10
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
7:24h
Hi ha hagut un moment en què semblava que els presents congregats a l’acte institucional de la Diada haurien hagut de dir allò de “no hem vingut a lluitar contra els elements”. La pluja ha tret el cap en l’inici de l’acte i per un instant ha semblat una aliada inesperada de l’unionisme. El Cant de la Senyera ha acompanyat la bandera onejada sota la pluja. Però al final la sort s’ha decantat cap al costat austriacista.
Un acte institucional molt mestís el d’aquesta nit al Born. Amb moltes referències a les aportacions que han fet el país el poble gitano, els altres catalans de Francesc Candel i les diverses immigracions que l’han enriquit. S’ha escoltat l’himne internacional gitano i la Dansa espanyola “Andalusa” de Granados. Diversitat també, amb cites d’Antonio Machado -ben poc sensible al catalanisme, val a dir-ho-, i d’Stefan Zweig, al costat de Pere Calders i Mercè Rodoreda. S’intueix la voluntat en el sobiranisme d’eixamplar el seu espai, d’evitar els elements més polèmics, de tendir ponts. Si ahir, era ERC, i la CUP (amb més recança), la que llançava un fil cap al món podemita, avui al Born s’ha subratllat la vocació integradora del catalanisme.
Alguns comentaris que se sentien entre els presents comparaven l’acte d’aquest 2016 amb els anteriors, que van generar més polèmica. Només cal recordar la cita de Joan Sales feta per Mònica Terribas (“No es tracta de deixar de ser catalans. Es tracta de deixar de ser imbècils”). O el de l’any passat, a la plaça de Sant Jaume, que va fer un repàs de la història de Catalunya, amb una referència a la figura, sempre polaritzadora, de Lluís Companys. Una cosa és ben probable: l’acte d’avui no haurà incomodat cap de les autoritats presents.
El Fossar, una altra història
A pocs metres, al Fossar de les Moreres, transcorria una altra festa. Des de dos quarts de nou del vespre, transcorria un acte de l’Associació Memorial 1714 amb la intervenció de diversos oradors, entre ells l’historiador Xavier Hernández i l’editor Quim Torra. Un altre dels qui han parlat ha estat l’exregidor Agustí Solé. Aprofitant la decisió del consistori d’Ada Colau de canviar el nom de la plaça Llucmajor pel de plaça de la República, ha escomès contra el llegat de la Segona República, recordant l’anticatalanisme de Negrín i Azaña. Solé ha insistit en el discurs anti-Segona República, com venint a dir que d’Espanya, ni la República.
Després, s’ha fet de cos present al Fossar Ramon de Vilana-Perles, aristòcrata austriacista que va ser braç dret de l’arxiduc Carles, per fer una salutació en favor de la República catalana. L’advocat Sebastià Sardiné, ben disfressat, l’ha interpretat. La Diada al Fossar és un món propi en cada Onze de Setembre.
Un acte institucional molt mestís el d’aquesta nit al Born. Amb moltes referències a les aportacions que han fet el país el poble gitano, els altres catalans de Francesc Candel i les diverses immigracions que l’han enriquit. S’ha escoltat l’himne internacional gitano i la Dansa espanyola “Andalusa” de Granados. Diversitat també, amb cites d’Antonio Machado -ben poc sensible al catalanisme, val a dir-ho-, i d’Stefan Zweig, al costat de Pere Calders i Mercè Rodoreda. S’intueix la voluntat en el sobiranisme d’eixamplar el seu espai, d’evitar els elements més polèmics, de tendir ponts. Si ahir, era ERC, i la CUP (amb més recança), la que llançava un fil cap al món podemita, avui al Born s’ha subratllat la vocació integradora del catalanisme.
Una de les actuacions de l'acte institucional de la Diada Foto: Adrià Costa
Alguns comentaris que se sentien entre els presents comparaven l’acte d’aquest 2016 amb els anteriors, que van generar més polèmica. Només cal recordar la cita de Joan Sales feta per Mònica Terribas (“No es tracta de deixar de ser catalans. Es tracta de deixar de ser imbècils”). O el de l’any passat, a la plaça de Sant Jaume, que va fer un repàs de la història de Catalunya, amb una referència a la figura, sempre polaritzadora, de Lluís Companys. Una cosa és ben probable: l’acte d’avui no haurà incomodat cap de les autoritats presents.
El Fossar, una altra història
A pocs metres, al Fossar de les Moreres, transcorria una altra festa. Des de dos quarts de nou del vespre, transcorria un acte de l’Associació Memorial 1714 amb la intervenció de diversos oradors, entre ells l’historiador Xavier Hernández i l’editor Quim Torra. Un altre dels qui han parlat ha estat l’exregidor Agustí Solé. Aprofitant la decisió del consistori d’Ada Colau de canviar el nom de la plaça Llucmajor pel de plaça de la República, ha escomès contra el llegat de la Segona República, recordant l’anticatalanisme de Negrín i Azaña. Solé ha insistit en el discurs anti-Segona República, com venint a dir que d’Espanya, ni la República.
Després, s’ha fet de cos present al Fossar Ramon de Vilana-Perles, aristòcrata austriacista que va ser braç dret de l’arxiduc Carles, per fer una salutació en favor de la República catalana. L’advocat Sebastià Sardiné, ben disfressat, l’ha interpretat. La Diada al Fossar és un món propi en cada Onze de Setembre.
El grup que ha interpretat l'himne gitano Foto: Adrià Costa