Diada 2016

Forcades, Simó i Busqueta posen la «llibertat» com a base del nou país

Procés Constituent, ERC i CUP debaten a Berga i des de l'òptica de l'esquerra com ha de ser la Catalunya independent | Abel Azcona aprofita l'art per fer crítica social i política

per Aida Morales , 5 de setembre de 2016 a les 22:25 |
Debat sobre com ha de ser el nou estat català a Berga amb Teresa Forcades, Anna Simó i Joan Manel Busqueta | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La fundadora de Procés Constituent, Teresa Forcades; la membre de la mesa del Parlament i diputada d'ERC, Anna Simó, i l'exdiputat i militant de la CUP Josep Manel Busqueta han coincidit en posar el concepte de "llibertat" com a base fonamental per a construir la nova Catalunya independent. Cadascun des del seu punt de vista, els tres conferenciants que s'han reunit aquest dilluns a Berga, han explicat quin país volien i com aconseguir-ho, repassant història i present, i debatent sobre un model social i econòmic que dista de l'actual. 

Aquest debat ha estat organitzat per Procés Constituent del Berguedà, amb l'objectiu de dirimir, des de l'òptica de l'esquerra, quina ha de ser l'evolució i el procés de construcció del nou estat. Segons el seu portaveu, Ernst Krose, Catalunya ha de formular-se aquesta pregunta de manera "lògica", ja que actualment està a l'avantguarda d'un procés que, per altra banda, també ha de tenir múltiples branques arreu d'Europa. 


Procés Constituent, que tal com ha remarcat Forcades no és un partit ni tampoc absolutament independentista, veu en aquest moment una "oportunitat històrica" per al canvi social. La independència, ha remarcat la seva fundadora, no és un objectiu per sí sol, sinó el millor camí per canviar la manera de veure el món i que la societat s'empoderi.
 

La fundadora de Procés Constituent, Teresa Forcades, i el periodista Pere Gendrau Foto: Aida Morales.


En aquest punt, Forcades ha recordat que, al món, un 1% de la població té la riquesa del 99% restant, una situació que "impossibilita" la igualtat i, per tant, la democràcia i la llibertat. 

Un concepte, ha continuat Busqueta, que ha de tenir una visió col·lectiva. "Tots tenim necessitats, però hem de cobrir-les en comunitat", ha explicat. Així mateix, allò ideal seria una societat en què tothom pogués aconseguir el màxim com a sí mateixa i, per tant, el que cal és dotar el nou país de les eines socials que ho permetin: "Un país lliure no són fronteres, no són banderes; és un país que concreta i sap quines són les eines amb què dotar-se col·lectivament per tenir llibertat". 


I per tant, ha continuat, un país fora de la lògica del "capitalisme atroç" ja que de res val, segons ha dit, crear un espai on la lògica continuï sent l'actual: "És una fal·làcia pensar que hi ha un capitalisme humanitari". 

Una visió compartida per Anna Simó, potser més en el fons que en la forma, ja que la republicana ha posat de manifest la importància de regular organitzativament i des del govern, tots aquests aspectes. Segons ha afirmat, el nou país ha de lligar "inexplicablement l'alliberament social i el nacional" i, per això, ha continuat, "no se serà lliure si no es tenen les eines", també, institucionals.
 

La republicana Anna Simó explicant la seva visió sobre el nou estat català. Foto: Aida Morales.


Esquerra Republicana, doncs, es planteja com un partit amb vocació de govern, ha precisat, que vol liderar i treballar conjuntament amb la "pluralitat" de les esquerres, però que també sap que, des de l'executiu, és des d'on es poden "modificar les coses". Per tant, ha dit, cal una Catalunya més lliure, més igualitària i més propera, començant a treballar per una Catalunya independent. A partir d'aquí, es definirà l'administració de justícia, el repartiment de la riquesa, els serveis socials, l'educació o la sanitat, entre d'altres. 

I tot això, ha remarcat, sense "idealitzar", ja que "costarà molt", però sempre tenint el convenciment que es tracta d'una "oportunitat única". 

"Arrelament", simbiosi entre art i política

El reconegut artista Abel Azcona ha presentat, en l'inici del debat moderat pel periodista de NacióBerguedà Pere Gendrau, el projecte i la performance "Arrelament", que es presentarà aquest proper 11 de setembre a la rotonda del monument de la Patum del passeig de la Pau de Berga. 

Segons ha explicat, la seva voluntat era aprofitar l'art com a eina de "crítica social i política", ja que així és com l'entén, creant una peça única i irrepetible amb terra del Berguedà i altres de territoris com Galícia o el País Basc, i amb més de 100 persones plantades com a símbol d'arrelament. 

"L'art com a procés d'empoderament; tots estarem plantats a la terra i serà un procés interessant de germinació", ha assegurat. El concepte d'arrelament prové del llibre "L'Enracinement" de la filòsofa francesa d'origen jueu Simone Weil, escrit el 1943, pocs mesos abans de morir als seus 34 anys. Per a ella, una persona estava arrelada quan es veien cobertes les seves necessitats del cos i de l'ànima. En aquest cas, la performance simbolitzarà l'arrelament d'un nou estat sense guerra i injustícia social. 
 

L'artista Abel Azcona explicant el projecte Foto: Aida Morales.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació