Colau anés en metro, però jo també hi he anat. També que optés per un monovolum en comptes d’un cotxe de representació. Això fa 15 anys que ho vaig fer jo a Terrassa. Ara que han arribat els alcaldes "podemites" que van transport públic sembla que sigui una innovació. Però alguns ja ho havíem fet però no ens havíem fet fotografiar.

- Els comuns també han criticat molt les portes giratòries. Què en pensa?

- Amb les portes giratòries hi ha molta hipocresia perquè la gent que surt de la política té dret a continuar treballant en algun lloc. Em sembla al·lucinant que es demani, per una banda, renovació en la política, que la gent no s’instal·li eternament en un càrrec, i jo hi estic d’acord, però aquella persona té dret a tornar a la vida civil i a aconseguir un lloc de treball. Una altra cosa són els llocs en consells d’administració de les multinacionals cobrant una fortuna quan tu des del teu lloc públic has intervingut en temes que hi tenen a veure. Però algú que té una experiència en política, i això vol dir haver tocat moltes tecles i haver fet moltes coses, que una empresa més o menys important el pugui fitxar perquè li sembla útil, em sembla el més lògic del món.

- Qui pot liderar millor la nova etapa del PSC, Núria Parlon o Miquel Iceta?

- Encara no tenim candidats. Necessito veure tot el panorama per poder prendre una decisió.

- Què s’ha de fer en el PSC per revitalitzar-lo?

- S’ha de construir una nova direcció forta i un procés de renovació de les estructures territorials del partit. Necessitem que gent molt valuosa que està a les agrupacions fent treball molt de base accedeixi a llocs de direcció. Que el partit sigui un lloc on es pugui fer política i no sigui un tap de determinada gent que ocupa determinats llocs. Hem de fer una sacsejada i continuar defensant el federalisme. També hem d’intentar influir en el conjunt del socialisme espanyol. Aquesta xarxa és molt important i hem de buscar maneres de comunicar que vagin més enllà del llenguatge ortodox de la política. Jo no ho vaig fer, però hem de connectar amb la gent de manera diferent.

- El Baix Llobregat mana massa al partit?

- Barcelona ha de tenir pes, necessitem que el PSC de Barcelona creixi i s’adreci a nous sectors de la ciutat. El Baix Llobregat també ha de tenir pes, però el partit no pot ser només Barcelona i el Baix Llobregat. Si volem que aquest partit representi de veritat la societat catalana, els diferents territoris i els diferents sectors han de tenir el pes que els hi pertoca. Per a determinades coses, només importa quants delegats portes al congrés. Jo crec que hem de pensar més en la política que en els números.

- Què veu abans: terceres eleccions, Pedro Sánchez president o una abstenció del PSOE que permeti un govern del PP?

- Una abstenció del PSOE no la veig perquè Pedro Sánchez des del minut zero de les primeres eleccions ja va dir que ni per activa ni per passiva afavoriria un govern del PP. Crec que desgraciadament anem a terceres eleccions. Ara, crec que els quatre partits haurien d’almenys seure a una taula i no parlar del qui sinó del què. Espanya què necessita? Sortir de la crisi, doncs pactem tres mesures. Què més? Tema territorial, anem a veure què podem fer amb aquest tema. Si existeix un document, pot haver-hi un govern en què el senyor Rajoy no sigui president i tot els altres, PSOE, Podem i C's s'abstinguin.