26
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
18:34h
Els canvis d’aliances són d’allò més natural en la vida política. Però alguns dels més veterans del PSC contemplen amb estupor les giragonses d’antics partidaris de l’actual secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, esdevinguts ara en crítics ferotges en el si del PSC. El gruix dels suports que va obtenir Sánchez treballen ara per a les ambicions de Susana Díaz, mentre que els dirigents que van apostar pel jove Eduardo Madina s’han alineat amb Sánchez. Són canvis que expliquen moltes coses al PSC i al PSOE, i que jugaran un paper en els mesos que vénen en el socialisme català, que ha de celebrar congrés el novembre, i primàries a l'octubre si hi ha més d'un candidat a liderar el partit.
Quan el PSOE va celebrar primàries l’any 2014, la militància va haver d’elegir entre tres candidats: Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. Sánchez apareixia com el candidat més oficial i amb més suport orgànic dels barons territorials, amb la presidenta andalusa, Susana Díaz, al davant. El jove parlamentari basc Eduardo Madina va emergir com l’alternativa renovadora, més sensible als postulats federalistes del PSC. Més a l’esquerra, Pérez Tapias va recollir el vot dels qui volien una ruptura amb la línia oficial.
De Parlon a Batet, amb Madina
La candidatura de Madina va trobar escalf en el si dels diputats del PSC al Congrés. Figures com Francesc Vallès, Daniel Fernández, Esperança Esteve i Meritxell Batet li van donar suport. També l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. En general, el sector més progressista i els més oberts al dret a decidir. També Pérez Tapias –el més valent a favor d’una consulta a Catalunya- va recollir simpaties en aquest sector (Eva Granados).
Per contra, el sector que acabdillaven Carme Chacon i José Zaragoza va impulsar la candidatura de Sánchez, junt amb la diputada de Lleida Teresa Cunillera. Però va ser Madina qui va guanyar a Catalunya (40% dels vots) enfront el 37% de Sánchez i el 22% de Pérez Tapias.
Canvien les tornes
Un cop elegit Sánchez, el gruix dels partidaris de Madina a Catalunya va mostrar-se favorable a donar suport al nou líder. Meritxell Batet va ser integrada en el nou equip directiu. Però aviat els dirigents del PSC van veure com canviaven les aliances dins del PSOE. Mentre Sánchez aspirava a volar sol, Díaz trencava amb ell i Madina, ferit per la derrota, s’acostava a la presidenta andalusa.
Ara, les simpaties per Susana Díaz són evidents al Baix Llobregat i a places fortes com l’Hospitalet de Llobregat i els sectors més catalanistes del partit prefereixen Sánchez, alguns amb convenciment, d’altres simplement com a mal menor enfront l’amenaça que veuen en l’espanyolisme de Díaz.
La direcció del PSC, després de posicionar-se a favor de Carme Chacon –derrotada per Pérez Rubalcaba en el congrés de Sevilla del 2012, ara ja molt llunyà-, va adoptar una actitud de perfil baix en les primàries del 2014. Miquel Iceta no va donar consignes orgàniques. En algun moment, sembla que el primer secretari havia insinuat que entre Sánchez i Madina, ell potser votaria Pérez Tapias. Ara, és evident que Iceta i el nucli dur de l’executiva són un baluard d’un Pedro Sánchez en dificultats. L’antic chaconisme, en canvi, es mou per Susana Díaz. Més d’un se’n fa creus.
Quan el PSOE va celebrar primàries l’any 2014, la militància va haver d’elegir entre tres candidats: Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias. Sánchez apareixia com el candidat més oficial i amb més suport orgànic dels barons territorials, amb la presidenta andalusa, Susana Díaz, al davant. El jove parlamentari basc Eduardo Madina va emergir com l’alternativa renovadora, més sensible als postulats federalistes del PSC. Més a l’esquerra, Pérez Tapias va recollir el vot dels qui volien una ruptura amb la línia oficial.
De Parlon a Batet, amb Madina
La candidatura de Madina va trobar escalf en el si dels diputats del PSC al Congrés. Figures com Francesc Vallès, Daniel Fernández, Esperança Esteve i Meritxell Batet li van donar suport. També l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. En general, el sector més progressista i els més oberts al dret a decidir. També Pérez Tapias –el més valent a favor d’una consulta a Catalunya- va recollir simpaties en aquest sector (Eva Granados).
Per contra, el sector que acabdillaven Carme Chacon i José Zaragoza va impulsar la candidatura de Sánchez, junt amb la diputada de Lleida Teresa Cunillera. Però va ser Madina qui va guanyar a Catalunya (40% dels vots) enfront el 37% de Sánchez i el 22% de Pérez Tapias.
Canvien les tornes
Un cop elegit Sánchez, el gruix dels partidaris de Madina a Catalunya va mostrar-se favorable a donar suport al nou líder. Meritxell Batet va ser integrada en el nou equip directiu. Però aviat els dirigents del PSC van veure com canviaven les aliances dins del PSOE. Mentre Sánchez aspirava a volar sol, Díaz trencava amb ell i Madina, ferit per la derrota, s’acostava a la presidenta andalusa.
Ara, les simpaties per Susana Díaz són evidents al Baix Llobregat i a places fortes com l’Hospitalet de Llobregat i els sectors més catalanistes del partit prefereixen Sánchez, alguns amb convenciment, d’altres simplement com a mal menor enfront l’amenaça que veuen en l’espanyolisme de Díaz.
La direcció del PSC, després de posicionar-se a favor de Carme Chacon –derrotada per Pérez Rubalcaba en el congrés de Sevilla del 2012, ara ja molt llunyà-, va adoptar una actitud de perfil baix en les primàries del 2014. Miquel Iceta no va donar consignes orgàniques. En algun moment, sembla que el primer secretari havia insinuat que entre Sánchez i Madina, ell potser votaria Pérez Tapias. Ara, és evident que Iceta i el nucli dur de l’executiva són un baluard d’un Pedro Sánchez en dificultats. L’antic chaconisme, en canvi, es mou per Susana Díaz. Més d’un se’n fa creus.