La saga d'Elena Ferrante arriba a la fi amb la publicació de «La nena perduda»

Ja és a les llibreries l'última novel·la de la tetralogia que ha captivat els lectors d'arreu del món

Vint llibres que marcaran la tardor literària catalana

| 15/09/2016 a les 13:32h
Arxivat a: Cultura, literatura, llibres, Elena Ferrante, La Campana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/09/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

«La nena perduda», d'Elena Ferrante Foto: La Campana

La fascinació per les obres d'Elena Ferrante arriba a la fi amb la publicació –en català a La Campana–, de La nena perduda, el quart i darrer volum que s'iniciava fa poc menys d'un any amb L’amiga genial. La saga italiana de més èxit dels últims anys ha servit per consolidar Ferrante com un dels noms més fascinants i enigmàtics de l'actualitat, ja que es tracta d'una autora (o autor, segons qui ho expliqui) de qui no es coneix la veritable identitat.

En aquest darrer volum de la tetralogia sobre l'amistat de Lina i Elena, arribem al punt que les dues protagonistes ja són adultes i han agafat camins diferents: l’Elena va deixar Nàpols per casar-se i convertir-se en una escriptora d’èxit a Milà. Un amor de joventut, però, torna l'Elena a Nàpols, on l’espera la Lina, que ara ja és mare i ha triomfat en el negoci local. L’una és la senyora culta; l'altra, aparentment, continua sent aquella dona de barri ignorant i poc disposada al refinament. Però la intel·ligència pura i la intuïció són al costat de la Lina.

Els fets es precipiten quan, de cop i volta, desapareix la filla d'aquesta última, portant la incògnita de saber si la desaparició és un assassinat, un segrest o una mort. La bogeria, aleshores, assetja la Lina, que es veu colgada per un mar de murmuris i de mirades que l'escruten mentre ella intenta entendre i superar un dol que la connecta amb les primeres pàgines de la seva història personal.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»