13
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
17:31h
El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha hagut de donar explicacions en nom del govern espanyol per l'intent de situar José Manuel Soria, exministre d'Indústria, com a director executiu del Banc Mundial. La decisió es va conèixer minuts després que el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, no aconseguís suports suficients per ser reelegit en el segon debat d'investidura. El nomenament de Soria, que va haver de dimitir pel cas dels papers de Panamà, va aixecar tanta polseguera que finalment va renunciar al nou càrrec a Washington. Tot i això, aquest no és l'únic ministre del PP que ha estat recol·locat.
L'exministra de Sanitat Ana Mato va ser ubicada l'abril passat en un nou fòrum anomenat "Universitat Europea", que té com a objectiu "fomentar" entre els més joves el coneixement de les polítiques de la Unió Europea (UE) des de Brusel·les. Mato va dimitir fa gairebé dos anys per la seva implicació en el cas Gürtel, i abans de trobar un nou destí lluny de l'executiu i fora del Congrés ja va exercir com a vicepresidenta primera de la Comissió de Cooperació Internacional.
José Ignacio Wert, el ministre més polèmic de Mariano Rajoy -per l'ofensiva recentralitzadora de la Lomce- va ser enviat a París com a ambaixador de l'estat espanyol davant l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb seu a la capital francesa. Wert va dimitir el seu càrrec el juny de l'any passat després d'un mandat marcat per la seva voluntat d'"espanyolitzar" els alumnes de l'escola catalana. El va substituir al ministeri Íñigo Méndez de Vigo.
En un càrrec d'abast continental també hi ha va anar a parar l'exministre d'Agricultura Miguel Arias Cañete per exercir de comissari d'Acció pel Clima i l'Energia. Va ser substituït per l'actual ministra, Isabel García, i aquest juliol es va veure obligat a comparèixer al Parlament Europeu per donar explicacions per la seva presumpta implicació en les adjudicacions fraudulentes del cas Acuamed i l'aparició de la seva dona als papers de Panamà. La portaveu de Podem a l'eurocambra, Tània González, va arribar a demanar-li la dimissió per aquest últim assumpte.
L'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón va ser el primer membre de l'executiu de Rajoy que va dimitir. Ho va fer després que el propi president espanyol confirmés la retirada de l'avantprojecte de llei d'avortament, un dels principals objectius del mandat de Gallardón. Al cap de poc temps, l'exministre va entrar al Consell Consultiu de la Comunitat de Madrid. Cristina Cifuentes, presidenta de la comunitat, va posar en marxa el tancament d'aquesta entitat un any després. Paral·lelament, a principis del 2015, Gallardón va començar a treballar a la Universitat Internacional de la Rioja i va ser escollit president de la Fundació Ciutadania i Valors (FUNCIVA).
Els ministres d'Aznar, també amb una bona "jubilació"
Els que van ser ministres durant el govern de José María Aznar han tingut una sort similar. L'exministre de Defensa Federico Trillo primer va ser nomenat ambaixador al Regne Unit. Trillo no ha passat desapercebut a Londres. Un diputat de la cambra dels comuns va demanar el 2013 que fos expulsat per la posició d'Espanya respecte Gibraltar. El propi Trillo va protagonitzar el 2014 diverses intervencions contra la premsa anglesa per publicar opinions favorables a un referèndum català. L'abril del 2015 Hisenda va descobrir que una constructora li havia pagat 354.000 euros a canvi de serveis sense justificar quan era diputat, segons va destapar El País.
Ángel Acebes, ministre de l'Interior entre els anys 2002 i 2004, treballa a Iberdrola des del 2012. Quan va deixar l'escó el 2011, va ser contractat com a membre del consell d'administració del Banco Financiero y de Ahorros, pertanyent al grup bancari presidit per Rodrigo de Rato i matriu de Bankia. Fa dos anys, va ser imputat pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz en el cas dels papers de Bárcenas i va haver de declarar.
Precisament, Rodrigo Rato, que va ser vicepresident segon i responsable de la cartera d'Economia del govern d'Aznar, ha estat un dels exministres amb una trajectòria postpolítica més rellevant. El 2004 va ser nomenat director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), amb seu a Washington. Va exercir el càrrec fins al 2007, any en què va anunciar la seva dimissió. El 2010 va ser nomenat president de Caja Madrid i va gestionar la conversió de l'entitat a Bankia, amb un resultat nefast per als contribuents espanyols. El 2012 va dimitir el càrrec i el mateix any va ser imputat per l'Audiència Nacional per una presumpta estafa. Aquest gener, la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar quatre anys i mig de presó per a Rato pel cas de les "targetes black".
L'exministra de Sanitat Ana Mato va ser ubicada l'abril passat en un nou fòrum anomenat "Universitat Europea", que té com a objectiu "fomentar" entre els més joves el coneixement de les polítiques de la Unió Europea (UE) des de Brusel·les. Mato va dimitir fa gairebé dos anys per la seva implicació en el cas Gürtel, i abans de trobar un nou destí lluny de l'executiu i fora del Congrés ja va exercir com a vicepresidenta primera de la Comissió de Cooperació Internacional.
José Ignacio Wert, el ministre més polèmic de Mariano Rajoy -per l'ofensiva recentralitzadora de la Lomce- va ser enviat a París com a ambaixador de l'estat espanyol davant l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb seu a la capital francesa. Wert va dimitir el seu càrrec el juny de l'any passat després d'un mandat marcat per la seva voluntat d'"espanyolitzar" els alumnes de l'escola catalana. El va substituir al ministeri Íñigo Méndez de Vigo.
En un càrrec d'abast continental també hi ha va anar a parar l'exministre d'Agricultura Miguel Arias Cañete per exercir de comissari d'Acció pel Clima i l'Energia. Va ser substituït per l'actual ministra, Isabel García, i aquest juliol es va veure obligat a comparèixer al Parlament Europeu per donar explicacions per la seva presumpta implicació en les adjudicacions fraudulentes del cas Acuamed i l'aparició de la seva dona als papers de Panamà. La portaveu de Podem a l'eurocambra, Tània González, va arribar a demanar-li la dimissió per aquest últim assumpte.
L'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón va ser el primer membre de l'executiu de Rajoy que va dimitir. Ho va fer després que el propi president espanyol confirmés la retirada de l'avantprojecte de llei d'avortament, un dels principals objectius del mandat de Gallardón. Al cap de poc temps, l'exministre va entrar al Consell Consultiu de la Comunitat de Madrid. Cristina Cifuentes, presidenta de la comunitat, va posar en marxa el tancament d'aquesta entitat un any després. Paral·lelament, a principis del 2015, Gallardón va començar a treballar a la Universitat Internacional de la Rioja i va ser escollit president de la Fundació Ciutadania i Valors (FUNCIVA).
Els ministres d'Aznar, també amb una bona "jubilació"
Els que van ser ministres durant el govern de José María Aznar han tingut una sort similar. L'exministre de Defensa Federico Trillo primer va ser nomenat ambaixador al Regne Unit. Trillo no ha passat desapercebut a Londres. Un diputat de la cambra dels comuns va demanar el 2013 que fos expulsat per la posició d'Espanya respecte Gibraltar. El propi Trillo va protagonitzar el 2014 diverses intervencions contra la premsa anglesa per publicar opinions favorables a un referèndum català. L'abril del 2015 Hisenda va descobrir que una constructora li havia pagat 354.000 euros a canvi de serveis sense justificar quan era diputat, segons va destapar El País.
Ángel Acebes, ministre de l'Interior entre els anys 2002 i 2004, treballa a Iberdrola des del 2012. Quan va deixar l'escó el 2011, va ser contractat com a membre del consell d'administració del Banco Financiero y de Ahorros, pertanyent al grup bancari presidit per Rodrigo de Rato i matriu de Bankia. Fa dos anys, va ser imputat pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz en el cas dels papers de Bárcenas i va haver de declarar.
Precisament, Rodrigo Rato, que va ser vicepresident segon i responsable de la cartera d'Economia del govern d'Aznar, ha estat un dels exministres amb una trajectòria postpolítica més rellevant. El 2004 va ser nomenat director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), amb seu a Washington. Va exercir el càrrec fins al 2007, any en què va anunciar la seva dimissió. El 2010 va ser nomenat president de Caja Madrid i va gestionar la conversió de l'entitat a Bankia, amb un resultat nefast per als contribuents espanyols. El 2012 va dimitir el càrrec i el mateix any va ser imputat per l'Audiència Nacional per una presumpta estafa. Aquest gener, la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar quatre anys i mig de presó per a Rato pel cas de les "targetes black".