09
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:57h
Ha començat la campanya per renovar els parlaments de Galícia i el País Basc. La gran paradoxa és que les eleccions nacionals basca i gallega tindran aquest cop una dimensió molt espanyola. Potser com mai. L’enquesta del CIS que ha fet de pòrtic a la cursa electoral ha donat ànims a La Moncloa: el Partit Popular conservaria la majoria absoluta a Galícia, mentre que al País Basc el PNB d’Iñigo Urkullu es mantindria com a primera força indiscutible, però lluny de la majoria absoluta. Socialistes i populars empatarien, però el descens del PSOE seria espectacular. Caldrà veure si els pactes postelectorals obliguen al PNB a implicar-se en un hipotètic debat d'investidura. La irrupció del Podem basc ressituaria la força de la resta de formacions.
El PSOE de Sánchez, en joc
Pedro Sánchez es juga la seva estratègia del “no” al PP en la investidura en terres gallegues i basques. Un afebliment seriós el 25-S seria letal. Si el PP manté l’absoluta per a Núñez Feijóo, la posició de Mariano Rajoy es reforçaria i molt. Si, a més, En Marea superés el PSOE, la situació de Sánchez seria desesperada. Un PP per sota dels 38 diputats que donen la majoria absoluta seria una garrotada per Rajoy.
Es dóna la circumstància que els candidats socialistes a Galícia i Euskadi s’han alineat amb Sánchez en les batalles internes del secretari general amb la majoria dels barons territorials. Idoia Mendia, la líder del socialisme basc, és un dels pocs dirigents territorials que han donat suport al líder del partit. Ser superada pel PP seria una ensopegada forta que afebliria encara més Sánchez.
En el cas de Galícia, Xoaquín Fernández Leiceaga –dirigent socialista que va guanyar unes primàries difícils enfront un candidat que tenia el suport de barons poderosos com José Blanco- s’ha mostrat partidari del “no” rotund del PSOE a la investidura de Rajoy. Sánchez necessita una victòria, com seria una coalició d’esquerres a Santiago de Compostel·la, però com a mínim, li cal que el PSOE no quedi en tercera posició darrera d’En Marea.
El paper del PNB
La composició del Parlament basc serà determinant per la política "espanyola" del PNB després del 25-S. Un PNB amb 27-28 escons requeriria el suport d'alguna altra formació. Des dels cercles polítics madrilenys es repeteix que això "estovaria" el grup basc al Congrés i el podria acostar a un suport a la investidura de Rajoy. Però la duresa del portaveu nacionalista en el debat d'investidura no ho preveu fàcil.
En tot cas, l'escenari a l'hemicicle basc serà complex, pot permetre una política de pactes de geometria variable i, a més, sumar Ciutadans i PNB a un suport a Rajoy no és un horitzó que es pugui donar per fet. El ventall d'opcions dels nacionalistes bascos pot ser molt obert.
Arriola tenia raó?
L’escenari que s’està dibuixant pot acabar donant en part la raó a Pedro Arriola, el sociòleg de Mariano Rajoy. Arriola, discutit sempre dins del PP però escoltat a La Moncloa, sempre ha mantingut que donar aire a Podem era una estratègia intel·ligent perquè l’aliança del PSOE amb els de Pablo Iglesias era improbable. Fracturar el vot de l’esquerra, aconseguir que el PSOE quedés molt per sota del PP era la millor política. És molt difícil que el vot que es fragmenta a les urnes després es pugui reunir a les institucions, segons l’equip d’Arriola. L’anàlisi d’Arriola troba detractors, ja que la mobilització "podemita" ha facilitat canvis de majoria a les grans ciutats. Però en el cor de la política espanyola, fins ara, el context ajuda a preservar la posició de Rajoy.
El PSOE de Sánchez, en joc
Pedro Sánchez es juga la seva estratègia del “no” al PP en la investidura en terres gallegues i basques. Un afebliment seriós el 25-S seria letal. Si el PP manté l’absoluta per a Núñez Feijóo, la posició de Mariano Rajoy es reforçaria i molt. Si, a més, En Marea superés el PSOE, la situació de Sánchez seria desesperada. Un PP per sota dels 38 diputats que donen la majoria absoluta seria una garrotada per Rajoy.
Es dóna la circumstància que els candidats socialistes a Galícia i Euskadi s’han alineat amb Sánchez en les batalles internes del secretari general amb la majoria dels barons territorials. Idoia Mendia, la líder del socialisme basc, és un dels pocs dirigents territorials que han donat suport al líder del partit. Ser superada pel PP seria una ensopegada forta que afebliria encara més Sánchez.
En el cas de Galícia, Xoaquín Fernández Leiceaga –dirigent socialista que va guanyar unes primàries difícils enfront un candidat que tenia el suport de barons poderosos com José Blanco- s’ha mostrat partidari del “no” rotund del PSOE a la investidura de Rajoy. Sánchez necessita una victòria, com seria una coalició d’esquerres a Santiago de Compostel·la, però com a mínim, li cal que el PSOE no quedi en tercera posició darrera d’En Marea.
El paper del PNB
La composició del Parlament basc serà determinant per la política "espanyola" del PNB després del 25-S. Un PNB amb 27-28 escons requeriria el suport d'alguna altra formació. Des dels cercles polítics madrilenys es repeteix que això "estovaria" el grup basc al Congrés i el podria acostar a un suport a la investidura de Rajoy. Però la duresa del portaveu nacionalista en el debat d'investidura no ho preveu fàcil.
En tot cas, l'escenari a l'hemicicle basc serà complex, pot permetre una política de pactes de geometria variable i, a més, sumar Ciutadans i PNB a un suport a Rajoy no és un horitzó que es pugui donar per fet. El ventall d'opcions dels nacionalistes bascos pot ser molt obert.
Arriola tenia raó?
L’escenari que s’està dibuixant pot acabar donant en part la raó a Pedro Arriola, el sociòleg de Mariano Rajoy. Arriola, discutit sempre dins del PP però escoltat a La Moncloa, sempre ha mantingut que donar aire a Podem era una estratègia intel·ligent perquè l’aliança del PSOE amb els de Pablo Iglesias era improbable. Fracturar el vot de l’esquerra, aconseguir que el PSOE quedés molt per sota del PP era la millor política. És molt difícil que el vot que es fragmenta a les urnes després es pugui reunir a les institucions, segons l’equip d’Arriola. L’anàlisi d’Arriola troba detractors, ja que la mobilització "podemita" ha facilitat canvis de majoria a les grans ciutats. Però en el cor de la política espanyola, fins ara, el context ajuda a preservar la posició de Rajoy.