BARCELONA

​La bretxa de l'atur entre barris s'enquista a Barcelona

La Marina del Prat Vermell multiplica per cinc el percentatge de desocupats del barri que en té menys, que és el de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes | L'atur entre els estrangers és del 17,5%, un punt per sobre del barri amb el percentatge més alt | Sis dels deu districtes de la ciutat superen la mitjana de ciutat del 7,6%

per Jordi Bes/Cristina Garde , Barcelona, 13 de setembre de 2016 a les 16:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La lleu recuperació econòmica segueix sense traslladar-se als barris més castigats per la crisi a Barcelona. Tot i la baixada generalitzada del nombre d'aturats a tota la ciutat, la taxa de desempleats del barri de la Marina del Prat Vermell (16,5%), al districte de Sants-Montjuïc, multiplica per cinc la de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (3,2%), de Sarrià-Sant Gervasi, segons les últimes dades disponibles corresponents al juliol que ha fet públiques aquest dimarts l'Ajuntament. Al juliol la ciutat tenia 79.225 aturats registrats, un 12,07% menys que un any abans.

Dels deu barris amb més percentatge de persones sense feina, vuit –Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, Vallbona, la Guineueta, Canyelles, Verdun, les Roquetes i Torre Baró- formen part de Nou Barris, el districte més afectat: té un 10,6% d'atur, tres punts per sobre de la mitjana de Barcelona i 2,5 vegades superior al que té el més baix, Sarrià-Sant Gervasi (4,2%). Entre els deu barris amb menys aturats, cinc pertanyen a Sarrià (el Putxet i el Farró és l'únic dels sis d'aquest territori que no està entre els menys castigats).

QUIN BARRI TÉ EL PERCENTATGE MÉS ALT DE DESOCUPACIÓ?



 
Es dóna el cas que el percentatge del barri amb més atur només es veu superat pel global dels estrangers sense feina, i que és del 17,5% (13.871 persones). En total, sis districtes superen la mitjana de ciutat del 7,6%. A més de Nou Barris, són Ciutat Vella (9,2%), Sant Andreu (8,6%), Sant Martí i Horta-Guinardó (8,2% cadascun) i Sants-Montjuïc (8%). Només queden per sota Gràcia (6,5%), Les Corts (6,2%) i l'Eixample (6,1%), a més de Sarrià. El que té més aturats és Sant Martí, amb 12.576 persones, seguit de Nou Barris, amb 10.829.

A més de la bretxa territorial, es manté viva la de gènere. Els homes segueixen sent els més beneficiats de la reducció de l'atur, de manera que al juliol 42.890 dels barcelonins sense feina eren dones, un 9,68% menys que el mateix mes del 2015, mentre que hi havia 36.335 homes, un 14,74% menys. Més de la meitat del total de desempleats tenen més de 45 anys, però el segment d'edat on s'ha reduït més en un any és entre els que tenen 30 i 45 anys (el 15,72% menys). Entre els més joves la disminució està al voltant del 7%.


Els aturats de llarga durada són gairebé els mateixos que els que no fa encara sis mesos sense feina, uns 33.000, respectivament. No obstant això, als nous desempleats els costa més trobar un lloc de treball. La disminució de l'atur és molt més accentuada entre els que hi estan més temps, de manera que és del 16% entre els de més d'un any i superior al 14% entre els que fa entre sis i dotze mesos. Entre els que fa menys de sis mesos és de gairebé el 7%. Al voltant del 50% d'aturats no rep cap prestació econòmica.
 
LES DIFERÈNCIES DE LA TAXA D'ATUR PER DISTRICTES



El govern Colau no vol "dues barcelones"

L'Ajuntament ha fet públiques les dades coincidint amb la primera reunió del mandat de la Taula per l'Ocupació de Barcelona, la qual ha presidit l'alcaldessa, Ada Colau. A la sortida, el primer tinent d'alcalde i responsable de Treball, Gerardo Pisarello, ha defensat que la ciutat no pot avançar "dividida" i estructurada "en dues barcelones". Ha expressat la seva satisfacció per la disminució de l'atur, però ha afirmat que no poden er autocomplaents quan hi ha 80.000 aturats i l'ocupació que es crea "en la majoria de casos és feina precària": el 86,7% dels nous contractes del 2015 van ser temporals.

L'estratègia municipal, que s'articularà al voltant de l'Estratègia per l'Ocupació de Barcelona (EOB), se centrarà en la proximitat, amb l'extensió de les oficines de Barcelona Activa pels districtes, i l'acompanyament al ciutadà, amb la creació de plans d'ocupació individualitzats. No obstant això, la regidora de CiU Sònia Recasens, que va ser la responsable de les polítiques d'ocupació el mandat passat, ha criticat que Colau "s'ha volgut fer la foto" i que hagi anunciat mesures que l'anterior govern de CiU ja va impulsar, com descentralitzar Barcelona Activa.

Recasens ha recordat que l'anterior govern ja disposava de la Taula Barcelona Creixement. "El que molesta l'alcaldessa és que es parli de creixement a Barcelona", ha defensat. A la reunió d'aquest dilluns han participat una cinquantena d'agents, com sindicats, patronals, cambres de comerç, administracions, entitats socials, universitats, escoles de negoci i gremis empresarials. A diferència de la de Barcelona Creixement, ara s'incorporen agents procedents de l'economia cooperativa i del tercer sector, ha destacat Pisarello.
 

Consulta el percentatge d'atur per barris (Del 2012 a juliol del 2016)
 

Primera reunió de la Taula per l'Ocupació encapçalada per Colau. Foto: Ajuntament de Barcelona

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació