13
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
15
de setembre
a les
9:46h
Perplexa, però amb ganes de seguir lluitant. Així es va quedar la Nohemi Ortiz aquest dilluns, quan va rebre una carta del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social que li tornava a negar la pensió per incapacitat. Ortiz, de 53 anys i veïna de Castelldefels, pateix diverses malalties degeneratives que li han provocat tumors i li han fet perdre la mobilitat als braços, les mans i les cames. Tot i que li van reconèixer un grau de discapacitat del 99% i tots els tribunals mèdics reconeixen que té una situació de gran dependència, l'administració li torna a girar l'esquena.
L'afectada va començar a rebre la pensió fins que el Ministeri la va impugnar. Un jutjat va donar-li la raó a Ortiz però la Seguretat Social va decidir recórrer i, en segona instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar la retirada de la seva pensió. El TSJC sosté que Ortiz ja patia aquestes malalties quan treballava com a teleoperadora a una fundació per discapacitats i, per tant, s'hauria de poder reincorporar. A més, a la carta que van rebre ahir, el Ministeri assegurava que no havia cotitzat suficients anys.
Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda especialitzada en Dret de la Seguretat Social, desmenteix tots dos arguments. D'una banda, creu que no té sentit que se l'acusi d'haver treballat malalta perquè les seves patologies són degeneratives. Ortiz anava a la feina en cadira de rodes, però ara no es pot moure del llit. Ha perdut la mobilitat als braços i les cames, no controla els seus esfínters i pateix espasmes. D'altra banda, Barrera recorda que "els anys mínims per rebre una pensió d'incapacitat són vuit" i Ortiz els supera de forma folgada.
"Volen que llenci la tovallola però donaré molta guerra"
Nohemí Ortiz creu que l'administració vol evitar pagar-li la seva pensió i la indemnització perquè són molts diners. Li haurien d'abonar 2.800 euros: la meitat li corresponen per allò que ha cotitzat i la resta per la seva condició de gran dependent. A més, li haurien d'haver donat més de 24.000 euros de forma retroactiva. Des que NacióDigitalva fer-se ressò del seu cas, la seva família ha rebut molts missatges de casos semblants. "Vaig veure un cas d'una persona que va morir esperant la seva pensió. Això és el que volen, que llencem la tovallola i callem, però jo penso donar molta guerra", declara Ortiz. Ara té trenta dies per fer una reclamació o el seu cas es tancarà.
"Jo vaig estar treballant en cadira de rodes quan podia haver demanat algun ajut perquè m'encantava treballar. Sempre pensava que la feina dignifica i ara, precisament per haver treballat amb les meves malalties, sembla que no em volen ajudar", lamenta. Ortiz es queixa de la quantitat de gent que cobra pensions per incapacitat i "després treballa en negre" i insisteix en comparar el seu cas amb el pare dependent de Mariano Rajoy. "Si jo tingués un fill president, no hauria de passar per tot això", rondina.
La Nohemi no surt mai de casa. Aquest any, només ho ha fet dos cops: perquè l'avalués un tribunal mèdic i per registrar-se com a sol·licitant de feina. A casa, només canvia l'habitació pel menjador en ocasions especials: quan juga el Barça. Aquells dies, amb l'ús d'una grua que li ha prestat la Creu Roja, surt a veure com juguen Messi i Suárez. "És l'únic que em fa oblidar tot això, encara que sigui per una estona", comenta amb un somriure.
"Puc perdre el meu pis, hem tingut molts cops la nevera buida i no tinc diners ni per comprar bolquers", diu la Nohemi. "Volen que em mori per estalviar-se una pensió, però seguiré lluitant perquè tinc una motivació: veure com creixen les meves filles", sosté. Tot i que assegura que seguirà "donant guerra", tem que tot aquest procés li absorbeixi "les reserves d'energies" que necessita per seguir batallant contra les seves malalties.
L'afectada va començar a rebre la pensió fins que el Ministeri la va impugnar. Un jutjat va donar-li la raó a Ortiz però la Seguretat Social va decidir recórrer i, en segona instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar la retirada de la seva pensió. El TSJC sosté que Ortiz ja patia aquestes malalties quan treballava com a teleoperadora a una fundació per discapacitats i, per tant, s'hauria de poder reincorporar. A més, a la carta que van rebre ahir, el Ministeri assegurava que no havia cotitzat suficients anys.
Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda especialitzada en Dret de la Seguretat Social, desmenteix tots dos arguments. D'una banda, creu que no té sentit que se l'acusi d'haver treballat malalta perquè les seves patologies són degeneratives. Ortiz anava a la feina en cadira de rodes, però ara no es pot moure del llit. Ha perdut la mobilitat als braços i les cames, no controla els seus esfínters i pateix espasmes. D'altra banda, Barrera recorda que "els anys mínims per rebre una pensió d'incapacitat són vuit" i Ortiz els supera de forma folgada.
"Volen que llenci la tovallola però donaré molta guerra"
Nohemí Ortiz creu que l'administració vol evitar pagar-li la seva pensió i la indemnització perquè són molts diners. Li haurien d'abonar 2.800 euros: la meitat li corresponen per allò que ha cotitzat i la resta per la seva condició de gran dependent. A més, li haurien d'haver donat més de 24.000 euros de forma retroactiva. Des que NacióDigitalva fer-se ressò del seu cas, la seva família ha rebut molts missatges de casos semblants. "Vaig veure un cas d'una persona que va morir esperant la seva pensió. Això és el que volen, que llencem la tovallola i callem, però jo penso donar molta guerra", declara Ortiz. Ara té trenta dies per fer una reclamació o el seu cas es tancarà.
Nohemi Ortiz només surt de l'habitació en comptades ocasions i sempre amb l'ajut d'una grua Foto: Judith Siches
"Jo vaig estar treballant en cadira de rodes quan podia haver demanat algun ajut perquè m'encantava treballar. Sempre pensava que la feina dignifica i ara, precisament per haver treballat amb les meves malalties, sembla que no em volen ajudar", lamenta. Ortiz es queixa de la quantitat de gent que cobra pensions per incapacitat i "després treballa en negre" i insisteix en comparar el seu cas amb el pare dependent de Mariano Rajoy. "Si jo tingués un fill president, no hauria de passar per tot això", rondina.
La Nohemi no surt mai de casa. Aquest any, només ho ha fet dos cops: perquè l'avalués un tribunal mèdic i per registrar-se com a sol·licitant de feina. A casa, només canvia l'habitació pel menjador en ocasions especials: quan juga el Barça. Aquells dies, amb l'ús d'una grua que li ha prestat la Creu Roja, surt a veure com juguen Messi i Suárez. "És l'únic que em fa oblidar tot això, encara que sigui per una estona", comenta amb un somriure.
"Puc perdre el meu pis, hem tingut molts cops la nevera buida i no tinc diners ni per comprar bolquers", diu la Nohemi. "Volen que em mori per estalviar-se una pensió, però seguiré lluitant perquè tinc una motivació: veure com creixen les meves filles", sosté. Tot i que assegura que seguirà "donant guerra", tem que tot aquest procés li absorbeixi "les reserves d'energies" que necessita per seguir batallant contra les seves malalties.