entrevista

Emir Salim Yüksel: «L'ingrés a la UE continua sent un objectiu estratègic de Turquia»

“Que els terroristes del PKK combatin els terroristes del Daesh no els converteix en bons”, afirma el cònsol general de Turquia a Barcelona | Assegura que "no s’ha fet cap xantatge a Europa amb la qüestió dels refugiats | “No hi va haver genocidi armeni, però sí negligències”, assenyala

per Pep Martí, 1 de setembre de 2016 a les 22:00 |
Emir Salim Yüksel, cònsol general de la República de Turquia a Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Emir Salim Yüksel (Üsküdar, 1972) ens rep a la seu del consolat general de Turquia a Barcelona. Despatx espaiós i un gran retrat de Kemal Ataturk, el pare fundador de la Turquia moderna, unitària i laica. El cònsol general defensa la versió oficial dels esdeveniments succeïts al seu país des de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol passat. També passa revista a les principals crisis que afronta Ankara i la seva relació amb la Unió Europea. Yüksel coneix a fons l’estat de les negociacions amb la UE.  
 

- Es fa difícil amb ulls llunyans acostar-se a la realitat turca. Què ha passat a Turquia des del 15 de juliol?

- Això és el que volem explicar als seus lectors. El 15 de juliol un grup minoritari de l’exèrcit turc va intentar un cop d’estat amb la voluntat de destruir l’ordre constitucional turc i apoderar-se de l’estat. Va ser un atac explícit contra la democràcia i el govern elegit. Gràcies a la reacció del president, el govern, tots els grups parlamentaris, les forces de seguretat i la resposta del poble al carrer, va fracassar. Va ser una experiència traumàtica. Vam perdre la vida de 240 persones perquè es van fer atacs des de tancs i avions. Uns 8.000 soldats van estar implicats. El nostre parlament va ser bombardejat per avions, una cosa molt traumàtica per nosaltres perquè és el símbol de la democràcia turca. Hi havia diputats en el seu interior. Aquest grup minoritari d’oficials va ser organitzat per un grup terrorista impulsat per Fethullah Gülen, que viu als Estats Units des de fa setze anys. Va anar-hi al·legant motius de salut, però no entenem quins motius pot haver per estar allí tants anys. Aquest grup és terrorista, secret, que porten dues dècades treballant a Turquia i arribant a controlar residències, mitjans de comunicació, escoles… Aquest grup ha volgut crear un estat dins de l’estat. La nit del cop, els membres de l’estat major de l’exèrcit van ser detinguts pels colpistes, i els van dir que si volien, podien comunicar-se amb Gülen, cosa a la qual es van negar. 
 
- Després de l’intent de cop, s’han produït moltes detencions en tots els àmbits. Fethullah Gülen no ha estat un buc expiatori per fer un seguit de purgues en tots els estaments de la societat turca contra els adversaris del govern?


- Això no és correcte. El que diu és impossible. Totes les accions empreses pel govern han anat adreçades contra les activitats del grup de Gülen. Pensi que tots els partits del Parlament van condemnar l’intent de cop. Van fer una declaració conjunta i quasi tres setmanes després, el 7 d’agost, es va fer una gran concentració a Istanbul de rebuig al cop. Els partits de l’oposició s’hi van afegir, amb la presència dels seus líders. La unitat és total contra l’intent de cop.  
 
 

Emir Salim Yüksel, cònsol general de la República de Turquia a Barcelona. Foto: Adrià Costa

- Però hi ha un fet objectiu: Gülen va ser durant molts anys amic polític i aliat del president Erdogan, el va ajudar a consolidar el seu poder. Després hi va haver una ruptura.  

- Jo no vull fer comentaris sobre les relacions polítiques del meu president. No forma part de la meva tasca. El que puc dir és que des de fa prop de tres anys sabem que el grup de Gülen està treballant per crear un estat paral·lel. Ja abans del cop teníem proves sobre les activitats dels seguidors de Gülen en l’administració, de manera especial en el Ministeri d’Educació, que els interessava força per l’accés a les escoles i acadèmies. Per això hi va haver tantes detencions immediatament, perquè feia anys que se’ls estava investigant.   
 
- S’entén que després d’un intent de cop es purgui l’exèrcit. Però s’han fet moltes detencions a les universitats, les institucions educatives… I també s’han detingut desenes de periodistes, cosa sorprenent dins d’una operació anticop.

- Aquest punt és molt important. Això és el que volem explicar. Aquest grup ha treballat en diferents sectors, també en diaris i cadenes de ràdio i televisió, des d’on feien propaganda de l’organització. Cal tallar amb aquesta amenaça. I hem de dir que aquestes persones detingudes no ho han estat per ser periodistes, sinó per fer propaganda d’un grup terrorista.
 
- S’ha documentat més d’un centenar de periodistes detinguts.

- En absolut. Abans del cop només hi havia deu o dotze periodistes detinguts, i no per activitats periodístiques sinó per desvetllar secrets d’estat. Ara no sé exactament la xifra de persones detingudes vinculades a algun mitjà de comunicació. Però insisteixo que el que volem explicar és que ho van ser per formar part d’un grup terrorista que ha atacat la democràcia. A Turquia hi ha mitjans on els periodistes fan crítica a la política del govern amb normalitat.  
 
- Però ha de reconèixer que un país on es detinguin periodistes és difícil d’homologar amb la resta de països europeus.  

- Però hi ha una diferència important. A Turquia regna l’imperi de la llei. El que passa és que hi ha hagut persones que han fet propaganda del terrorisme, que és molt diferent. Cal dir també que el Parlament va declarar el 21 de juliol l’estat d’emergència per tres mesos. Pensin que, malgrat l’existència de greus atemptats terroristes anteriorment, no es va declarar. Turquia és país signant del Conveni europeu de drets humans.  
 
-Després de l’intent de cop, es va arribar a parlar de la possibilitat de reinstaurar la pena de mort a Turquia.

- En els dies posteriors al cop, quan hi havia molta tensió, en algunes manifestacions, hi va haver gent que va cridar demanant la pena de mort. Però va ser fruit de la traumàtica experiència que hi havia hagut. Però d’això se’n va parlar més fora que dins de Turquia. No se’n va parlar oficialment. La pena de mort va ser abolida a Turquia el 2004.  

Emir Salim Yüksel, cònsol general de la República de Turquia a Barcelona. Foto: Adrià Costa


-Turquia acaba de llançar una ofensiva militar a Síria –l’Escut de l’Èufrates- per combatre, segons es diu des del seu govern, Estat Islàmic. Des de la comunitat internacional s’ha criticat Ankara perquè s’assegura que el principal objectiu de l’operació és afeblir el poble kurd, que està del tot implicat en la lluita contra el jihadisme.  
 
- La nostra operació Escut de l’Èufrates és contra Daesh. No els anomenem Estat Islàmic perquè no representen l’Islam. Ja fa anys que col·laborem amb els nostres aliats contra Daesh. Turquia té la determinació d’acabar amb l’amenaça terrorista a les seves fronteres. El nostre compromís amb Daesh és total, es tracta d’una organització molt perillosa. El que succeeix és que lluitem des de fa dècades contra el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). No és una lluita contra els kurds. No hi ha cap problema amb els kurds. Hi ha molta desinformació sobre el que passa a la zona. Combatem el PKK i també el PYD, que opera a Síria.

- La branca del PKK a Síria.

- Sí. És un grup terrorista. Però l’operació Escut de l’Èufrates és només contra el Daesh, però des del PYD han criticat Turquia. Si el PYD té com objectiu el combat contra el Daesh i Turquia també, per què es critica tant l’operació militar? No ho entenem. Creiem que és perquè el PYD té una agenda diferent. Ells volen controlar zones que no són de població kurda a Síria. No entenem aquest criticisme contra Turquia.  
 
- Perquè s’acusa el govern turc d’aprofitar la lluita contra el jihadisme per atacar la comunitat kurda.

- No, no. No estem atacant la comunitat kurda. No tenim problemes amb els kurds. Estem atacant els grups terroristes a la zona, com el PKK.
 
- Però hi ha organitzacions de milícies kurdes, com el PYD, que són aliades contra el Daesh. El govern dels Estats Units els considera aliats.  

- Nosaltres critiquem aquest acostament entre el PYD i l’administració nord-americana. Per Turquia, que un grup terrorista combati un altre grup terrorista no el converteix en bo.

Emir Salim Yüksel, cònsol general de la República de Turquia a Barcelona. Foto: Adrià Costa


- La República Turca moderna va ser fundada sobre principis laics per Kemal Ataturk. En aquests moments, governa a Ankara un partit religiós. Pot posar això en perill les bases seculars del país? Els retrats d’Ataturk, presents en molts llocs de Turquia, seran desplaçats pels d’Erdogan?

- No. De cap manera. Miri, fa dos dies vam celebrar el Dia de la Victòria. Commemorem el dia de la nostra independència, l’any 1922. Es van fer moltes cerimònies oficials. Però una de les més importants va ser la visita feta pel president Erdogan a la tomba de Kemal Ataturk. Crec que aquesta és la millor resposta a la seva pregunta. Turquia és un estat laic. A Europa, en alguns països hi ha referències a alguna religió en les seves constitucions. A Turquia no n’hi ha cap. De quina islamització es pretén parlar? Altra cosa és que el 99% de la població és musulmana. 

- En la crisi dels refugiats, també s’ha qüestionat l’actuació d’Ankara, per utilitzar aquest tema per obtenir beneficis de la UE o accelerar la integració. Fa poques setmanes, membres rellevants de la coalició de govern a Berlín han parlat de “xantatge” per part de Turquia. Què pot dir al respecte?

- És un problema humanitari. Quan vam contemplar els morts a l’Egeu, vam proposar-nos una solució per acabar amb l’actuació de les màfies i els traficants de persones. I vam arribar a un acord amb la Unió Europea el novembre passat. Això no és un xantatge, això és un tractat. Vam dialogar amb els nostres socis a la UE. Cal tenir present que Turquia és en aquests moments un dels països que acull més refugiats dins les seves fronteres. Tenim quasi tres milions de refugiats, 250.000 en camps d’acollida. La majoria són de Síria, però també n’hi ha afganesos, pakistanesos… La població turca és de 80 milions, però tres milions de refugiats és una xifra molt important. Hem destinat 10.000 milions d’euros a acollir-los. Amb la UE l’únic que hem reclamat és compartir les responsabilitats. Cal dir que el tractat amb la UE ha estat un èxit. Hem acabat amb el negoci dels traficants de persones en el mar Egeu. No hi ha tràfic de refugiats des de Turquia a Grècia.   

 

Emir Salim Yüksel, cònsol general de la República de Turquia a Barcelona. Foto: Adrià Costa

- Vostè ha estat treballant a la direcció general del Procés d’Adhesió a la UE. Coneix a fons aquest expedient. La situació creada després de l’intent de cop militar com pot afectar el procés de negociació? Hi ha hagut algun canvi en les prioritats geoestratègiques turques?     

- De cap manera. Per Turquia, l’ingrés a la Unió Europea continua sent un objectiu estratègic per nosaltres. No hi ha hagut cap canvi en això. Estem treballant intensament en un seguit d’àmbits. Tenim 35 capítols de negociació. El que sí que necessitem és saber quina és la posició clara de la UE. El nostre interlocutor és la Comissió Europea. Però hi ha diverses visions sobre Turquia. Fa onze anys de l’inici de les negociacions formals amb la UE.

- Hi ha 35 capítols de negociació. Quin és el més delicat?

- N’hi ha diversos. És molt important el capítol d’energia, molt sensible per la UE. Turquia és un soci important per la nostra proximitat a les reserves d’hidrocarburs. Però ens trobem que Xipre ha vetat la negociació en aquest àmbit. A Xipre tenim un problema polític que s’arrossega des de l’any 1960.
 
- Des dels temps de l’arquebisbe Makarios.

- Exacte. L’illa està partida. Tenim la República Turca de Xipre, al nord, i hi ha una república greco-xipriota. Cal resoldre el tema perquè la UE no pot ser un ostatge de Xipre. Resoldre aquest punt serà decisiu per avançar les negociacions amb la Unió.  
 
- Un tema que també ha creat friccions diplomàtiques és el que afecta el poble armeni. Com és que Turquia no reconeix el genocidi armeni?  

- No podem acceptar aquesta acusació contra el poble turc. El que va passar a l’est de Turquia a partir del 1915 va ser un desastre per tots els pobles que hi vivien, no només per l’armeni. Però el terme genocidi és molt precís i no es pot emprar de qualsevol manera. No va ser un genocidi. Era en un moment molt complicat, en plena Primera Guerra Mundial. Els armenis eren aliats de l’exèrcit de Rússia contra nosaltres. El govern otomà va decidir traslladar la població armènia que vivia en la zona a una altra banda de l’imperi. No es pretenia eliminar el poble armeni. Això es va fer en unes condicions molt dures, el 1915, i els armenis van patir molt. Es van cometre negligències per part d’oficials.

-Excessos?

Sí, però cal recordar que l’estat otomà va processar oficials per això i es van produir execucions pels patiments comesos. El president Erdogan va fer declaracions de reconeixement del patiment produït el 2014 i 2015.    
 
- Però no accepten el terme genocidi.  

- El que passa és que els armenis estan utilitzant a tercers països per aconseguir els seus objectius polítics. Però en contra de les seves afirmacions s’ha de dir que no hi ha un consens polític, ni acadèmic ni jurídic sobre aquest tema. Hi ha un conveni internacional establert per les Nacions Unides i actualment, al món es reconeixen tres genocidis per part de tribunals internacionals: l’Holocaust, Ruanda i Srebrenica. Turquia vol resoldre aquest tema, que afecta la memòria armènia i per això ha proposat que es constitueixi una comissió amb historiadors turcs, armenis i de tercers països. Mai se’ns ha contestat.
 

Emir Salim Yüksel durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació