07
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
09
de setembre
a les
14:37h
El 43% dels pisos de Barcelona ja els compren els inversors immobiliaris. L’estudi que elaboren periòdicament la Universitat Pompeu Fabra i Tecnocasa revela que la pressió urbanística afecta sobretot els districtes de Ciutat Vella, Gràcia, l’Eixample Esquerra i l'Eixample Dreta. La xifra suposa el doble de la mitjana de l’estat espanyol, que es troba només en un 25%, i va a l'alça des del 2013.
A més, si les dades s'analitzen amb més detall són encara més alarmants. En concret, en barris com la Barceloneta, el Gòtic o el Born el percentatge de compradors que usen els habitatges com a inversió es dispara fins a més del 80%, tal com mostra la gràfica inferior. A mida que els barris s'allunyen del centre de la ciutat, aquest percentatge disminueix fins a xifres residuals, com ara a Sant Martí, on el nombre d'inversors es redueix fins al 17%, o a la zona de Nou Barris, on només suposa un 11%. L’estudi, però, només recull aquelles zones de Barcelona on la immobiliària Tecnocasa té més implantació. Per això, districtes com Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi no han estat analitzats.
A més, segons es pot constatar a partir de l’informe, el 34% dels que compren pisos a Barcelona són estrangers. Aquesta xifra també es dispara en els barris del districte de Ciutat Vella. Al Gòtic, el 78% són estrangers, mentre que a la Barceloneta el percentatge arriba al 48%. A l’altra extrem s’hi troba el barri de Sants, on el 100% del mercat és autòcton.
Les diferències en les formes de pagament dels pisos també constaten les distàncies socials i econòmiques que separen els diversos barris de la ciutat. En barris com el Gòtic, el 86% dels compradors, que són majoritàriament inversors estrangers, paguen al comptat, mentre que en d’altres zones de la ciutat, com ara Nou Barris, la xifra dels que paguen en efectiu disminueix fins al 39%.
Segons el director de l’informe i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, “la facilitat de crèdit que ofereix el Banc Central Europeu durant els darrers mesos ha provocat uns tipus d’interès tan baixos que els inversors busquen rendibilitzar-ho”. Tot i que una bona part dels compradors són grans inversors internacionals, també n’hi ha de locals. A aquests petits inversors, el catedràtic els adverteix dels riscos que pot suposar apostar per un actiu “poc líquid i inestable” com és el de l’habitatge, que pot desembocar en una altra bombolla immobiliària.
Cal posar límits als preus del lloguer?
Sobre la possibilitat de l’Ajuntament de Barcelona de limitar els preus dels lloguers, que s'han disparat a Barcelona els últims mesos fins a xifres històriques, García Montalvo afirma que una restricció de l’oferta pot comportar que “els propietaris es decantin per vendre l’immoble, en comptes de llogar-lo”. A més, assegura que una limitació dels preus pot afavorir l’aparició de mercat negre.
Barcelona és, segons els experts, una excepció en el creixement dels preus de l'habitatge i del sector immobiliari. Els preus del metre quadrat de l'habitatge de segona mà a la ciutat, detallen en l'informe, han crescut un 9,5%, fins als 2.445 euros el metre quadrat, dos punts percentuals per sobre de la mitjana de l'estat espanyol.
També ho ha fet per sobre de la mitjana espanyola l'import de les hipoteques, que se situa en els 115.488 euros a la ciutat durant el primer semestre de 2016. De fet, hi ha hagut a Catalunya un augment del nombre d'hipoteques signades de fins el 51% del juny del 2016 en relació amb el mateix període del 2015, tot i que també han augmentat el nombre d’hipoteques cancel·lades. Els experts, recorden, però, que aquestes xifres optimistes encara estan molt lluny dels resultats d’abans de la crisi de la bombolla immobiliària.
A més, si les dades s'analitzen amb més detall són encara més alarmants. En concret, en barris com la Barceloneta, el Gòtic o el Born el percentatge de compradors que usen els habitatges com a inversió es dispara fins a més del 80%, tal com mostra la gràfica inferior. A mida que els barris s'allunyen del centre de la ciutat, aquest percentatge disminueix fins a xifres residuals, com ara a Sant Martí, on el nombre d'inversors es redueix fins al 17%, o a la zona de Nou Barris, on només suposa un 11%. L’estudi, però, només recull aquelles zones de Barcelona on la immobiliària Tecnocasa té més implantació. Per això, districtes com Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi no han estat analitzats.
A més, segons es pot constatar a partir de l’informe, el 34% dels que compren pisos a Barcelona són estrangers. Aquesta xifra també es dispara en els barris del districte de Ciutat Vella. Al Gòtic, el 78% són estrangers, mentre que a la Barceloneta el percentatge arriba al 48%. A l’altra extrem s’hi troba el barri de Sants, on el 100% del mercat és autòcton.
EL PERCENTATGE D'INVERSORS IMMOBILIARIS
Les diferències en les formes de pagament dels pisos també constaten les distàncies socials i econòmiques que separen els diversos barris de la ciutat. En barris com el Gòtic, el 86% dels compradors, que són majoritàriament inversors estrangers, paguen al comptat, mentre que en d’altres zones de la ciutat, com ara Nou Barris, la xifra dels que paguen en efectiu disminueix fins al 39%.
Segons el director de l’informe i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo, “la facilitat de crèdit que ofereix el Banc Central Europeu durant els darrers mesos ha provocat uns tipus d’interès tan baixos que els inversors busquen rendibilitzar-ho”. Tot i que una bona part dels compradors són grans inversors internacionals, també n’hi ha de locals. A aquests petits inversors, el catedràtic els adverteix dels riscos que pot suposar apostar per un actiu “poc líquid i inestable” com és el de l’habitatge, que pot desembocar en una altra bombolla immobiliària.
Cal posar límits als preus del lloguer?
Sobre la possibilitat de l’Ajuntament de Barcelona de limitar els preus dels lloguers, que s'han disparat a Barcelona els últims mesos fins a xifres històriques, García Montalvo afirma que una restricció de l’oferta pot comportar que “els propietaris es decantin per vendre l’immoble, en comptes de llogar-lo”. A més, assegura que una limitació dels preus pot afavorir l’aparició de mercat negre.
Barcelona és, segons els experts, una excepció en el creixement dels preus de l'habitatge i del sector immobiliari. Els preus del metre quadrat de l'habitatge de segona mà a la ciutat, detallen en l'informe, han crescut un 9,5%, fins als 2.445 euros el metre quadrat, dos punts percentuals per sobre de la mitjana de l'estat espanyol.
També ho ha fet per sobre de la mitjana espanyola l'import de les hipoteques, que se situa en els 115.488 euros a la ciutat durant el primer semestre de 2016. De fet, hi ha hagut a Catalunya un augment del nombre d'hipoteques signades de fins el 51% del juny del 2016 en relació amb el mateix període del 2015, tot i que també han augmentat el nombre d’hipoteques cancel·lades. Els experts, recorden, però, que aquestes xifres optimistes encara estan molt lluny dels resultats d’abans de la crisi de la bombolla immobiliària.
Consulta l'Informe sobre els compradors immobiliaris per barris de Barcelona