memòria històrica

De l'oblit dels morts al dret dels vius

El Govern impulsa un projecte d'identificació dels desapareguts del franquisme i la Guerra Civil | L’objectiu és crear un banc d'ADN amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades i establir-ne les relacions de parentiu

per Pep Martí , 7 de setembre de 2016 a les 21:30 |
Treballs d'exhumació d'una fossa comuna a Osona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La política de memòria és un eix estratègic del Govern. La ruptura amb el marc polític sorgit de la Transició comporta també una inflexió en un tema tan delicat com és el tractament del passat. El departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que dirigeix Raül Romeva, té en el seu àmbit el Memorial Democràtic i és el responsable de la política de memòria.    

Dins d’aquesta estratègia s’inscriu l’acord que aquest dimecres han signat el conseller Romeva i els de Justícia, Carles Mundó, i de Salut, Toni Comín, per fer realitat el Programa d’identificació genètica dels desapareguts durant la guerra i la dictadura. L’objectiu és crear una base de dades amb el perfil genètic dels parents de les persones desaparegudes, un banc d'ADN amb els perfils genètics de les restes òssies exhumades i establir-ne les relacions de parentiu.   


L’entesa entre els tres departaments és transcendent. Salut i Exteriors han signat un acord per articular l’anàlisi de les mostres biològiques de parents per poder-les contrastar amb les dades genètiques obtingudes de les restes òssies de les persones desaparegudes. Exteriors i Justícia, per la seva banda, han acordat assegurar la col·laboració de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.  

El conseller Romeva ha destacat la rellevància de l’acte d’avui, assenyalant que “encara el futur exigeix fer-ho amb la memòria endreçada”. El conseller Comín s’ha referit al “dret dels vius” que implica que els familiars de les persones desaparegudes tenen dret a localitzar, recuperar i enterrar de manera digna els seus parents. Per la seva banda, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha parlat del deure que suposa pel Govern garantir a les famílies la recuperació de les restes dels que van perdre durant la guerra i el franquisme.

 

Signatura de l'acord entre els consellers Toni Comín, Raül Romeva i Carles Mundó. Foto: Govern


Una política estratègica


Un acte simbòlic d’aquest esforç per desenterrar el passat va ser la commemoració dels 80 anys de l’esclat de la Guerra Civil, el juliol passat. La figura de Pau Casals va ser el fil conductor d’un seguit d’actes entorn l’efemèride.   

A finals de juliol, el conseller Romeva va anunciar que s’havia encarregat a la Universitat Rovira i Virgili un estudi sobre geolocalització de les restes de totes les fosses de les Terres de l’Ebre. També s’ha començat a treballar al Pirineu, a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, on es troben moltes fosses comunes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació