07
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:09h
Enmig d’un cicle polític que es presenta complex, la inauguració del curs del sistema universitari català assenyala un fort element de continuïtat i solidesa. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha presidit l’acte a la Universitat de Barcelona (UB). Allà, ha comentat la referència que ha fet abans el rector de la UB sobre Bosch Gimpera i la seva reflexió sobre la possibilitat d’una convivència en el si d’Espanya. Puigdemont ha afirmat que hi ha hagut un gran debat intel·lectual sobre l’encaix amb Espanya, que “és un debat molt contemporani”, però s’ha mostrat escèptic sobre el recorregut que pot tenir una Espanya heterodoxa. El president ha assegurat que “sense reconeixement, no hi haurà entesa” i que en l’actual situació, aquesta Espanya “ni hi és ni se l’espera massa”.
El president ha lloat el sistema universitari català, que ha fet un gran esforç per l’equilibri territorial i la cohesió social. Ha parlat del salt assolit en aquest àmbit, la capacitat de posar el focus en el talent, i els avenços assolits que fan que avui dia, estudiar a la universitat ja no sigui una cosa de privilegiats. Ha explicat la importància dels programes Icrea: cada investigador d’Icrea genera set llocs de treball. Puigdemont ha rebutjat tot intent de l’Estat d’establir una revàlida per damunt de les proves d’accés competència de la Generalitat. També en l’àmbit universitari, “la voluntat uniformitzadora de l’Estat” és el gran escull per consolidar el model universitari propi.
El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, que conclou en breu el seu mandat, ha recordat també la figura de Bosch Gimpera, rector en els temps difícils de la República i la Guerra Civil, que advocava per una nova harmonia de les identitats de l’Estat per damunt de la “vella Espanya” i la “vella política”. Ha recordat el paper de la UB com a institució al servei de la cohesió social, més enllà de la seva tasca primordial al servei de la docència i la recerca. Dídac Ramírez ha reclamat altre cop la necessitat de poder disposar dels recursos imprescindibles per culminar les tasques que pertoquen a la universitat.
Dídac Ramírez ha dit que país i universitat han estat sempre més forts quan han anat junts, com durant la República i ara, i s’han afeblit en les èpoques de reacció, com durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco. I ha proclamat, entre aplaudiments: ”Nosaltres estarem sempre al costat de les nostres institucions”.
El president en funcions del consell social de la UB, Joan Corominas, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, han estat presents també en l’acte. Aquest any ha estat l’edifici històric de la UB el que ha acollit l’obertura del curs universitari a Catalunya. La doctora Amàlia Lafuente ha fet la lliçó inaugural, entorn el tema de les relacions entre medicina i literatura. S’han lliurat les medalles al professorat i a la resta del personal de la UB que s’ha jubilat, així com les distincions Vicens Vives de la Generalitat a la qualitat docent.
L’acte ha començat amb una protesta convocada per la junta de personal i els sindicats, que han estat convidats a exposar les seves vindicacions en l’inici de la cerimònia. Membres de la junta de personal han exposat la crítica a les retallades sofertes per la universitat, el preu desorbitat de les matrícules universitàries i la manca de reposició de moltes les places del PAS que queden lliures per jubilació, entre d’altres.
La petjada de Bosch Gimpera
L’acte ha tingut lloc en el paranimf de la UB, El rector Dídac Ramírez ha recordat la figura de Pere Bosch Gimpera (1891-1974), nom de referència de la universitat catalana, defensor els anys trenta de la necessitat d’un potent sistema d’estudis superiors, fidels a la cultura catalana i amb vocació d’excel·lència. Bosch Gimpera va ser rector de la UB -aleshores Universitat Autònoma- durant els anys de la República, abans de marxar a l’exili, on moriria. Fou també polític actiu, militant d'Acció Catalana i conseller de Justícia de la Generalitat durant la Guerra Cvil.
Bosch Gimpera encarna el vincle entre universitat i país, sempre al costat dels valors de nació i llibertat. No és estrany que l’hagin citat avui. El rector de la UB i el president Puigdemont han parlat de la voluntat de represa que Bosch Gimpera sempre va manifestar, ell que havia patit l’ensulsiada del 1939. El paranimf que avui ha aixoplugat l’acte d’obertura del curs va ser víctima d’un dels pitjors bombardejos franquistes de la ciutat, el 1938. L’impacte d’aquell bombardeig va quedar sempre en la memòria de Bosch Gimpera.
El president ha lloat el sistema universitari català, que ha fet un gran esforç per l’equilibri territorial i la cohesió social. Ha parlat del salt assolit en aquest àmbit, la capacitat de posar el focus en el talent, i els avenços assolits que fan que avui dia, estudiar a la universitat ja no sigui una cosa de privilegiats. Ha explicat la importància dels programes Icrea: cada investigador d’Icrea genera set llocs de treball. Puigdemont ha rebutjat tot intent de l’Estat d’establir una revàlida per damunt de les proves d’accés competència de la Generalitat. També en l’àmbit universitari, “la voluntat uniformitzadora de l’Estat” és el gran escull per consolidar el model universitari propi.
El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, que conclou en breu el seu mandat, ha recordat també la figura de Bosch Gimpera, rector en els temps difícils de la República i la Guerra Civil, que advocava per una nova harmonia de les identitats de l’Estat per damunt de la “vella Espanya” i la “vella política”. Ha recordat el paper de la UB com a institució al servei de la cohesió social, més enllà de la seva tasca primordial al servei de la docència i la recerca. Dídac Ramírez ha reclamat altre cop la necessitat de poder disposar dels recursos imprescindibles per culminar les tasques que pertoquen a la universitat.
Dídac Ramírez ha dit que país i universitat han estat sempre més forts quan han anat junts, com durant la República i ara, i s’han afeblit en les èpoques de reacció, com durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco. I ha proclamat, entre aplaudiments: ”Nosaltres estarem sempre al costat de les nostres institucions”.
El president en funcions del consell social de la UB, Joan Corominas, i el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, han estat presents també en l’acte. Aquest any ha estat l’edifici històric de la UB el que ha acollit l’obertura del curs universitari a Catalunya. La doctora Amàlia Lafuente ha fet la lliçó inaugural, entorn el tema de les relacions entre medicina i literatura. S’han lliurat les medalles al professorat i a la resta del personal de la UB que s’ha jubilat, així com les distincions Vicens Vives de la Generalitat a la qualitat docent.
L’acte ha començat amb una protesta convocada per la junta de personal i els sindicats, que han estat convidats a exposar les seves vindicacions en l’inici de la cerimònia. Membres de la junta de personal han exposat la crítica a les retallades sofertes per la universitat, el preu desorbitat de les matrícules universitàries i la manca de reposició de moltes les places del PAS que queden lliures per jubilació, entre d’altres.
La petjada de Bosch Gimpera
L’acte ha tingut lloc en el paranimf de la UB, El rector Dídac Ramírez ha recordat la figura de Pere Bosch Gimpera (1891-1974), nom de referència de la universitat catalana, defensor els anys trenta de la necessitat d’un potent sistema d’estudis superiors, fidels a la cultura catalana i amb vocació d’excel·lència. Bosch Gimpera va ser rector de la UB -aleshores Universitat Autònoma- durant els anys de la República, abans de marxar a l’exili, on moriria. Fou també polític actiu, militant d'Acció Catalana i conseller de Justícia de la Generalitat durant la Guerra Cvil.
Bosch Gimpera encarna el vincle entre universitat i país, sempre al costat dels valors de nació i llibertat. No és estrany que l’hagin citat avui. El rector de la UB i el president Puigdemont han parlat de la voluntat de represa que Bosch Gimpera sempre va manifestar, ell que havia patit l’ensulsiada del 1939. El paranimf que avui ha aixoplugat l’acte d’obertura del curs va ser víctima d’un dels pitjors bombardejos franquistes de la ciutat, el 1938. L’impacte d’aquell bombardeig va quedar sempre en la memòria de Bosch Gimpera.
Carles Puigdemont, durant el seu discurs a l'UB Foto: ACN