METEREOLOGIA

La tercera pitjor sequera del segle a les Terres de l'Ebre

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, amb les dades obtingudes a l'estació medidora de l'Observatori de l'Ebre, l'any pluviomètric més sec va ser el 1923-24 | A la Terra Alta i a l'extrem del delta, s'ha registrat la meitat de la mitjana recollida des de setembre a l'agost

per Sílvia Berbís, Bot, 31 d'agost de 2016 a les 18:51 |
Imatge de la pluja, testimonial, que ha caigut aquest matí a La Ràpita. | Sofia Cabanes
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En alguns municipis de les Terres de l'Ebre han caigut avui quatre gotes de pluja, però han estat del tot testimonials en un dels anys més secs que es recorden. No han servit per canviar la tendència: els ametllers es comencen a engroguir i les clafolles s’aferren a l’ametlla. La vinya no ha fet prou sarment i el raïm no ha crescut massa. Les olives s’arruguen. Les basses es buiden i comencen a haver-hi restriccions a les granges i en altres usos. És el panorama que la sequera està imposant a la Terra Alta, on alguns ajuntaments han demanat als seus veïnats que tinguen molta cura a no malbaratar aigua.

L’altra zona de les Terres de l’Ebre on les pluges caigudes s’han reduït de forma dràstica és el delta de l’Ebre, segons ha confirmat a NacióDigital el Servei Meteorològic de Catalunya. En l’últim any ha plogut a les dos zones entorn a la meitat de la mitjana. I encara un altre apunt molt eloqüent: a l’estació pluviomètrica de l’Observatori de l’Ebre només hi ha dos registres anteriors, durant més d’un segle, pitjors que el d’enguany, i cal remuntar-se als anys 20 per localitzar-los.


Així, a l’Observatori s’han recollit 306 l/m2, “el tercer any pluviomètric més sec de tota la sèrie, que comença el 1905; el pitjor va ser el 1923-24, amb 212,6 l/m2”, afirma Aleix Serra, membre de la Unitat de Sistemes d’Observació Meteorològics del Meteocat.

En general, el dèficit de pluja s’està donant sobre el conjunt del territori, però amb dos puntes especialment greus: la Terra Alta i l’extrem del Delta de l’Ebre. A l’estació de l’Illa de Buda s’han recollit de setembre a agost 273,5 l/m2. “Això és menys de la meitat de la mitjana”, certifica Serra. Pel que fa a la Terra Alta, l’Estació automàtica de Gandesa ha mesurat una pluja acumulada en tot l’any de 259 litres per metre quadrat, i la d’Horta de Sant Joan 257 l/m2. “Això és poc més de la meitat del que seria climatològicament la mitjana. Aquesta és una anomalia bastant forta, no es veu sovint, és una de les pitjors sequeres en anys”, afirma el tècnic. Unes dades semblants a la zona es van registrar l’any 2004-2005 a l’observatori de Vilalba dels Arcs. Als mesos d’estiu, la pluja ha estat “una misèria absoluta”, en paraules de Serra. Concretament, en els tres mesos estiuencs l’estació d’Horta de Sant Joan ha mesurat 22,9 l/m2, la de Batea 12,5 l/m2, i la de Gandesa 7,3 l/m2.

A la Terra Alta, el camp en patix severament els perjudicis de la manca de precipitacions. “Jo fa molts anys que no ho veia”, afirma Miquel Bosch, coordinador comarcal de la Unió de Pagesos. Els ametllers comencen a engroguir. Si plou aviat potser salvarem entre un 70 i un 80% de la collita, però si no, les pèrdues poden arribar al 40 o al 50%”. Si la clafolla no s’obre amb la pluja, es quedarà apegada al fruit, que es cotitzarà menys. La situació no és millor a la vinya de secà, que representa aproximadament la meitat de l’existent a la comarca. “No han fet sarment i el raïm no ha crescut, balla i és petit”, lamenta Bosch.

Per la seva banda, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, certifica que la sequera farà que hi haja una "baixada important" del raïm recollit, al voltant del 30%, respecte a la verema anterior. Això situaria la collita en uns 30 milions de quilos de raïm. Arrufí apunta que la sequera afectarà especialment en aquelles zones on no hi ha hagut regs de suport. Pel que fa a l’olivera, “està patint molt, tot i ser un arbre fort i espavilat”. “Si en un mes no plou cauran les olives”, vaticina Bosch.


Alguns Ajuntaments han fet pregons demanat a la ciutadania que tingui cura de la despesa d’aigua i no en malbarate. A Bot s’ha demanat no rentar els vehicles al carrer i a Horta de Sant Joan s’han marcat restriccions a les granges. Tanquen l’aigua dos o tres nits a la setmana. Alguns ramats d’ovelles, que no solen tindre dipòsits d’emmagatzematge, patixen especialment la situació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació